diumenge, 27 de juliol de 2014

pd 155

Nota: una setmana de descans per a tu sofert lector. Em desconnecto de la modernitat i marxo al Pirineu lluny del brogit del món durant set dies. 

EL PUNT, 30 de novembre de 1995
L'ASSASSINAT D'EN LAYRET
Josep Maria Pasqual 
Tal dia com avui de l'any 1920, Francesc Layret i Foix va ser assassinat a la porta de casa seva, al carrer de Balmes, de Barcelona...
...
Layret va ser el precursor d'una maniobra que s'havia de dir la Unió Proletària, i que no era altra cosa que l'embrió de la connexió entre el catalanisme d'esquerres i el moviment obrer...
...
L'atemptat mortal contra en Layret li va arribar quan anava a gestionar la llibertat d'uns dirigents de la CNT - entre els quals Salvador Seguí, el Noi del Sucre - i també de Lluís Companys...
...
En Layret s'aplegaven republicanisme, nacionalisme i obrerisme. 

dissabte, 26 de juliol de 2014

pd 154

EL PERIÓDICO ?, 24 de març de 1996
GENERAL MOTORS TAMBIÉN LLORA
José Antonio Martínez Soler

Durant tot el segle americà, es va escampar pel món que "el que és bo per la General Motors, és bo pels Estats Units". Abans de l'arribada de l'actual globalització de l'economia, hi havia a l'imperi un cert consens sobre aquest supòsit. Però ni les multinacionals, ni els Estats Units, ni la resta del món són ja el que eren.
...
La major vaga coneguda en tota una generació en el sector de l'automòbil ha acabat després d'haver paralitzat durant 17 dies a més de 177.000 treballadors de 26 de les 29 factories que GM té als Estats Units, Canadà i Mèxic...
...
Sense fer cas del cost diari de la vaga (més de 6.000 milions de pessetes cada dia) sobre la seva pròpia butxaca, els compradors de valors saludaven la nova política dirigida a baixar els costos i a guanyar competitivitat a mig termini. Entra dins de la lògica sang freda de Wall Street celebrar reconversions i acomiadaments massius amb xampany...

divendres, 25 de juliol de 2014

pd 153

EL PAÍS, diumenge 10 d'octubre de 1993
"MENOS PARA QUE TODOS PUEDAN"
Octavi Martí

Utopia o solució? França discuteix la setmana laboral de 32 hores per reduir l'atur.
L'any 1930, Keynes augurava als seus néts que ells treballarien 30 hores a la setmana...
...
L'any 1970, el president Pompidou deia que "amb un milió d'aturats l'esclat social esta garantit"...
Enguany, França té 3.200.000 aturats oficials, uns 5 milions si incloem els qui han pogut accedir a algun dels molts llocs de treball social destinats a camuflar parcialment una situació catastròfica. 
...
A les darreres eleccions legislatives, els ecologistes, sota el lema "Treballar menys per treballar tothom", proposaren la implantació de la setmana de 35 hores...La dreta el desqualificà. Segons ells, la millor via per crear ocupació passava per privatitzar, disminuir les càrregues socials sobre l'ocupació i estalviar-li milions a l'Estat....

dijous, 24 de juliol de 2014

pd 152

TRIUNFO, nº 762 , 3 - 9 - 1977
"EL PROGRESO ENLOQUECIDO"
Michel Bosquet, "Le Nouvel Observateur"

... No n'hi ha prou amb nacionalitzar. La central sindical francesa CFDT diu que no va per aquí la cosa. La qüestió bàsica és proporcionar als treballadors un poder real sobre el seu propi treball i els seus fins. L'aposta és "l'autogestió"..
...
Avui l'obrer està desposseït: del saber tècnic igual que de tot poder sobre el que produeix...
L'automatització i la informàtica, contràriament a les profecies, no alliberen els treballadors de les feines més pesades i repetitives. Més aviat l'automatització desqualifica el treball...
... Perquè " si és veritat que el treball és menor, també és més pesat, més rutinari, menys variat i interessant"...
... l'automatització incorpora a la màquina el saber i la iniciativa que sostreu a l'home: ara és la màquina la que mana. Ja no hi ha ofici...
... "El decalatge cada cop major entre les capacitats creatives de cadascú i el treball que se li proporciona, engendra frustració i còlera"...
...
La tecnologia no és, doncs, simplement una "compulsió objectiva": és de fet l'aposta d'una lluita pel poder. Els patrons exigeixen de la tecnologia que elimini el factor humà del procés de producció per a que tot resulti previsible, programable, controlable i calculable... l'automatització contribueix no sols a una major productivitat, sinó també a un major aïllament entre els treballadors, amb el que això dificulta les accions col·lectives...

