divendres, 29 d’abril de 2016

pd 722

TRIUNFO núm. 768 de 15 d'octubre de 1977
EL RETORN DE TUPAC AMARU 
Fernando González

Després de cinc anys de fèrria dictadura, la de Hugo Banzer, a Bolívia surten a la superfície vells problemes. Una majoria de color - mà d'obra barata i desculturalitzada - planteja un hipotètic accés al poder en un futur a curt termini. La paradoxa dels Drets Humans fa fàcil, en teoria, aquest accés. Enfront d'aquesta amenaça, el govern de La Paz es reforça amb la importació de racistes de Rodèssia.
...
"Un poble que oprimeix un altre poble no pot ser lliure" va dir l'inca Iupanqui als conqueridors espanyols que envaïen el seu territori destruint el ferment cultural autòcton... Segles més tard els indígenes recuperen la frase de l'últim mandatari inca per aplicar-la a la oligarquia i als estrats dominants de la societat boliviana.
Quítxues i aimaràs, els dos principal troncs ètnics i culturals de les comunitats indígenes, han començat a aixecar la bandera - cultural en la majoria dels casos, política en bastants, i d'acció i guerrillera en alguns - que de moment inquieta el poder...

dijous, 28 d’abril de 2016

pd 721

Nota: Eduardo Galeano el trobo imponent, o sigui que avui només relaciono els subtítols i adjunto tot l'article que aconsello llegir de dalt a baix.

 
TRIUNFO núm. 759 de 13 d'agost de 1977
LA VIOLÈNCIA INVISIBLE
Eduardo Galeano

1 Una cadena amb moltes baules ...
2 Desterrats al propi país...
3 Presoners de dintre i presoners de fora...
4 L'assassinat de l'ànima per enverinament...
5 ¿Quants n'hi ha que tenen el destí marcat a la cara?...
6 La tortura és la normalitat del sistema...
7 Ser jove és un delicte...
8 Prohibit recordar...





dimecres, 27 d’abril de 2016

pd 720

TRIUNFO núm. 769 de 22 d'octubre de 1977
LAS DOS MUERTES DEL CHE
Regis Debray

... Avui més que mai, la memòria és revolucionària. Benvingut sia, doncs, aquest aniversari a contratemps d'un heroi a contracorrent...
El "Che" ha estat mort dues vegades: primer per les ràfegues del sergent Terán; després, pels milions de pòsters amb la seva efígie. Res li hauria exasperat més que el símbol en que s'ha convertit... El combat confirma que no hi ha més resistència que la organitzada, més avantguarda que la disciplinada, més eficàcia que la col·lectiva. Per experiència i temperament, el "Che" era refractari a les vanitats solitàries... 
...
Un rumor meridional ens informa que la revolució ha de ser una festa en la que totes les necessitats individuals quedaran satisfetes immediatament. El "Che" ens recorda que no es guanya cap nou món sense pagar un preu a canvi, a no ser que hom es conformi amb simulacres. El rumor filosòfic ens martelleja amb la teoria que l'àmbit del poder és el mateix de l'abús i de l'exacció; el "Che" i els seus ens recorden que el poder pot ser també l'àmbit del servei i el sacrifici...

dimarts, 26 d’abril de 2016

pd 719

TRIUNFO núm. 741 de 9 d'abril de 1977
NEGOCIOS LIBRES, GENTE PRESA  (i 2)
Eduardo Galeano

La nova actitud de Carter en relació a la política nord-americana és elogiable, però això no implica absoldre el sistema que Carter encapçala. Primer van fer al paralític; ara ofereixen la cadira de rodes.

CAP RIQUESA ÉS INNOCENT
L'octubre de l'any passat, els bisbes de França es reuniren a Lourdes i declararen: "Hem de comprendre que la militarització dels règims dels països pobres és una de les conseqüències de la dominació econòmica i cultural exercida pels països industrialitzats, en els que la vida es regeix per l'afany de guanys i el poder del diner".
... les relacions entre els països pobres i els països rics reprodueixen les relacions entre oprimits i opressors dins de cada país. No hi ha riquesa que no s'expliqui per alguna pobresa, i viceversa - i, per tant, no hi ha llibertat que no resulti sospitosa -...
¿Països o camps de concentració? ¿Països o càmeres de tortura? ¿L'ordre de les presons, la pau dels cementiris? Està prohibit parlar, escriure, reunir-se, actuar, dubtar. Està prohibit callar: tots som culpables mentre no provem el contrari - i encara que ho provem, també -. Les dictadures han desfet els sindicats i els partits, han clausurat diaris i revistes, han arrasat les Universitats, han prohibit llibres i cançons. Els que discrepen són condemnats a la presó, el fossar o l'exili. Tortures, segrests, assassinats i bandejaments són un costum quotidià...

