ARA diumenge, 29 de gener del 2017
L'OBERTURA CATALANA (1)
Àngel Castiñeira
La maniobra espanyola és ben patent, intenta combinar una línia tova envoltant de distracció, basada en la retòrica del diàleg, amb una línia dura d’atac, consistent a eliminar algunes de les peces majors de l’oponent (l’expresident, l’exvicepresidenta i dos ex-consellers) i desgastar les seves defenses, utilitzant tota l’artilleria jurídica dels seus tribunals (Constitucional, Superior de Justícia de Catalunya i Suprem). És l’apoteosi, sens dubte, de la Brigada Aranzadi i el moment de glòria dels advocats de l’Estat reconvertits en ministres (amb Soraya Sáenz de Santamaría al capdavant). [Brigada Aranzadi: “Conjunció d’alts funcionaris de l’Estat, magistrats i juristes, que vertebren el principal poder fàctic espanyol, una vegada que l’exèrcit ha deixat d’exercir aquesta funció”. La definició és del periodista Enric Juliana.]
Àngel Castiñeira
Estem ficats en una partida d’escacs que ja fa més de
cinc anys que dura. Fins ara, les tàctiques establertes eren, d’una
banda, de gran mobilització de peons i peces menors (manifestacions,
consultes populars, proliferació simbòlica d’estelades, declaracions
parlamentàries, etc.), mentre que, de l’altra, es combinava un esforç de
contenció (per la via de l’anul·lació legislativa, la constricció
econòmica i l’ofec financer, i per la via mediàtica basada en la guerra
de dossiers i informes calumniosos o en la fabricació d’escàndols) per
impedir les jugades del rival i la imposició d’un ritme de joc lent
(especialitat de Rajoy), a l’espera que l’altre jugador veiés esgotat el
seu temps (teoria del suflé).
Els judicis del 9-N i
l’anunci de la convocatòria d’un referèndum representen clarament un
canvi d’etapa i de tàctica per a ambdues parts...La maniobra espanyola és ben patent, intenta combinar una línia tova envoltant de distracció, basada en la retòrica del diàleg, amb una línia dura d’atac, consistent a eliminar algunes de les peces majors de l’oponent (l’expresident, l’exvicepresidenta i dos ex-consellers) i desgastar les seves defenses, utilitzant tota l’artilleria jurídica dels seus tribunals (Constitucional, Superior de Justícia de Catalunya i Suprem). És l’apoteosi, sens dubte, de la Brigada Aranzadi i el moment de glòria dels advocats de l’Estat reconvertits en ministres (amb Soraya Sáenz de Santamaría al capdavant). [Brigada Aranzadi: “Conjunció d’alts funcionaris de l’Estat, magistrats i juristes, que vertebren el principal poder fàctic espanyol, una vegada que l’exèrcit ha deixat d’exercir aquesta funció”. La definició és del periodista Enric Juliana.]
(Continuarà...)