divendres, 27 de febrer del 2015

pd 332

AVUI, dimecres 3 d'octubre de 1990
LLEGIR ÉS ENTENDRE
Josep M. Espinàs


...
L'augment del que se'n diu analfabetisme funcional, o analfabetisme pràctic, que té unes conseqüències molt més greus que no sembla... La diferent capacitat de lectura és la frontera que separa els ciutadans que tenen un camí per progressar i els que es troben sotmesos a un límit. Diferència de capacitat de lectura vol dir diferència de capacitat de comprensió...
... Una altra deficiència que va lligada, sovint, a la dificultat de lectura és la dificultat d'escoltar... manca d'una actitud d'escolta...
...
Hi ha d'haver algun sistema perquè el nen, i l'adult, no es limiti a veure signes, i fins i tot a relacionar-los - la lectura - sinó que pugui rebre amb comoditat les idees del text; si no és així, la lectura es converteix en un procés angoixant, perquè el simple lector funcional - no comprensiu - s'adona de la inutilitat de l'esforç, i és lògic que en un encadenament viciós de voluntat i frustració es tanqui cada vegada més a la lectura.
...
... No ens deixem enganyar per la difusió de les eines visuals en el món del treball. Per dominar-les a fons, s'han de llegir i d'assimilar els manuals d'instruccions.

dijous, 26 de febrer del 2015

pd 331

AVUI, 6 de novembre de 1990
NOU PERFIL DOCENT
Octavi Fullat

Llei nova, docent nou. Sembla assenyat. Sense un nou mestre, no tindrem una educació nova. Les coses velles no gaudeixen de bon nom... Cap a la novetat, doncs...
... 
Plans en què es desenrotlla el perfil del professor. Són tres: 1) les informacions - allò que s'ensenya-; 2) les actituds; i 3) les habilitats - com o amb què s'ensenya-.
... 
Passem al pla 2 de les actituds.
2.1- Il·lusió per la tasca ensenyant...
2.2- Estimar o , si més no, acceptar tots i cada un dels alumnes. És feina costerosa però bàsica...
2.3- Ser exigent amb l'alumne. La còmoda dimissió del mestre li fa mal.
2.4- Estimular l'alumne.
2.5- Col·laborar amb els companys...
2.6- Viure des de la pròpia ironia...
2.7- Valorar la diferència...
...
... No és aconsellable practicar un mètode docent únicament per costum, per peresa o perquè m'ho han aconsellat així. La teoria racionalitza la pràctica.

dimecres, 25 de febrer del 2015

pd 330

AVUI, diumenge 12 d'agost de 1990
LA REFORMA DEL SISTEMA EDUCATIU I LA DIRECCIÓ ALS CENTRES
Lluís Busquets

... la llei no toca dos punts clau per la millora del nostre sistema educatiu. 
Un és la necessitat d'introduir sistemes de reconeixement i valoració del treball dels professors...
...
El segon punt és la necessitat de revisar l'actual sistema de direcció dels centres...
...
- L'administració o les regulacions educatives (inclosa la reforma) han de servir per millorar l'educació que s'imparteix en els centres concrets.
- Els centres educatius són organitzacions complexes que necessiten un bon sistema de direcció i administració.
- El nostre sistema d'administració i direcció de centres és molt deficient comparat amb els dels altres països europeus.
...
També la història és diferent: entre nosaltres direcció professional pot recordar el cos de directors i el temps de la dictadura.

dimarts, 24 de febrer del 2015

pd 329

PUNT / Divendres, 27 d'abril de 1990
LA DIFÍCIL SITUACIÓ DEL MESTRE (i 2)
Raimon Bonal

