(arafamésdunany)
La lluita per la sobirania popular (és a dir, per la democràcia) és, en
part, la que enfronta Catalunya amb Espanya, però és, sobretot -aquí i a
gairebé tot el món-, la que enfronta el poder públic amb el privat.
Quan es parla de crisi de la democràcia i d’auge dels populismes, es
posa molt l’accent en la demagògia dels líders xenòfobs, però s’oblida
el seu caldo de cultiu: uns governs estatals i supra-estatals entregats
als dogmes neoliberals que, mentre fan bandera del bé comú, pacten,
preserven i augmenten en llotges i reservats els privilegis d’una elit
malalta de cobdícia. La crisi de la democràcia deriva d’un poder públic
molt poc públic...
Albert Pla Nualart