(arafa...)
... L’apropiació de termes com “la gent”, “el poble”, “els ciutadans” és una
constant del llenguatge polític. Es tracta de fer creure que el que jo
vull és el que vol “la gent”, “el poble”, “els ciutadans”. Si vas contra
mi, doncs, vas contra “el poble”. Però cada cop que un líder polític,
defensant la ideologia d'una part de l’electorat, utilitza aquests
termes, uns quants milions de votants passen a ser no-poble, no-gent,
no-ciutadans; i, amb tota la raó, passen a sentir-se intolerablement
menystinguts. Els catalans sabem prou bé què és sentir-se no-poble... Estar convençut que el poble de Catalunya vol la independència ha
alimentat i alimenta el pensament màgic i simplifica enormement
-mistificant-la- una realitat social complexa i polièdrica... No hi ha futur per al sobiranisme fins que els seus líders assumeixin
emocionalment que bona part del poble de Catalunya se sent espanyol. És
la muntanya que tenen al davant... Albert Pla Nualart