dilluns, 25 d’abril de 2016

pd 718

TRIUNFO núm. 741 de 9 d'abril de 1977
NEGOCIOS LIBRES, GENTE PRESA (1)
Eduardo Galeano

... 
Orlando Letelier  va escriure a "The Nation" que l'economia no és neutral i els tècnics tampoc. Dues setmanes després, Letelier va volar fet trossos en un carrer de Washington.
...
Llibertat d'inversions, llibertat de preus, llibertat de canvi: com més lliures són els negocis, més presonera està la gent...
...
Per restringir el consum i estimular les exportacions, és precís destruir el moviment obrer. Aliment dels rics, verí dels pobres: el desenvolupament "cap enfora" no requereix d'un mercat intern en expansió. Requereix mà d'obra barata i un exèrcit d'aturats...
Això que els militars en diuen "seguretat nacional", ¿no serà pas la seguretat de les inversions?.
Els deutes es paguen amb més deutes, espiral sense fi, i qui presta, mana. El "vist-i-plau" del FMI implica crim i pobresa, el que els tècnics en diuen "alt cost social": caiguda dels salaris reals, acomiadaments de funcionaris públics, restricció del crèdit, eliminació dels subsidis... allò que els tècnics en diuen "el lliure joc de l'oferta i la demanda".

diumenge, 24 d’abril de 2016

pd 717

TRIUNFO núm. 767 del 8 d'octubre de 1977
EL SILENCI DELS INDIS
Fernando González

La història d'un continent - Amèrica - ha estat sempre explicada pels seus conqueridors. Una inconfessable acció colonial carregada de sang es camufla rere els tòpics de llengua, cultura i religió portats triomfalísticament pels europeus. Tanmateix, des de la perspectiva dels antics pobladors - els indígenes als que per una equívoca referència hom denominà "indis" -, la Història és parcial i tendenciosa. Cultures sacrificades, tradicions i formes de vida atropellades i, pel damunt de tot, una escala de valors "a la europea" imposada. Escala en la que l'"indi" era situat sempre en l'últim lloc. El 12 d'octubre de 1492 fou per a molts centenars de milers d'habitants del "Nou Món" la data que marca el declivi de la seva forma de vida. Per d'altres, el principi d'una marginació que arriba fins els nostres dies.
La repressió i inclús l'extermini de grans nuclis humans és el que va passar acte seguit que els europeus arribessin a les costes americanes... El continent es va anar poblant d'europeus que desplaçaren - quan no liquidaren - a les nacions i tribus que habitaven i respectaven aquell territori...

dissabte, 23 d’abril de 2016

pd 716

TRIUNFO núm. 701 del 3 de juliol de 1976
AZCÁRATE Y CLAUDÍN DISCUTEN SOBRE EL EUROCOMUNISMO (i 6)
Manuel Azcárate, Fernando Claudín. Diego Galán

...
AZCÁRATE: ... Sobre l'"INTERNACIONALISME PROLETARI" no crec que sigui un abandonament del terme. El que diem és que cal abandonar el vell internacionalisme i crear-ne un altre. Perquè el "vell" ha set concebut com el deure dels partits comunistes de col·locar en primer pla la defensa de la URSS com a exemple del socialisme revolucionari... Ara ens pareix necessari parlar de internacionalisme antiimperialista i d'internacionalisme democràtic...
El PCE hem abandonat la veneració dels "textos sagrats"... Durant molts anys hem considerat la teoria i els textos d'una manera dogmàtica; ara tot això ha quedat enrere; considerem que no hi ha "textos sagrats" i que alhora que enfrontem els temes polítics, directament i oberta, hem d'enriquir també l'elaboració de la teoria, cal crear teoria.

CLAUDÍN: ... Són necessàries unes noves formes de democràcia de base, capaç d'assegurar la participació real de les masses i no solament la seva delegació en uns representants per tal que aquests decideixin el que s'ha de fer...

