dissabte, 19 de setembre del 2020

pd 1937 Judici de paper

 

(arafa...)
 ... en el judici del Procés, han desaparegut els fets. No hi ha fets per enlloc. Hi ha informes, resolucions, plans, testimonis que ho van veure tot des d'un despatx o per televisió, altres que s'han escrit el guió d'una pel·lícula d'aventures... Tot és de paper. Com si tothom estigués llegint, repetint el que ha escrit als papers, recitant un text escrit... Res que tingui a veure amb la realitat corpòria de les coses. Ni proves ni imatges ni testimonis de primera mà dels qui rebien, ni tan sols dels qui pegaven... I l’únic marge és veure com no tothom s’ha après igual la lletra petita del guió i, per tant, hi ha contradiccions manifestes. Menors, perquè les grans contradiccions de fons serien entre els papers i els fets, si els fets no haguessin desaparegut de l’escenari. Sembla un judici burocràtic, quan estem parlant de violència real, d’acusacions de violències hipotètiques, de gent que va rebre, de gent que va fer mal, de gent que porta mesos a la presó... De coses extremadament físiques i tangibles. Qui era al carrer fa dos anys no pot reconèixer res del que va viure entre aquestes tones de papers amb segells oficials. Ja diuen que el paper ho aguanta tot. També pot amagar-ho tot.
Vicenç Villatoro