dimecres, 23 de juliol de 2014

pd 151

EL MÓN, 20 de maig de 1983
QUAN LA CRISI ÉS UNA ESCOLA D'AUTOGESTIÓ
Josep Maria Serra

La crisi econòmica que estem patint té nom propi: atur. Dos milions i escaig d'aturats arreu de l'Estat ho confirmen. Milers d'empreses han ancat les seves portes, però algunes d'aquestes portes les han obert de nou els treballadors. Així han nascut moltes cooperatives laborals.
...
La major part de les cooperatives existents són de nova creació. Algunes han estat creades a partir de la fallida d'una societat anònima, davant la qual els treballadors s'han negat a perdre el lloc de treball i han decidit formar una cooperativa per mantenir oberta l'empresa. 

dimarts, 22 de juliol de 2014

pd 150

AVUI, dilluns 17 de juny de 1991
ADAM SCHAFF: "EL FRACÀS DE L'EST MOSTRA QUE NO ES POT BASTIR EL SOCIALISME SENSE LLIBERTAT"
Jordi Capdevila

...L'anàlisi del passat només té raó de ser per construir el futur...on les noves tecnologies alliberaran l'home de la maledicció bíblica de guanyar el pa amb la suor del seu front. Aquest canvi de qualitat de vida, més important que el que es va produir amb la Revolució Industrial, pot portar a la desaparició de la classe obrera i també del treball assalariat...
...
... el fracàs del socialisme real dels països de l'Est posa en evidència que ha fracassat un pla per bastir una societat socialista. "El problema de la propietat privada, de la propietat dels instruments de treball, de la producció, de la terra, de l'estructura estatal com a partit monopolista, en tot això ha fracassat"...
... l'any 1917 Rosa Luxemburg ja va vaticinar que no podia existir socialisme sense democràcia i que no es podia bastir democràcia sense llibertat, és a dir, que no es pot bastir socialisme sense llibertat..

dilluns, 21 de juliol de 2014

pd 149

EL PAÍS, sábado 14 de diciembre de 1991
SIGUI GRAVE EL MINERO MUERTO AYER
Julio Llamazares

... ningú es va preocupar aleshores de reinvertir en les mines  part dels seus beneficis per tal que aquestes poguessin seguir rendint, de promoure l'agrupació de les petites companyies en grans vedats miners que les fessin més competitives i viables, d'instal·lar en les conques industries secundàries del carbó que provoquessin un efecte econòmic en cadena ni, per descomptat, de crear altres empreses a l'entorn de les mines que un dia poguessin  servir-los d'alternativa quan al carbó  li arribessin temps pitjors. I així fou que quan aquests van arribar - i el pitjor és, sens dubte, el que estem vivint - aquell florent món va caure com un castell de sorra.
...
Tothom es queixa, però ningú mou ni un dit. I encara menys es decideix a agafar el toro per les banyes. Mentrestant, cada dia es perden nous llocs de treball i s'empobreixen encara més els pobles de les conques, cada setmana es convoquen noves aturades i s'anuncien noves vagues, i cada mes es tanquen nous pous i, inclús, mines senceres....
...
...els polítics continuen amb el braços creuats i es limiten a dir, com aquell periodista del títol, que continua molt greu un món que tots saben que ja és mort.

diumenge, 20 de juliol de 2014

pd 148

TRIUNFO núm. 715, 9 / 10 / 1976
¿HACIA UN SINDICATO CRISTIANO?
Juan L. Pintos/Miguel Jorda

"... el capitalisme no pot tenir ja una funció històrica positiva ja que els mecanismes d'alienació són intrínsecs a la seva estructura socio-econòmica..." (Associació Catòlica de Treballadors Italians)
...
La religió en  una societat moderna mai ha de ser motiu de divisió, i menys de la classe obrera...
...
... el dret a la pluralitat de les opcions reconegudes als cristians significa que la unitat entre ells no és per les seves opcions socials i polítiques. Per tant, dintre de la pluralitat existent en el món del treball, pot ser una missió fonamental dels cristians esforçar-nos  per la unitat de la nostra classe, aquest seria un gran testimoni que podria ser com una reparació d'errors passats.

