dissabte, 24 de juny del 2017

pd M58

​EL PUNT AVUI dijous, 24 de setembre del 2015
LA POR
Manuel Cuyàs

En els últims dies de campanya s'han multiplicat els arguments de la por. La pregunta és: per què no els exhibien i desplegaven abans? Si ens haguessin dit amb antelació que les pensions s'esfumarien, que els bancs se n'anirien deixant-nos en situació de corralito, que la sortida d'Europa seria imminent, que les empreses prendrien posició en llocs més segurs, que el Madrid no jugaria amb el Barça (ho diuen al revés, però també és això, i els espanta), que l'empresa Pronovias deixaria les núvies del país sense un mal drap per posar-se, si ens haguessin dit aquestes coses amb temps i dosificació potser alguns dels que diumenge votaran els partits que anomenem del sí s'haurien repensat la intenció i ara buscarien alternatives entre els del no.
O no diuen el que pensen o s'havien cregut que anàvem de broma. El primer badall de l'independentisme va ser acollit pels que en són contraris amb un mig somriure escèptic. Els més agressius, amb insults. Posteriorment es van relaxar –només una mica– quan es van treure del barret que el famós suflé es desinflava i quan van creure que una llista unitària no seria possible. El suflé està a punt d'esclatar dins del forn i la llista unitària no només és un fet sinó que n'ha sortit una altra encara més radical. Davant aquesta situació tots els arguments paorosos han sortit a la vegada i atropelladament amb el resultat que en comptes d'aterrir fan riure. D'un en un s'haurien pogut reflexionar. La profusió ha activat la hilaritat.