dimecres, 23 d’octubre del 2019

pd 1639 El món de la Manada

​(arafamesdunanyimig)
... el viatge de la "Manada" des de Sevilla fins a Pamplona, és el retrat inquietant i precís de tot un món, que existeix. Un món negre, aspre, tòxic. No caldrien ni les imatges doloroses de la violació en grup: serien l’epíleg dramàtic, la conseqüència esperable, gairebé fatal, del funcionament i dels valors d’aquest món. Un món arnat, absurd, violent, testosterònic, agressiu. Un món amb un peu fora del sistema, marginal (delinqüents condemnats, ultres de futbol...), i un peu dins del sistema: un guàrdia civil, un militar... En les actituds, en el llenguatge, hi ha una concepció completa i –al meu parer– repugnant del món... Si la majoria de la població creu, amb raó o sense, que el sistema és condescendent amb aquest món, el sistema queda molt tocat. Molt lluny de la gent.
Vicenç Villatoro
(Nota de l'amanuense: aparentment, i només aparentment, no té res a veure amb el "Procés"... o si?)

pd 1638 Kurdistan

Si una acció com la que ha començat Erdogan al nord de Síria li incrementa la popularitat al seu país i obté de la comunitat internacional una silenciosa aquiescència, estem donant carta blanca als estats (autoritaris) per atacar la població civil que els incomoda. Aquesta setmana han passat moltes coses que fan pudor d’anys trenta. Però la que fa més pudor d’anys trenta és aquesta ofensiva turca a Síria i la resposta (inexistent) de la comunitat internacional. Remet al que va passar l’any 1938 quan Hitler va entrar a Praga. La pitjor de les notícies.
Vicenç Villatoro