(arafa...)
... Prat de la Riba va fer un pas endavant terminològic amb la seva cèlebre
divisa “Catalunya és la nació, Espanya és l’estat”. Més d’un segle
després, tant Catalunya com Espanya s'ha revoltat contra aquesta
dissociació: la part majoritària del catalanisme desitja ser també un estat. I Espanya reivindica el seu caràcter de nació “única i indivisible... És l’etern empat del qual tot sovint es parla: ni Catalunya és prou forta per trencar Espanya, ni Espanya prou forta per assimilar Catalunya... l’independentisme ha aconseguit en els últims anys una força popular
inèdita que li ha fet pensar que, per la via estrictament democràtica,
podia esdevenir un estat; una aspiració que ha topat amb la freda
realitat de la política. Sense força coercitiva ni suports diplomàtics
és molt difícil alterar una frontera. Catalunya, per esdevenir un estat,
troba a faltar precisament les eines d’un estat. El conflicte esdevé irresoluble... Toni Soler