... Traslladem a les màquines el que és exclusivament la nostra responsabilitat. És un vell error...
El dogma humanista del progrés tenia aquesta funció: el progrés econòmic, tecnològic i social s’entenia com el bé. Tot allò que ampliés el progrés tecnològic era bo. Era l’apropiació humanista de la vella idea estoica (de la qual els cristians es van apropiar) que l’univers és provident, i que tot el que passa és bo. Per als humanistes, el progrés tecnològic, com ho va ser la
Història per a Hegel o per a Marx, era intrínsecament bo. Si et deixaves endur pels vents de la història no podies fer el mal (encara que el fessis). Si et dediques a la tecnociència no pots fer
el mal. I de sobte: les màquines no saben decidir entre el bé i el mal. No són millors que els éssers humans. Tampoc saben solucionar el problema del bé i del mal.
No es pot delegar el problema del bé i del mal en ningú. El problema del bé i del mal pertany a cada ésser humà ... No es pot delegar el problema del bé i del mal en el sistema econòmic. Ni en els sistemes polítics. Ni en l'església catòlica; ni en la tecnologia. Ni tan sols en la llei... Confiar que quelcom extern a l'home pot dictar el bé, i descarregar-lo de la seva responsabilitat, és el que es troba latent darrere de la utopia tecnològica...
Història per a Hegel o per a Marx, era intrínsecament bo. Si et deixaves endur pels vents de la història no podies fer el mal (encara que el fessis). Si et dediques a la tecnociència no pots fer
el mal. I de sobte: les màquines no saben decidir entre el bé i el mal. No són millors que els éssers humans. Tampoc saben solucionar el problema del bé i del mal.
No es pot delegar el problema del bé i del mal en ningú. El problema del bé i del mal pertany a cada ésser humà ... No es pot delegar el problema del bé i del mal en el sistema econòmic. Ni en els sistemes polítics. Ni en l'església catòlica; ni en la tecnologia. Ni tan sols en la llei... Confiar que quelcom extern a l'home pot dictar el bé, i descarregar-lo de la seva responsabilitat, és el que es troba latent darrere de la utopia tecnològica...
Hi ha encara un bon grapat de crítiques cap a les noves tecnologies, al voltant dels magnífics inconvenients que causen, respecte de les promeses que aquestes tecnologies han incomplert.
La tecnologia ens havia d’alliberar, i fa el contrari...
La tecnologia ens havia d’alliberar, i fa el contrari...
És molt interessant la seva idea (de Byung Chul-Han) segons la qual la tecnologia ha suprimit els rituals. El procés és molt senzill d'explicar: la tecnologia només segueix la lògica de l’eficiència. Els rituals són el contrari de l’eficiència. El medi tecnològic tendeix a suprimir els rituals (els exemples que posa són molt divertits. pàg. 23)... És que els rituals tenien i tenen una única funció: posar de manifest uns límits, lamentar uns límits, celebrar uns límits. Una celebració de la impotència dels éssers humans de cara al bé... La supressió del ritual ha revelat la seva veritat més profunda: el menjar, el coneixement, les notícies dels nostres éssers estimats, el sexe, la concepció, l'enemic, la bellesa de l'art eren realitats sagrades. Realitats que contenien un bé: el ritual ens recordava que el bé no està habitualment al nostre abast, i que el bé veritable no està al nostre abast en absolut, perquè pertanyia, abans de l'era de l’humanisme, a un ordre superior a l'home.
Oriol Quintana, CJ núm. 231
