(arafa...)
... en el judici del Procés, han desaparegut els fets. No
hi ha fets per enlloc. Hi ha informes, resolucions, plans, testimonis
que ho van veure tot des d'un despatx o per televisió, altres que s'han
escrit el guió d'una pel·lícula d'aventures... Tot és de paper. Com si
tothom estigués llegint, repetint el que ha escrit als papers, recitant
un text escrit... Res que tingui a veure amb la realitat corpòria de les
coses. Ni proves ni imatges ni testimonis de primera mà dels qui
rebien, ni tan sols dels qui pegaven... I l’únic marge és veure com no tothom s’ha après igual la lletra petita
del guió i, per tant, hi ha contradiccions manifestes. Menors, perquè
les grans contradiccions de fons serien entre els papers i els fets, si
els fets no haguessin desaparegut de l’escenari. Sembla un judici
burocràtic, quan estem parlant de violència real, d’acusacions de
violències hipotètiques, de gent que va rebre, de gent que va fer mal,
de gent que porta mesos a la presó... De coses extremadament físiques i
tangibles. Qui era al carrer fa dos anys no pot reconèixer res del que
va viure entre aquestes tones de papers amb segells oficials. Ja diuen
que el paper ho aguanta tot. També pot amagar-ho tot.
Vicenç Villatoro
