El juliol passat la Fira Mediterrània de Manresa presentava el programa
de la 25a edició, que tindrà lloc a l’octubre. La Fira —que,
recordem-ho, reivindica la música d'arrel popular i tradicional— no ha
programat cap proposta artística relacionada amb la cobla... La sardana és encara entesa com a sinònim d’antigor, d’avorriment. És la
dansa dels quatre catalans amb barretina, la tradició oposada a la
modernitat. Per això als grans mitjans no se'n parla: es parla
(constantment) de flamenc i dels grans festivals de música, es parla
dels castells per fer sortir la cultura popular autòctona, i no es diu
pràcticament res del món de la cobla i de la sardana, ni del gran nombre
de concerts, aplecs, concursos i ballades que es fan arreu del país... quan apareix la
cobla sol ser perquè hi ha alguna proposta trencadora, ei, però que
quedi clar que aquests no fan sardanes, que aquí sí que us ho passareu
bé... Ja ho deia Jordi Lara no fa gaire: tendim a acomplexar-nos del nostre
patrimoni, en lloc d'entendre que és únic al món i valorar-lo com ho
farien altres cultures.
La sardana fa por, però qui té por de la sardana és qui no la coneix... Qui encara es pensa que els qui la ballen són quatre vells i no colles de joves sardanistes... Com si la sardana, tant la música com la dansa, no es renovessin constantment. Això és el folklore —la capacitat d’adaptació d’una manera espontània als nous contextos—, i això és el que fa la sardana i que avui dia ningú no s’atreveix a ensenyar.
Gemma Bartolí, 20.8.2022