...
Les contradiccions en què es troba el mestre i la desconsideració sistemàtica de la  seva realitat professional està duent els ensenyants a un carreró sense sortida. En la situació present s'observen almenys dos camins.
D'una banda, hi ha el mestre completament enfonsat i desanimat. Es pot dir que aquest està travessant una crisi personal i professional ben descoratjadora... La sortida d'aquest és refugiar-se en el seu paper de funcionari complint estrictament la seva missió docent...
Una bona part d'aquestes persones, fastiguejades pels pocs estímuls que aporta la seva professió, miraran d'aconseguir una excedència per dedicar-se un temps a d'altres coses...
D'altra banda, hi ha el mestre que encara creu que la seva tasca, malgrat tot, té una importància cabdal i que la seva feina va molt més enllà del que està prescrit en la reglamentació laboral. Aquesta és una persona que assumeix el repte de la seva missió i es treballa personalment en una contínua recerca per millorar si és possible el seu bon fer i que fa una dedicació al món pedagògic en la mesura que la seva consciència li dicta. Ni cal dir que aquest viu una tensió interna que només suporta un esperit particularment fort i resistent..
... Ser mestre, avui i aquí, es massa sovint  un drama.

dilluns, 23 de febrer del 2015

pd 328

PUNT / Divendres, 27 d'abril de 1990
LA DIFÍCIL SITUACIÓ DEL MESTRE (1)
Raimon Bonal

La gent en general s'expressa amb una total manca de respecte pel mestre. Amb el mestre, tothom s'hi atreveix: se'l culpa gratuïtament de tot...
La gent contempla, no sense una certa agressivitat, com e magisteri és una carrera fàcil,gaudeix del privilegi d'unes llargues vacances, té unes retribucions econòmiques més que envejables, pontifica des d'una posició de saber i coneixement que s'escapa al poble i és un col·lectiu que sempre està reivindicant. Hi ha massa arguments que abonen la idea que el mestre és un "bon vivant"...
Per altra banda, l'administració "passa" olímpicament de les reivindicacions dels mestres...
...
Al costat d'això, la sobrecàrrega que aporten les actuals programacions sembla absolutament fora de lloc. Hom té la impressió que s'estan emprant sistemes pedagògics vuitcentistes al costat de la introducció de didàctiques que porten el segell  exclusiu dels requeriments que imposa el mercat de treball...

diumenge, 22 de febrer del 2015

pd 327

AVUI, dimarts 26 de juny de 1990
LA DEMOCRATITZACIÓ DE L'ANALFABETISME
Miquel Porta Perales

La fi del curs acadèmic - i em refereixo sobretot a l'educació general bàsica - acostuma a anar acompanyada de la coneguda cançoneta del fracàs escolar...
....
El fracàs escolar, a parer meu, troba la seva explicació en dos factors: pedagògics i ideològics... crec que l'esperit pedagògic avui hegemònic no fa altra cosa que produir i legalitzar una sort d'analfabetisme secundari o funcional del qual molta gent - especialment els pedagogs - sembla enorgullir-se...
... les nostres escoles - és a dir, els nostres escolars - són les víctimes d'una pedagogia que sembla projectada per aconseguir la infantilització de l'alumne, i d'una educació que sembla dissenyada per assolir un grau raonable d'ignorància... 
... una nova pedagogia segons la qual  la missió essencial de l'escola no és la de transmetre coneixements, sinó la d'obrir l'alumne a la convivència, la d'oferir uns espai de vida on l'alumne realitzi les seves capacitats, la d'inserir l'alumne dins el seu contorn, la de potenciar les facultats no intel·lectives de l'alumne, la de valorar l'alumne pel seu esforç, la d'educar l'alumne en uns valors com ara la no competitivitat, etc...
... l'anomenada nova pedagogia,  a més de substituir l'aula per un falansteri, ha elevat la ignorància a categoria pedagògica. I ni estic parlant en broma ni m'estic divertint amb una boutade...
...
Un fracàs escolar que, com diuen les estadístiques, s'està democratitzant més cada dia, I ja es trist que el que es democratitzi sigui l'analfabetisme.

dissabte, 21 de febrer del 2015

pd 326

TRIUNFO núm. 686, 20 de març de 1976
"BIENESTAR Y RENTA PER  CAPITA"  (i 2) pag. 39
Alfonso G. Barbancho

