dimarts, 24 de desembre del 2019

pd 1696 Un Nadal estrany

(ja fa dos anys!)
Serà un Nadal estrany... ens reunirem al voltant de la taula amb la gent que estimem. L’haurem guarnit -o no- amb la vaixella bona i les copes de cristall. Tindrem a prop un arbre -o no-, potser farcit de llaços grocs, i, d’aquesta manera, el menjador de casa agafarà un cert aire d’insurrecció i de revolta. Cantarem nadales -o no- i barrejarem, com sempre hem fet, los peces en el río amb el fum, fum, fum. Farem cagar el tió -això sí- perquè, malgrat tot, per damunt de tot, cal preservar la il·lusió dels més petits.
En algun moment del dia, mentre cantem o mentre mengem l’escudella, o potser mentre obrim els regals i algú va arreplegant els papers de colors vistosos i els va ficant tots a dins d’una bossa perquè el menjador no quedi fet un caos, tindrem un record per als nostres morts. Serà un instant agredolç, a mig camí entre la tristesa de l’enyor i l’escalfor que ens acompanya sempre que hi pensem.
Però serà un Nadal estrany. Perquè després del bon dinar, de les nadales, dels regals i dels ulls esbatanats dels menuts quan aixequen la manta... tindrem inevitablement un pensament per a aquells que, enguany, no hauran pogut tenir res de tot això. Potser no els coneixem personalment, però els sentim propers. Perquè ens representen, perquè els vam escollir perquè miressin de fer realitat el nostre somni. És un encàrrec immens, aquest de fer realitat l’anhel de tanta gent. Requereix un gran coratge.
Són a la presó o lluny de casa, i aquesta injustícia ens revolta cada dia. I quan s’acosten les festes de Nadal, encara una mica més. Tal com ens ha passat quan hem perdut una persona estimada o estem passant un moment difícil per qualsevol motiu.
I contra aquesta aflicció no hi ha cap antídot que no sigui la nostra pròpia capacitat per protegir-nos els uns als altres, per compartir el que sentim, per estimar-nos. Aquest és, sense dubte, el veritable esperit nadalenc. Serà, però, un Nadal estrany.
Sílvia Soler