dissabte, 23 de juliol del 2022

E:E: 13 Jubilació

Darrerament –ho fa l’edat– he tingut oportunitat de xerrar amb diverses persones del meu entorn que han arribat al moment de jubilar-se (o prejubilar-se). Les seves reflexions m’han fet rumiar. Una majoria aclaparadora estan contentíssims d’haver posat punt final a la seva carrera professional. No tan encantats de tenir temps lliure, com alliberats d’una mena de condemna. Què s'ha fet d'aquelles persones que temien el moment de jubilar-se? On són tots aquells a qui recava enormement abandonar el món laboral, que consideraven que era injust haver de plegar ara que havien acumulat una experiència i una saviesa que podien transmetre a les generacions més joves?... Els amics que es jubilen ara feia temps que anhelaven aquest moment. Asseguren que els darrers anys han estat els pitjors de la seva vida professional amb molta diferència. Que l'última dècada –pel cap baix– s'han sentit menystinguts i impotents davant de la degradació d'una feina que coneixen bé i que en cert moment els va apassionar. Hi ha una mestra que ha arribat a la jubilació a empentes i rodolons, entre baixes per ansietat i períodes d'activitat forçada. Diu que ja no podia suportar les criatures consentides i maleducades, ni els canvis constants en els plans d’educació, ni l’allau de noves tecnologies que no sabia ni volia aplicar a la feina...

Sílvia Soler, 15.1.2022