dissabte, 19 de juliol de 2014

pd 147

EL PUNT, 1992?
UN ANY DE SILENCI
Pep Collell

El vaticà ha condemnat a un any de silenci al capellà brasiler Lleonard Boff...Què farà durant aquest any el teòleg Boff? Si vol quedar bé, resar i callar. Amb això no s'assemblarà al "Mestre", que resava i predicava amb tota l'energia la justícia, la germanor i la llibertat, però tindrà contents els qui el condemnen al silenci.
...
...mireu que ha dit el teòleg maleït: " no sóc marxista, però com a cristià i franciscà estic a favor de les llibertats, del dret de religió i  de la noble lluita per la justícia en una societat nova...L'Evangeli és per a tothom però aquest mateix evangeli privilegia els pobres perquè ells són la majoria sofridora i perquè són els preferits de Déu, de Crist i de l'Església...Entenc que en una situació d'opressió com la nostra, la missió de l'Església ha de ser sense embuts llibertadora..." Ai, ai, ai, aquest bon home va per mal camí. A aquest pas no el deixaran parlar mai més. No es poden dir les veritats d'una manera tan clara...
...
Demano solemnement al Vaticà que posi inspectors en les misses dels diumenges, enterraments i casaments i que faci callar molts capellans que només diuen que disbarats des que comencen fins que acaben el sermó. Ja ho sé que aquests no creen problemes als potentats d'aquest món, que van a missa per tranquil·litzar la seva consciència. Aquests no seran condemnats al silenci, perquè no prediquen la veritat, que és la que ens fa lliures. El teòleg Boff és lliure, encara que el facin callar. Ell predica la veritat.

divendres, 18 de juliol de 2014

pd 146


EL PUNT, Diumenge, 21 de juny de 1992
VAGUES GENERALS
Francesc Ferrer i Gironès

...la vaga és un eina imprescindible per al moviment obrer, per tal d'anar avançant progressivament cap a cotes cada vegada més humanes dins de la vida econòmica i social. La vaga laboral o sindical s'ha de saber utilitzar amb saviesa, puix el seu fracàs comporta una reculada dins de la dialèctica que existeix en el camp de la producció.
La vaga general, en canvi, té una mena de caire destructiu, i per tant revolucionari, ja que la seva finalitat política no la fa paradigma dels instruments sindicals en la seva lluita pel progrés, com ho podria ser la vaga laboral, i per tant la seva utilització també cal fer-la amb molta prudència i saviesa.
Si la gent vol anar contra l'Estat per anihilar-lo o abandonar-lo, la vaga general és una eina molt  útil pel seu gran valor polític. És una desobediència civil perfecta. Ara bé, si no es vol desfer les estructures de poder de l'Estat, honestament, crec que la vaga general no és l'eina adient. El que cal fer és presentar-se a les eleccions polítiques i intentar guanyar-les. En la lluita de classes, la dialèctica sindicats - patronal, porta a la justícia. En la lluita política pel poder en una situació democràtica, e joc adient per a aquesta contesa són les eleccions.

dijous, 17 de juliol de 2014

pd 145

AVUI?, 17  de gener de 197?
UN PROGRAMA DE VIDA
Joan Llopis

Atanasi d'Alexandria afirma que el motor de tota la vida de sant Antoni van ser aquestes quatre frases del Nou Testament: "Si vols ser perfecte, vés a vendre tot el que tens i dóna-ho als pobres"; "no patiu pel dia de demà"; "qui no treballa que no mengi"; " cal pregar sense interrupció". ¿Hi ha cap programa de vida més adient per a qui vulgui prendre's seriosament el cristianisme?

dimecres, 16 de juliol de 2014

pd 144

EL PERIÓDICO, divendres 11 de maig de 2001
SÓC DONA, POBRA I OBRERA
Josep Maria Espinàs

He rebut avui la carta d'una lectora...M'explica que alguns amics li diuen que ja no existeix la classe treballadora, però ella faria una tesi doctoral sobre els sentiments d'un obrer de fàbrica davant la seva màquina i sobre el mal que li fa l'esquena.
És una dona jove...Està separada i té una filla de pocs anys...Viu en un pis de lloguer, pel qual paga dues terceres parts de'un sou que no arriba a les 100.000 pessetes...

