diumenge, 29 de maig del 2022

pd 2469 En un jardí per haver parlat de "cossos amb vagina"

(arafa<d'1any)
La revista mèdica The Lancet s'ha vist embolicada en una polèmica lingüística. Un titular de portada sobre violència obstètrica incloïa la cita: "Històricament, s'ha negligit l'anatomia i la fisiologia dels cossos amb vagines". El fet que no s'hi referissin com a "dones", a seques, va omplir la redacció de queixes. El terme els semblava deshumanitzador: reduir la persona als genitals amb els quals està equipat. Se suposa que es va triar aquest terme per ser respectuós amb el col·lectiu trans, que reclama deslligar gènere i sexe anatòmic. O sigui, que s'assumeix que ni totes les dones tenen vagina, ni tothom que té una vagina és una dona. La manera més precisa hauria estat parlar de "dones cis", és a dir, aquelles en què la seva identitat de gènere i el fenotipus sexual coincideixen. Però aquest "cis" és una partícula a la qual li queda molt de camí per fer abans de formar part del llenguatge comú. (I els mitjans, esclar, podem ajudar a popularitzar una sèrie de termes que potser compliquen una mica el discurs però tenen l'avantatge de no excloure cap minoria.)
Ara bé, el clima de polarització extrema entre els dos corrents del feminisme –el que inclou i el que exclou les dones transsexuals– fa difícil que es pugui arribar a una solució acceptada de manera transversal. I l'economia de llenguatge tampoc no perdona i imposa les seves inèrcies. N'hi ha que creuen que canviar el llenguatge és la palanca per canviar el món. Jo, en aquest sentit, em declaro carmejunyenista: millor intentar canviar el món primer i el llenguatge evolucionarà. Tinguem el debat lingüístic –i tinguem-lo serenament– per tal que homes i dones trans puguin sentir reconeguda la seva elecció de gènere...
Àlex Gutiérrez, 9.10.2021