... Precisament, un altre cas concret, la necessitat d'una feina, d'un sou, d'uns ingressos per viure ha mobilitzat a milers de compatriotes que han hagut de deixar el lloc que els va veure néixer per emigrar a altres àrees llunyanes del país sense cap subvenció; són i han estat les classes més modestes, les que tenen menys, qui, jugant-s'ho tot a una carta, han originat el fenomen humà més important del nostre temps...
... el cens de 1920 hi ha 311.400 persones nascudes al sud (Andalucia, Extremadura, La Mancha, i Múrcia) que residien en altres regions, 155.900 a la regió central (Madrid?), 76.100 a Catalunya i 34.500 a la regió valenciana...
... el cens de 1930 són 517.000 les persones del sud que resideixen en altres àrees, essent les tres regions abans dites on arriben més immigrants...
... en el cens de 1970, la pèrdua de recursos humans del sud s'eleva als 3.134.600 emigrants (el 10% de la població espanyola), que han anat, en primer lloc, a Catalunya (1.217.600), després a la regió central (989.500), a València (510.800) i al País Basc i Navarra (175.800)...

divendres, 20 de febrer del 2015

pd 325

TRIUNFO núm. 686, 20 de març de 1976
"BIENESTAR Y RENTA PER  CAPITA"  (1) pag. 36 - 37 
Alfonso G. Barbancho

El benestar d'un país és tant més gran com més necessitats de la seva població estiguin cobertes...
...
La renda "per càpita" o renda per persona, que és l'enginyós resultat d'un sistema de comptabilitat nacional, té, en primer lloc, el defecte de totes les mitjanes, a saber, que encobreix els problemes de desigualtat en la distribució de les rendes. Una mitjana és una dada important però incompleta... La renda per càpita, per si sola, serveix per a molt poc i ja és hora que es desmitifiqui el terme...
...
És molt millor i més sa parlar de les necessitats que encara falten per satisfer, que n'hi ha i de molt importants, i a més a més les entén el poble pla, que és , al cap i a la fi, qui realitza les coses grans en aquest país...

dijous, 19 de febrer del 2015

pd 324


EL PERIÓDICO  Diumenge, 3 d'abril de 1988
EL PAPEL DE LOS MAESTROS EN LA SOCIEDAD
MOTIVACIÓN ERES TÚ
Jaume Cela (tot i que posa Celma)

Estem els mestres poc motivats?
...
Com que no sóc sociòleg no disposo d'enquestes elaborades científicament que m'aportin dades objectives per respondre amb suficient fiabilitat aquesta pregunta. Només em queda partir de la meva experiència, de la meva feina diària, del que veuen els meus ulls i toquen les meves mans. Que no és molt, però que tampoc es res.
Em sento motivat, perquè sinó ho estigués ja hauria deixat aquest ofici fa molt de tempsEm motiva treballar amb persones a les que ajudo a créixer mentre elles em modelen a mi.
Em motiva treballar en condicions deficitàries, amb pocs recursos  que esperonen el meu enginy i al mateix temps m'obliguen a exigir mitjans a qui té la responsabilitat primera de que funcioni el sistema educatiu.
Em motiva adonar-me que no estic sol, que m'ajunto amb altres que tenen inquietuds i problemes semblants als meus. I també contradiccions, que ens fan més humans...

dimecres, 18 de febrer del 2015

pd 323

EL MÓN ? ----- 1990 ?
LES REFORMES S'ENCALLEN, L'EDUCACIÓ AVANÇA
Ricard Torrents

Si hi ha una virtut pròpia de l'ofici d'educar, aquesta és l'esperança...
...
(Cèlia Artiga i Angeleta Ferrer) dues educadores iguals en l'esperança de fer un món més humà per la via de l'educació...
...
... Catalunya és el que és, però no seria això que és sense l'escola i els mestres que ha tingut...
El segle s'acaba i els dubtes sobre el futur s'abaten altre cop damunt el panorama educatiu de Catalunya. La reforma s'ha encallat i el clima d'incertesa genera bosses d'absentisme o d'indiferència. Molts mestres i professors s'esborren o s'esborrarien, si poguessin, de l'ensenyament, per apuntar-se a d'altres tasques. Estan cansats de treballar en condicions adverses... No volen cremar més il·lusions. Però aquest és el moment de l'esperança, la virtut pròpia de l'educador. Les reformes passen, l'educació resta... l'educació és més forta que les seves reformes.