...Ara la trauran del pis, perquè no pot continuar pagant...

"M'acomiado amb un atreviment. ¿No tindria pas un forat a la seva motxilla viatgera paer a una dona-pobra-obrera, que necessitaria desaparèixer una temporada? (És broma)" Intentar mantenir l'ànim quan s'està al marge del famós benestar social no és cap broma. Gràcies per la carta.

dimarts, 15 de juliol de 2014

pd 143

TRIUNFO núm. 787, 25 de febrer de 1978
ELECCIONS SINDICALS
Ignacio Fernandez de Castro (EDE)

...una part, sembla que important, de les bases treballadores reclamen una organització assembleària que identifica amb la democràcia directa i amb l'autonomia de la classe obrera...
...
...sabem que l'organització dels treballadors assalariats en l'etapa que s'inicia descansarà sobre el principi de la democràcia delegada, o democràcia formal, el mateix principi que informa la democràcia parlamentària, també anomenada burgesa.
...
Davant d'aquest tipus d'organització...se situa, com una nova alternativa diferent, l'organització assembleista que promou  el corrent "autonomista" de la classe obrera...
...
Sembla evident que en l'etapa actual el tipus d'organització que s'imposa - i aquesta és la primera i essencial  conclusió del procés electoral que s'està realitzant - és el de democràcia delegada i no el de democràcia directa que propugnen els autonomistes.
...
... a curt termini, i probablement també a mig termini, no serà la classe obrera qui crearà dificultats al capitalisme per tal que pugui sortir de la crisi, la seva col·laboració està assegurada pel pacte de la Moncloa.
...
La qüestió, en el fons, ja va quedar resolta en el moment en que tant el Partit Comunista com el Partit Socialista decidiren abandonar la postura de "ruptura" en front el règim i els seus reformadors, i acceptaren la reforma Suárez...

dilluns, 14 de juliol de 2014

pd 142

TRIUNFO núm. 792, 11-4-1978
"EL DESPERTAR DE LA CLASSE OBRERA"
H.P.P.Y. (Estados Unidos)

...Quan va començar la vaga, el desembre, ningú semblava prendre seriosament les amenaces dels miners de no tornar al treball fins la completa satisfacció de les seves reivindicacions. Les patronals confiaven en rendir per fam els vaguistes i reduir així les seves exigències per el nou conveni... i confiaven en les habituals corrupteles dels líders sindicals, domesticats i bons amics de les corporacions. Totes les previsions es van ensorrar davant la pacient solidaritat dels vaguistes...
...
Ningú parla que la intransigència de la patronal és la causa de  que els miners no vulguin tornar la treball...
...
...les tres reivindicacions més importants: una bona assegurança de malaltia, apujar les pensions dels jubilats i dret a fer vagues "salvatges" sense ser sancionats per l'empresa...
...
... El capital prefereix, per descomptat, que el Govern obligui els treballadors a tornar a  la feina, tant si estan d'acord com no amb el sou que reben. I el govern amaga la seva decisió repressiva i antidemocràtica rere la màscara retòrica de la molta inflació... i de les desmesurades exigències salarials dels miners. Ningú no parla dels "desmesurats" dividends en les empreses. Però n'hi ha...
...
...la ferma postura dels miners del carbó posa de manifest un cop més que al capital no li és tan fàcil domesticar el moviment obrer, per molt nord-americà que sigui. Potser estem assistint a un despertar del moviment obrer nord-americà adormit en els llorers de '"american way of life! durant anys...que estaria intrínsecament connectat amb aquesta última crisi econòmica del capitalisme de la que ja no se'n salven ni els països més rics del lloc. 

