EL PUNT AVUI dijous, 24 de setembre del 2015
LA POR
Manuel Cuyàs
En els últims dies de
campanya s'han multiplicat els arguments de la por. La pregunta és: per
què no els exhibien i desplegaven abans? Si ens haguessin dit amb
antelació que les pensions s'esfumarien, que els bancs se n'anirien
deixant-nos en situació de corralito, que la sortida d'Europa
seria imminent, que les empreses prendrien posició en llocs més segurs,
que el Madrid no jugaria amb el Barça (ho diuen al revés, però també és
això, i els espanta), que l'empresa Pronovias deixaria les núvies del
país sense un mal drap per posar-se, si ens haguessin dit aquestes coses
amb temps i dosificació potser alguns dels que diumenge votaran els
partits que anomenem del sí s'haurien repensat la intenció i ara
buscarien alternatives entre els del no.
O no diuen el que pensen o s'havien cregut que anàvem de broma. El primer badall de l'independentisme va ser acollit pels que en són
contraris amb un mig somriure escèptic. Els més agressius, amb insults.
Posteriorment es van relaxar –només una mica– quan es van treure del
barret que el famós suflé es desinflava i quan van creure que una llista
unitària no seria possible. El suflé està a punt d'esclatar dins del
forn i la llista unitària no només és un fet sinó que n'ha sortit una
altra encara més radical. Davant aquesta situació tots els arguments paorosos han sortit a la
vegada i atropelladament amb el resultat que en comptes d'aterrir fan
riure. D'un en un s'haurien pogut reflexionar. La profusió ha activat la
hilaritat. 
