La diferència principal entre la ciutat de Barcelona i els pobles de
tot Catalunya no resideix en el fet que a la capital es puguin visitar
els frescos romànics o les taules gòtiques del MNAC, ni en el fet que a
Barcelona es pugui escoltar la segona simfonia de Mahler o entrar en una
llibreria ben abastida; ni tan sols en el fet que hi hagi botigues on
venen de tot, a preus de fantasia. La principal diferència resideix en
una cosa tan elemental com les places.
Barcelona és una ciutat amb uns quants espais verds prou generosos, però sense places amistoses repartides pel teixit de la ciutat. Per contra, és estrany trobar un llogarret, un poble o una vila al nostre país que no tingui una, dues, tres o quatre places públiques, ben repartides en el contínuum del lloc, per a esbarjo, descans, lleure i benestar dels vilatans... Aquesta és la gran diferència entre la capital de Catalunya i els llocs amb escassos milers d'habitants: des del bar de la plaça un pot agrair al destí que encara sigui viu malgrat les malalties més inesperades, i a l’urbanisme antic la possibilitat de tastar, de molt a la vora, el ritme insospitat de la vida dels altres.