dimarts, 17 de febrer del 2015

pd 322

AVUI, Diumenge, 7 de febrer de 1988
QUINES RESPONSABILITATS I DE QUI?
Montserrat García, Mercè Agustí, Manel Ballart, Francesc de Gispert, Quima Lorca, Manel Mallol, Modesto Villanueva i Irene Toral.

... En el que tots convenim és en la millora de la qualitat de l'ensenyament..., nosaltres pensem que si entenem l'ensenyament com un acte col·lectiu, la continuïtat d'un projecte educatiu va lligada al manteniment en el centre de les persones que el duen a terme: els mestres... és a dir:la permanència dels equips pedagògics...
D'altra banda es pot constatar que l'esperit de renovació de l'escola pública.... ha estat vinculat a uns models de gestió compartida, plural i, suspicàcies a part, assembleària...
...
El fet que qualsevol pugui assumir les funcions directives no ha de suposar una jerarquització en els càrrecs, sinó una conseqüència de la divisió de les tasques i responsabilitats pròpies d'un centre escolar...

dilluns, 16 de febrer del 2015

pd 321


PUNT DIARI, Dijous, 3 de desembre de 1987
DIRECTORS
Xavier Besalú i Costa 

Ésser director d'una escola pública a Catalunya no és cap ganga: sovint es tracta d'una feina ben ingrata i, sempre, mal pagada...
... La LODE fa del director, a parer meu: un representant de l'Administració (... que ha de fer gairebé tots els  papers de l'auca: d'assistent social, de jutge, de gestor, de psiquiatre, de guàrdia civil, de taxista, d'infermer...), un cap de personal (... aquesta és una de les funcions més odiades pels actuals directors... Han estudiat per fer d'educadors, i no per fer de cap de personal. I encara és més feixuc si aquest personal a comandar són els companys d'ahir i de demà, professionalment, la majoria d'ells, que dediquen a l'escola més temps del que reglamentàriament els pertoca...), un gerent, un administratiu i un coordinador...
...
No és estrany que la tipologia dels nostres directors sigui ben diversa i heterogènia. Hi trobem des d'aquell que és considerat "un bon mestre" fins aquell que "no sap dir que no"; aquell que "necessita calés" i aquell que "es vol promocionar socialment";  aquell "director de tota la vida" i aquell que "és l'únic home entre moltes dones"; aquell que "fa de pont entre posicions contraposades" i aquell que "té interessos a defensar"; aquell que "vol fer la revolució des de dalt" i aquell que "no es fica mai amb ningú"; aquell a qui "li va el rotllo" i aquell altre a qui "li han fet una mal jugada". I ben segur que en trobaríem encara molts altres. Tal vegada també aquell a qui li agrada fer de coordinador i dinamitzador de les activitats del centre. També n'hi ha que hi troben gust...

diumenge, 15 de febrer del 2015

pd 320

PUNT DIARI, Dijous 3 de desembre de 1987
MESTRES ANGOIXATS
David Pujol

Un grup d'ensenyants van manifestar a Peralada que volen una solució àgil, ràpida i justa al problema de la seva responsabilitat civil i creuen que, malgrat la bona disposició del Departament d'Ensenyament, el tema no s'acaba de resoldre.
... El personal docent defensa la via administrativa per resoldre demandes d'indemnització en els casos d'accidents fortuïts.
"Perquè el ciutadans puguin fer ús del dret a rebre indemnitzacions i perquè els ensenyants no ens trobem immersos en processos judicials per aquests afers, cal que l'administració posi fi urgentment al problema de la responsabilitat dels professors".
...
"La via que s'utilitza normalment és considerar que algun mestre ha fet alguna imprudència. Aleshores s'interposa un judici penal per exigir, a través de la condemna del mestre, la indemnització que correspongui: aquest és tristament el camí més senzill". 
... (Joan Corney) "la situació en què ens trobem en aquests moments els ensenyants és angoixant, perquè tots som conscients que en la tasca escolar hi ha moltes possibilitats que es produeixi un accident" 
... "no es tracta d'obtenir cap privilegi per part de ningú... el que no trobem bé és que per aquesta manca de legislació en aquest sentit, es deixin de fer activitats extraescolars o no-obligatòries, cosa que suposaria un important retrocés en l'ensenyament"...

