Paradoxalment, el que haurà donat la possibilitat real de tornar a
Puigdemont haurà estat el pacte amb el PSOE: una aritmètica
parlamentària atzarosa... li ha permès finalment pactar el text de l’amnistia... Junts ja té la campanya feta: presentar el 12 de maig com una
oportunitat de “restitució” de l'expresident a l'exili sis anys i mig
després d'haver marxat. Sense haver-se de plantejar plans B, que sempre
tensarien les seves costures internes.
Però per tornar a jugar la carta del retorn, Puigdemont necessita fer-ho creïble. Ja va jugar-la el 2017, amb el si guanyo tornaré
forçat per la seva cap de campanya, Elsa Artadi, i ho ha insinuat
diverses vegades esperant resolucions europees que finalment no han
estat favorables... Cal tenir en compte que les llistes dels comicis a l’Eurocambra es
tanquen el 7 de maig, l'última setmana de la campanya catalana, i
presentar-s'hi afebliria la seva candidatura: exercir els dos càrrecs de
diputat és incompatible i, per tant, es tornaria a perfilar com un
candidat simbòlic. Ara bé, renunciar a ser candidat a les eleccions europees implica un
risc personal que Puigdemont ha d'acabar de valorar amb el seu advocat:
perdria la immunitat i quedaria desprotegit posteriorment davant la
investigació per terrorisme del Tsunami, que el Suprem haurà de decidir
si entra a l'amnistia.
¿Un retorn, però, abans o després de la campanya electoral? Si esperés a després del 12-M, pel que diu el Suprem,
Puigdemont no seria detingut perquè retiraria les ordres de detenció.
En canvi, si vingués abans de la votació, sí que seria empresonat a
l'espera de ser alliberat per l'amnistia, que es preveu que entri en
vigor a finals de maig. En aquest darrer escenari, la gent a Catalunya
votaria amb Puigdemont a la presó.
Núria Orriols Guiu, 17.3.2024