AZCÁRATE: .. des de fa dos anys estem vivint una profunda crisi econòmica... La resposta política a la qual, lluny de ser, com el mil nou-cents vint-i-nou, una base objectiva pels feixismes, veiem que és un evident desplaçament cap a l'esquerra...

divendres, 22 d’abril de 2016

pd 715

TRIUNFO núm. 701 del 3 de juliol de 1976
AZCÁRATE Y CLAUDÍN DISCUTEN SOBRE EL EUROCOMUNISMO (5)
Manuel Azcárate, Fernando Claudín. Diego Galán

LA “DICTADURA DEL PROLETARIAT”

AZCÁRATE: ... Penso que la necessitat de superar aquest concepte deriva de dues coses: una, de l'amplitud de forces que avui en dia estan interessades objectivament en el socialisme (quan Marx escriu, la classe obrera era una relativa minoria de la societat, i no diguem ja a la Rússia dels temps de Lenin, per això parteixen de la idea que ha d'exercir el poder de forma coactiva que permeti trencar amb les lleis anteriors. Avui ens trobem en una situació diferent: la classe obrera és la gran majoria de la població a les societats capitalistes desenvolupades). Per tant definir aquest poder polític democràtic amb la paraula “dictadura”, es converteix no només en quelcom innecessari, sinó en quelcom científicament incongruent....
A més, històricament, és un concepte associat a l'experiència de la URSS i especialment a l'estalinisme. Apareixent aleshores com la dictadura d'un partit, d'un grupet d'homes, i, encara diria més, com a dictadura d'un sol home, basada en mètodes repressius fins i tot contra els mateixos comunistes...
Dit això, cal dir que sí considerem fonamental que el pas al socialisme exigeix un paper hegemònic de la classe obrera...

dijous, 21 d’abril de 2016

pd 714

TRIUNFO núm. 701 del 3 de juliol de 1976
AZCÁRATE Y CLAUDÍN DISCUTEN SOBRE EL EUROCOMUNISMO (4)
Manuel Azcárate, Fernando Claudín. Diego Galán

AZCARATE: ... Primer cal establir una veritable democràcia. Després, iniciar algunes mesures de transformació cap al socialisme, diguem algunes nacionalitzacions. Però això serà possible en la mesura que aconseguim el consens d'una amplia majoria del país. Hi ha però dues possibilitats: que ho fem bé (que cada cop obtinguem un major consens, que les mesures cap al socialisme no rebaixin el nivell de les forces productives, que el poble vegi que aquestes mesures responen a un ideal i es van creant unes millors condicions de vida, etcètera), o que ho fem malament, és a dir, que es cometin errors i que una part del país es distanciï... Jo estic convençut que el socialisme és l'única via, però cal acceptar la hipòtesi que en el procés es cometin errors, i, per tant, acceptar que calgui fer passos enrere em sembla molt més realista i molt més revolucionari que no pas que els errors que es puguin fer comportin banys de sang...

CLAUDIN: D'acord, però arribats a un tal punt de transformació socialista de la societat en el que s'hagi realment creat un nou sistema de producció, fer marxa enrere és difícilment concebible....

dimecres, 20 d’abril de 2016

pd 713

TRIUNFO núm. 701 del 3 de juliol de 1976
AZCÁRATE Y CLAUDÍN DISCUTEN SOBRE EL EUROCOMUNISMO (3)
Manuel Azcárate, Fernando Claudín. Diego Galán

EL PLURALISME DEMOCRÀTIC

AZCÁRATE: ... Però encara que el partit únic hagués format part de les teories marxistes, s'hauria de revisar: el problema, avui, és que la necessitat de la transformació socialista de la societat es converteix en una necessitat objectiva no només de la classe obrera, sinó de sectors molt més amplis i diversos de la societat... La diversitat de partits pot reflectir més directament els tarannàs d'aquests diversos sectors de la societat, tots ells susceptibles d'unir-se en un projecte socialista comú... però que tenen diferents opinions i opcions. Tota la visió que tenim del sistema socialista és una visió democràtica... un tipus de socialisme en el que els ciutadans, els treballadors, siguin els amos dels mitjans de producció i puguin construir un sistema de consum social comunitari que doni una nova dimensió a la vida.
El mateix contingut de la revolució socialista és avui més ric que en altres èpoques; no és només acabar amb l'explotació de l'home per l'home, sinó també assumir la solució dels greus problemes contemporanis...

dimarts, 19 d’abril de 2016

pd 712

TRIUNFO núm. 701 de 3 de juliol de 1976
AZCARATE I CLAUDIN DISCUTEIXEN SOBRE L'EUROCOMUNISME (2)
Manuel Azcárate, Fernando Claudín. Diego Galán

AZCARATE: ...Rebutgem aquest sistema autoritari (de la URSS) perquè, per una part, no es correspon amb el que nosaltres creiem que és el socialisme possible i necessari a la nostra societat i, per l'altre, perquè no creiem que sigui el socialisme que correspon, partint de les nostres necessitats, a la teoria que volem dur a la pràctica històrica... Volem un altre socialisme que té en comú amb aquest la destrucció de les relacions de producció capitalistes, però que és diferent en la concepció de les llibertats sindicals, polítiques, religioses, culturals, i en que el socialisme no és simplement un canvi de les relacions de producció, sinó que és una civilització superior que ha de donar a l'home justícia i llibertat i  a més conduir-lo cap el comunisme.