dissabte, 14 de febrer del 2015

pd 319

EL PAIS, Dilluns, 22 de setembre de 1986
"LA VIEJA HISTORIA DE LA CALIDAD DE LA ENSEÑANZA"
editorial

... No és de qualitat un ensenyament que descansa quasi exclusivament en el llibre de text, en la memorització (o, alternativament, segons els imperatius de modes rigoroses, en l'abandonament absolut de la memòria). Tampoc pot ser de qualitat un ensenyament que pretén periòdicament reformes de continguts (molt poques vegades de mètodes) que si algun cop s'arriben a incorporar als programes de formació del professorat és quan ja hi ha una nova reforma que ha deixat obsoleta l'anterior. No és de qualitat l'ensenyament d'una escola que descansa sobre un professorat que no ha assumit com a obligatòria l'actualització permanent, fins el punt que alguns dels seus sindicats defensen encara amb relativa força la pelegrina pretensió que el reciclatge del professorat ha de ser voluntari i plantejat exclusivament com un mitjà per a l'acumulació de mèrits. No és de qualitat una escola que encara no compta amb una mínima infraestructura administrativa, o en la que el professorat fuig dels càrrecs directius com si fos el diable perquè no troba en ells compensacions de cap mena. Tampoc és de qualitat un ensenyament bàsic que, entre altres resultats tangibles, està produint els alarmants nivells actuals de degradació de l'expressió oral i escrita en una població suposadament educada i escolaritzada. No sembla, doncs, que es pugui vantar de qualitat un sistema educatiu  que segueix donant més importància a la selecció que a l'educació i molta més a l'avaluació de l'alumne que a la del professor i a la del propi sistema.

divendres, 13 de febrer del 2015

pd 318

EL PUNT, Dijous, 7 de maig de 1987
CAP AL 87-88
Xavier Besalú i Costa

Temps de preinscripcions i matriculacions. Temps de planificar i de fer balanç. Temps també de donar comptes (d'avaluació, més pròpiament?) i d'informar...
...
Quantes aules d'EGB hi ha amb més de 35 alumnes?
Quantes escoles unitàries hi ha amb més de 25 alumnes per aula?...
Amb quants professors d'Educació especial, amb quants mestres de suport, compten les nostres escoles?...
A quants col·legis públics hi ha professors d'Educació física, de Música, d'Anglès, en plantilla?
Quants pobles i ciutats tenen escoles d'Adults de la Generalitat?...
... 
Perquè no es fa una planificació democràtics (és a dir, amb participació de tots els sectors implicats), progressista (és a dir, amb ànim de millorar les coses), modernitzadora (és a dir, amb ganes d'adaptar-se a les necessitats d'avui) i valenta (és a dir, sense complexos per reclamar una efectiva igualtat de recursos materials i humans)?

(p.s. Recordem que el curs 87-88 va ser de vagues massives i llargues)

dijous, 12 de febrer del 2015

pd 317

EL PUNT ? ---- 1986 ?
INTEGRACIÓ ESCOLAR
Pep Collell

El Consell de Ministres va aprovar dimecres la integració dels nens amb deficiències físiques i psíquiques a l'escola normal. La idea em sembla bona i sobretot justa, ja que moltes vegades alumnes totalment salvables acaben perdent el que tenen per culpa d'un ensenyament que no és l'adequat per a ells...
...
...Seria bo que els pedagogs comencessin ja a treballar per tenir clara la forma d'integració, que passa per uns ensenyants especialitzats dintre de cada escola per suplir allò que el deficient se li pot escapar en la classe normal. Un nen sord no pot seguir plenament una classe i el mestre no pot dedicar una gran part de la classe a ell. Algú ha de fer aquesta feina de suplència. Si no, es veurà més marginat que en una escola especial.

dimecres, 11 de febrer del 2015

pd 316

AVUI ? 11 de febrer de 1986
UN DECRET ESTABLEIX QUE ELS MESTRES HAN DE SABER CATALÀ
......?

