"Potser no hi ha dies de la nostra infància que hàgim viscut tan
plenament com els que crèiem que deixàvem sense viure, els que vam
passar amb un llibre preferit" (veure la nota del final). ¿Avui dia hi ha nens que es passin un
dia llegint? En coneixeu? ¿Vosaltres gaudiu de la lectura de forma
habitual? Els mòbils són una competència deslleial: contenen tot un món
de plaers immediats i infinits. La lectura demana esforç i concentració.
El futur? Doncs no us estranyi que sigui de la minoria que de petits
hagin sabut trobar i preservar el plaer de llegir. La resta quedaran
captius de la intel·ligència artificial i de la badoqueria digital, que
els suplantarà la creativitat i la visió del món. No es pot viure sense
pantalles, però és peremptori evitar que et devorin el temps i l’ànima...
"No hi ha cap dubte que el sentit comú no és «el més comú dels sentits»:
ho és la bondat. Als racons més llunyans, més perduts, és meravellós
veure com floreix per si sola"... "El mar té l’encant de les coses que no callen de nit, que són per a la
nostra vida inquieta un permís per dormir, una promesa que no tot
desapareixerà...", tot i saber que un dia, sota l’herba espessa de les
obres fecundes, noves generacions "vindran a fer alegrement, sense
preocupar-se pels qui dormen a sota, un esmorzar al camp". La vida
seguirà, imperativa i ondulant...
Nota: el que està "entrecomillat" són pensaments espigolats del recull Fragments (ed. Flâneur) de Proust
Ignasi Aragay, 1.7.2023