CLAUDIN: ... el socialisme només és compatible amb la democràcia... el sistema soviètic (a la URSS), no es pot assimilar al sistema capitalista occidental, però tampoc es pot definir, penso jo, com un sistema socialista...

dilluns, 18 d’abril de 2016

pd 711

TRIUNFO núm. 701 de 3 de juliol de 1976
AZCARATE I CLAUDIN DISCUTEIXEN SOBRE L'EUROCOMUNISME (1)
Manuel Azcárate, Fernando Claudín. Diego Galán

...
AZCARATE: ...la debilitat ideològica profunda en que es troben aquests règims socialistes, concretament el règim soviètic, que potser va lligat a la inexistència d'un veritable règim polític democràtic en aquests països. Són règims que es basen en l'autoritarisme i tenen una concepció amarxista, d'origen metafísic, de creure que a un país se li pot imposar una ideologia a la força... En la nostra concepció del socialisme, a part de plantejar el socialisme com a desenvolupament de la democràcia, plantegem un Estat sense ideologia oficial: un règim de lliure lluita ideològica...

CLAUDIN: ... La ideologia soviètica, sota la fórmula del "marxisme-leninisme" encobreix una realitat social que no correspon a la lletra, un sistema en el que existeixen les diferències de classe, encara que siguin diferents de les del sistema capitalista occidental...

diumenge, 17 d’abril de 2016

pd 710

TRIUNFO núm. 764 de 17 de setembre de 1977
EL TESTAMENT DE LEOPOLDO ARAGÓN
Panamá

El dia 1 d'agost es va cremar a Estocolm, amb el cos ruixat de benzina, Leopoldo Aragón. Poques hores més tard moria. Havia anunciat la seva immolació com a protesta per la política nord-americana en el canal de Panamà. Va deixar un testament polític que va escriure el mateix dia que feia els cinquanta anys.
...
"Sense llibertat per votar en un autèntic plebiscit, després de com a mínim tres mesos de debat públic i completament lliure, no hi ha tractat que valgui.
El poble panameny no acceptarà com a vàlid, legal i vinculant, cap tractat subscrit per la tirania de Torrijos o per qualsevol altre règim d'aquesta mena que li robi i privi les seves llibertats i drets democràtics i el ple gaudi dels seus drets humans.
L'única manera que els Estats Units poden aconseguir un tractat del canal vàlid, legal i vinculant per a Panamà, és que el text d'aquest projecte de tractat sigui aprovat en un plebiscit autèntic (no en un referèndum feixista tipus Torrijos)..." 
...
Cap a victòria anem i marxarem sempre. Panamà no és una cosa que es ven en un mercat.

dissabte, 16 d’abril de 2016

pd 709

TRIUNFO núm. 728 del 8 de gener de 1977
DEFENSA DE LA PALABRA (12 i 13)
Eduardo Galeano

(12) EL TEMPS ÉS BREU, ARDENT EL REPTE, ENORME LA FEINADA...

(i 13) La paraula és una arma, i pot ser usada per al bé o per al mal: la culpa del crim no és mai del ganivet...
La funció primordial de la literatura actual consisteix en rescatar la paraula, usada i abusada amb impunitat i sovint per impedir o trair la comunicació. "Llibertat" és al meu país el nom d'una presó per a presos polítics i "Democràcia" es diuen alguns règims de terror; la paraula "amor" defineix la relació de l'home amb el seu cotxe i per "revolució" s'entén el que pot fer a la cuina el nou detergent; la "glòria" és quelcom que ens dona un sabó suau d'una marca determinada i la "felicitat" és una sensació que tenim en menjar salsitxes. "País en pau" significa, en molts de llocs, "cementiri en ordre" i on diu "home sa" a vegades hauríem d'entendre "home impotent"
...


divendres, 15 d’abril de 2016

pd 708

TRIUNFO núm. 728 del 8 de gener de 1977
DEFENSA DE LA PALABRA (11)
Eduardo Galeano