El Departament d'Ensenyament de la Generalitat va fer públic ahir un decret que estableix la necessitat del coneixement de la llengua i la cultura catalanes per part dels mestres de pre-escolar i EGB que vulguin treballar en les escoles públiques de Catalunya. Aquest decret preveu que tots els mestres que s'incorporin a Catalunya hauran de conèixer la llengua i la cultura catalanes i hauran de supera un examen, després de fer uns cursos, en què acreditin uns coneixements mínims.

dimarts, 10 de febrer del 2015

pd 315

EL MÓN núm. 184 - 31 d'octubre de 1985
EDUCACIÓ REPRESSIVA O PERMISSIVA? (i 2)
Wilma Penzo

...
Ningú no discuteix que s'hagi de tractar els nens com a éssers raonables, però ja es comença a dubtar que el raonament o la dialèctica ( o sigui, la negociació) siguin el millor sistema per fer que un nen es renti les dents, porti els deures fets o se'n vagi a dormir a una hora prudent...
Ningú no defensa la conveniència de maltractar els nens però ja es qüestiona el fet que negar-se a comprar-li set globus, fer-li recollir les joguines... siguin realment traumes i, en cas de ser-ho, irreversibles. 
Crec que podrem arribar a un equilibri molt beneficiós per a tothom. Per una banda, l'ordre, la regularitat... per altra banda, el tracta afectuós i igualitari propi de les postures liberals. D'aquesta forma ho han entès alguns mestres, en les classes dels quals... els nens són consultats i escoltats, però qui porta la batuta és l'adult.
I és curiós observar com es tranquil·litzen, l'alleujament dels nens quan els seus educadors decideixen a la fi adoptar una postura més directiva i, per tant, més responsable...

dilluns, 9 de febrer del 2015

pd 314

EL MÓN núm. 184 - 31 d'octubre de 1985
EDUCACIÓ REPRESSIVA O PERMISSIVA? (1)
Wilma Penzo

... Una educació clarament repressiva, basada en el càstig i en la disciplina per la disciplina, ha estat la responsable de molts problemes d'adaptació prolongats fins a l'edat adulta i consistents en inseguretat, pors i dependències. Per altra banda, d'educació radicalment permissiva ha donat lloc, paradoxalment, a problemes molt semblants (inseguretats, dependència, manca de resistència a la frustració)... 
...
... En el cas de l'educació repressiva, la idea que el nen és un ésser intrínsecament dolent, els pervers instints del qual s'han de domar enèrgicament, sense contemplacions...
En el cas de l'educació permissiva la idea és que el nen és intrínsecament bo i que qualsevol intervenció educativa no fa res més que contaminar les seves tendències innates...
...
Cap d'aquestes dues postures tenen en compte que el nadó, dins de la nostra espècie, no és més que un conjunt de possibilitats neutres - ni bones ni dolentes - que  es realitzaran arran de la interacció amb l'ambient social. Ni que l'aprenentatge existeix sempre, fins i tot quan l'ensenyament no és deliberat...

diumenge, 8 de febrer del 2015

pd 313


EL PUNT ---- 198?
PASSA AMB VOSALTRES, TITIS...?
Sebas Parra i Joan Canimas

... Creiem, doncs, que qualsevol aspecte del "món de l'educació" ha de contemplar: a) el sistema de relacions sòcio-econòmiques al qual pertany i b) les condicions que determinen el nostre interès i coneixement...
... Tot i la impossibilitat que les institucions de l'establishment hi aboquin esforços, cal pressionar perquè ho facin i cal organitzar espais... per a un coneixement i discussió crítica per tal de contrarrestar i escatar la ideologia dominant...
... Les reivindicacions puntuals ( que solucionen problemes a curt termini i aglutinen bon nombre de persones) s'han de polititzar...
...
Els mestres són treballadors. Han de prendre, doncs, consciència de la seva condició d'assalariats; renunciar a la tasca apostòlica que, com en poques professions se'ls encomana u s'atribueixen; veure que els seus problemes són els de tota la classe obrera i organitzar-se com a tals...