diumenge, 13 de juliol de 2014

pd 141

AVUI, diumenge, 10 de novembre de 1991
JUDICI AL PARE
Miquel Àngel Violan

...Les idees del filòsof alemany Karl Marx, mort el 1883, van arrossegar multituds de seguidors. Sense estudiar el marxisme no es pot entendre l'evolució del pensament en els segles XIX i XX.
...
...El marxisme sorgeix com un mètode per entendre la realitat, analitzar-la i en últim terme transformar-la...
...
Però la realitat se subleva i fuig del marc rígid del marxisme. Tot és molt més complex del que havia previst el filòsof alemany i les seves prediccions no es compleixen...
...
"Marx ha mort", diuen alguns....Probablement Marx no ha mort. És a dir, una part de les idees del gran pare de l'esquerra continuen vives. El que sí fa olor de cadàver és la tendència humana a negar la complexitat de les coses i a aferrar-se a mètodes i creences que pretenem infal·libles...
...
...Entestar-se a idolatrar irreflexivament la memòria del pare és una reacció de por i de feblesa. No reconèixer al pare cap mèrit és una manifestació de desesperat orfanatge intel·lectual.

dissabte, 12 de juliol de 2014

pd 140

LA VANGUARDIA, dimarts 18 de febrer de 1992
"EL DESAFÍO MEDITERRÁNEO"
Hans Küng

...
El fonamentalisme no te sovint només arrels religioses sinó també econòmiques, socials i polítiques.
Però una cosa és segura: en un conflicte entre pobles i grups ètnics la dimensió religiosa exerceix també sovint el seu paper...
...
...per pacificar la regió mediterrània exigeixo el dret a la vida d'Israel, però també el dret a la vida dels palestins...
...
La humanitat, igual que l'home particular, sembla que només aprèn d'experiències generalment amargues...
...
Sens dubte que tot el que fa referència a la religió i a la política és molt complicat. Però ... a totes les esglésies, sinagogues i mesquites s'hauria no només de resar per la pau, sinó propagar-la. 

divendres, 11 de juliol de 2014

pd 139

TRIUNFO núm. 806, 8 de juliol de 1978
"LA POLÍTICA YA NO ESTÁ EN LA POLÍTICA"
Andre Gorz

...Avui menys que mai no es pot realitzar un canvi revolucionari mitjançant l'acció de l'Estat. Perquè passa que no només la conquesta de l'Estat no està a l'abast dels revolucionaris, sinó que ni tan sols es veu clar quines coses fonamentals podrien canviar si tinguessin el poder central a les seves mans. Les societats no es desfan ni es refan des de dalt...
...
Per això el partit revolucionari és una espècie en vies d'extinció: si es vol el poder de l'Estat, no és lògic que s'aspiri al mateix temps a introduir en ell canvis radicals. Si al contrari hom pretén un canvi radical, cal començar per ser modestos: només s'aconseguirà a través del desenvolupament de les relacions i les accions autònomes. Exigeix la creació prèvia, a nivell de la societat civil, de nous espais de llibertat individual i col·lectiva...
...
...El rebuig de la política no equival en aquest cas al pur i simple apoliticisme, sinó que és la negativa a subordinar la llibertat d'expressió, de contestació i imaginació a les exigències de la lògica del poder.
...
...el futur de la política no està ja en la política, sinó precisament en allò que la posa en qüestió, la desborda i per això mateix li indica el terreny on podria renéixer... preguntar-se abans que res quins són els desitjos més íntims i quina imatge ens forjaríem de la felicitat si poguéssim donar via lliure a la nostra imaginació. El realisme se'ns darà a més a més. Perquèés més realista, avui, experimentar nous modes de viure, de treballar, de consumir, de produir i fer més i millor amb menys,... que creure que un govern d'esquerres canviarà la nostra vida....

dijous, 10 de juliol de 2014

pd 138


EL PAÍS, diumenge 28 de juny de 1992
Y AL TERCER DÍA, ¿RESUCITARÀ? 
Mario Vargas Llosa

...Fou l'esperit religiós que impregna la cultura occidental el que desnaturalitzà el marxisme dels fundadors, convertint-lo en la religió secular del segle XX. En apartar-se de la ciència i pretendre convertir-se ell mateix en ciència, el marxisme es tornà dogmàtic i es va immunitzar contra disciplines i coneixements fonamentals...
...
La seva metamorfosi en religió laica va anar apartant el marxisme del món real i convertint-lo en un sistema d'il·lusions. I va fer del partit una Església de rígides jerarquies...
...
Què en queda, doncs? Les categories de l'anàlisi econòmic i social, la teoria de la lluita de classes, la crítica del capitalisme, l'alternativa socialisme o barbàrie i una preferència per l'acció col·lectiva sobre la individual.
...La proposta revolucionària de Terray (El tercer dia del comunisme, 1992) és política. Per què el comunisme torni a viure ha de renunciar a la conquesta del poder, és a dir, a ser un partit i ocupar l'Estat...
...Per a combatre de manera més o menys eficaç la injustícia, omnipresent en la societat capitalista moderna, la teoria de la lluita de classes és inservible...l'important és que la font de la injustícia és en un sistema que reprodueix a tots els nivells l'abús sense distinció de classes...
... un dels majors obstacles per convèncer als seus camarades de treball, a les fàbriques, de que assumissin la seva condició obrera era que existia entre els obrers una heterogeneïtat enorme i complexa... (Daniel Rondeau, L'entusiasme, 1988)
 