dissabte, 7 de febrer del 2015

pd 312

EL PUNT / --- 198?
LA GESTIÓ PÚBLICA
Pep Collell

Aquests dies es recullen firmes per demanar una escola pública de qualitat... Qui és que no vol una escola pública de qualitat?... La llibertat d'ensenyament passa per la igualtat d'oportunitats i per tant crec que no s'hauria ni de parlar d'escola privada fins que tinguem una escola gratuïta, digna, de qualitat, per tothom... No estic contra l'escola privada, com no estic contra la medicina privada ni contra l'esport privat. Però m'agradaria que es destinés tot el pressupost d'ensenyament a l'escola pública fins que aquesta fos un model en tot sentits..
Això demana uns mitjans adequats però també, i sembla que moltes vegades s'oblida i no s'atreveix a dir-ho ningú, un esforç dels ensenyants per aplicar uns sistemes pedagògics adequats al temps que vivim... Desenganyem-nos, l'escola pública tindrà qualitat quan la infraestructura sigui bona i els ensenyants encara més.

dijous, 5 de febrer del 2015

pd 311

EL PUNT DIARI ? - Dimecres, 26 d'octubre de 1983
LA FUNCIÓ PEDAGÒGICA DE L'EDUCACIÓ FÍSICA EN EL NEN
Remei Llopis Pasqual i Juli Silva Cosin

Tots veiem la necessitat de l'educació física en el nen. Els metges... Els higienistes... Els pedagogs... Els clubs esportius... 
...
Amb l'educació física del nen es pretén obtenir: 
- una consciència i un coneixement perfectes del propi cos...
- una estructuració espai-temporal correcta...
- una bona coordinació motriu...
No hem d'oblidar tampoc un altre aspecte important: Que l'educació física millora el rendiment intel·lectual i facilita la integració del nen en el grup i el prepara per a la vida d'adult, ja es tracti de la feina com de les distraccions.

dimecres, 4 de febrer del 2015

pd 310

AVUI, divendres, 29 d'octubre de 1982
ESCOLTAR
Josep M. Espinàs

...
A l'escola ensenyen a llegir i a escriure. Sembla que parlar i escoltar siguin activitats de "segona divisió", i normalment no són objecte d'aprenentatge ni de "avaluacions". Aquest desinterès és força xocant, si tenim en compte que el futur adult parlarà molt més, i escoltarà molt més, que no pas llegirà o escriurà. No es proporciona, doncs, el domini de les eines de comunicació més corrents.
Que no sabem escoltar ens ho demostren cada dia els mitjans àudio-visuals: la ràdio, la televisió...
...
Es pot parlar sol. Però no es pot "escoltar sol". Escoltar significa sempre l'acceptació de "un altre", i per això ens costa més. I per això, també, aprendre a escoltar és tan necessari: és aprendre a conviure.

dimarts, 3 de febrer del 2015

pd 309

EL PUNT / Diumenge, 20 de març de 1988
AQUESTS MESTRES QUE FAN VAGA
Joan Ferrerós

... Els tòpics... El sou... Les vacances... Les hores de classe. Que no són l'horari laboral de l'ensenyant... una hora de classe no és una première, ni una estrena, però sí una actuació, un - que em perdonin els mestres - un show. No té res a  veure una hora de la majoria de feines amb una hora de classe durant la qual cal sostenir l'atenció, la tensió, la gravitació de trenta o quaranta persones; conec alguns docents joves, dotats de bona forma física, de cordes vocals temperades, farcits de coneixements i amb el difícilment comprensible do de la disciplina espontània que, després de quatre hores seguides de classe, estan desencaixats, lívids...