 ...el que Terray s'entesta encara en anomenar comunisme no és una doctrina, sinó una aspiració ètica i intel·lectual que conserva intacta la seva raó de ser: la necessitat d'eliminar l'explotació econòmica i els abusos i discriminacions socials...i aconseguir una societat en la que totes les injustícies puguin ser remeiades i arribi a tothom una vida decent.

dimecres, 9 de juliol de 2014

pd 137

EL MÓN, 8 de març de 1985
LLIÇONS D'UNA VAGA PERDUDA
editorial

(és la continuació del paper d'ahir un temps després)

"Hem perdut un any de salari, però conservem el que és més important: la unitat i el respecte envers nosaltres mateixos. Ens en vam anar tots plegats i tornem tots plegats"
...
Una vaga tan llarga i insòlita a l'Europa de la crisi ha donat ben pocs resultats als treballadors que la iniciaren. No han aconseguit arrencar de l'Estat la promesa de no tancar les mines poc rendibles i ni tan sols han pogut obtenir l'amnistia per als acusats de violències al llarg del conflicte.
....
...la vaga dels miners (anglesos) mereix moltes reflexions. D'entrada, la sorpresa, en plena recessió del moviment obrer arreu, d'una vaga d'aquestes característiques, que ha remogut fins i tot l'adormida solidaritat internacional. Després, veure la capacitat d'acció d'un ampli col·lectiu de treballadors davant la cruel realitat quotidiana de la reconversió. També val per examinar les tàctiques emprades pel sindicat per poder mantenir una vaga tan llarga sense una estrangulació econòmica total.
...
En tot cas, la sensació lògica de fracàs no hauria de suposar mai al si del moviment obrer una temptació d'abandó, que tan bé li pot anar a la patronal - que sempre es refà abans de les crisis -, sinó una lliçó més per treure'n profit i prosseguir la lluita, en la defensa del lloc de treball...De batalles n'hi ha moltes, però la guerra continua.

dimarts, 8 de juliol de 2014

pd 136

EL MÓN, 13 de setembre de 1984
ELS SINDICATS PLANTEN CARA
Alfons Solé

...Una increïble badada del capitalisme thatcherista ha permès enguany l'allargament d'una vaga dels minaires fins a una durada, sense precedents en la postguerra, de més de mig any; amb la creació a més en algunes contrades industrials d'Escòcia i del nord d'Anglaterra d'una situació quasi revolucionària...
... el primer cop d'ençà de l'elecció de la Thatcher i Reagan, el 79 i el 80, que un sindicat veritablement fort i amb moral de combat planta cara al monetarisme, i que aquest recula...

(...continuarà)

dilluns, 7 de juliol de 2014

pd 135


EL PAÍS, diumenge 17 de març de 1991
LA ISLA QUE EXPORTA VIDA
Mario Benedetti

...El que reivindiquen els joves, és més participació activai sobretot més democràcia interna; menys burocràcia, menys privilegis per a cert funcionaris de rang alt o mitjà, i menys "úkases" des de dalt, sense més discussió i assimilació per les bases...
... Als carrers de L'Havana  hi ha pocs cotxes; existeix llibreta de racionament per las productes alimentaris; no hi ha aparadors amb articles luxosos, però allí els nens no moren de gana, no hi ha atur ni mendicitat, i l'assistència mèdica és gratuïta i d'excel·lent qualitat...
...Mentre que els Estats Units basa gran part dels seus ingressos en la venda d'armes...exportant mort; Cuba, país petit i rodejat, subdesenvolupat i en ple aïllament, s'afanya i s'ufana exportant vida.