Sostenir que la literatura canviarà per sí mateixa la realitat seria un acte de bogeria o supèrbia. No em sembla però menys neci negar que pot ajudar a que canviï alguna cosa.
...
En aquest sentit resulta tan desertora una literatura "revolucionària" escrita per als convençuts, com una literatura conservadora consagrada a l'èxtasi en la contemplació del propi melic. Hi ha qui conrea una literatura "ultra" i de to apocalíptic, dirigida a un públic reduït i que està ja d'entrada d'acord amb el que proposa i transmet: ¿ quin és el risc que assumeixen aquests escriptors, per més revolucionaris que es diguin, si escriuen per a la minoria que pensa i sent com ells i els donen el que esperen rebre?

dijous, 14 d’abril de 2016

pd 707

TRIUNFO núm. 728 del 8 de gener de 1977
DEFENSA DE LA PALABRA (10)
Eduardo Galeano

No comparteixo l'actitud dels escriptors que s'atribueixen privilegis divins no atorgats al comú dels mortals, ni l'actitud dels que es colpegen el pit i s'estripen les vestidures demanant el perdó públic per viure al servei d'una vocació inútil. Ni tan déus ni tan insectes. La consciència de les nostres limitacions no és una consciència d'impotència: la literatura, una  forma de l'acció,  no té poders sobrenaturals, però l'escriptor pot ser una mica màgic quan aconsegueix que sobrevisquin, a través de la seva obra,  persones i experiències que valen la pena.
...
La paraula té sentit per als qui volem celebrar i compartir la certesa que la condició humana no és una claveguera... 

dimecres, 13 d’abril de 2016

pd 706

TRIUNFO núm. 728 del 8 de gener de 1977
DEFENSA DE LA PALABRA (8)
Eduardo Galeano

...
Moltes vegades, el que hom considera "incultura" conté les llavors o els fruits de una "altre" cultura, que enfronta a la cultura dominant i no té els seus valors ni la seva retòrica. Hom acostuma a menysprear-la... però els testimonis de la gent que de mil maneres expressa llurs "lastimaduras" i llurs esperances sovint resulten més eloqüents i bells que les obres escrites "en nom del poble".
...
Som el que fem, i sobretot som el que fem per canviar el que som; la nostra identitat resideix en l'acció i en la lluita. Per això la revelació del que som implica la denúncia del que ens impedeix ser el que podem ser...

dimarts, 12 d’abril de 2016

pd 705

TRIUNFO núm. 728 del 8 de gener de 1977
DEFENSA DE LA PALABRA (6 i 7)
Eduardo Galeano

(6) 
Encendre consciències, revelar la realitat: ¿pot la literatura reivindicar una millor funció en aquests temps i terres nostres? La cultura del sistema, cultura dels succedanis de la vida, emmascara la realitat i anestesia la consciència...
Si la societat tendeix a organitzar-se de manera que ningú es troba amb ningú, i a reduir les relacions humanes al joc sinistre de la competència i el consum, ¿quin paper hi pot fer una literatura del vincle fraternal i la participació solidària?
Hem arribat a un punt en que nomenar les coses implica denunciar-les: ¿davant qui, per a qui?
...
(7)
En aquest sentit, crec que seria un somni d'una nit d'estiu suposar que per vies exclusivament culturals podria arribar a alliberar-se la potència creadora del poble, endormiscada des de ben d'hora per les dures condicions materials i les exigències de la vida...

dilluns, 11 d’abril de 2016

pd 704

TRIUNFO núm. 728 del 8 de gener de 1977
DEFENSA DE LA PALABRA (5)
Eduardo Galeano

En aquestes terres de joves, joves que es multipliquen sense parar i que no troben feina,... els mètodes d'alienació cultural, màquines de dopar i de castrar, cobren una importància cada cop més gran. Les fórmules d'esterilització de les consciències s'assagen amb més èxit que els plans de control de natalitat.
La millor manera de colonitzar una consciència consisteix en suprimir-la... 
... Juntament amb els símbols, acolorits i simpàtics, s'ofereixen passatges als llimbs als joves que volen fugir de l'infern. S'invita a les noves generacions a abandonar la Història, que fa mal, per a viatjar al Nirvana...

diumenge, 10 d’abril de 2016

pd 703

TRIUNFO núm. 728 del 8 de gener de 1977
DEFENSA DE LA PALABRA (4)
Eduardo Galeano

...
Això, crec, es el que hom voldria: que al dir: "Soc així" i oferir-se,  l'escriptor pogués ajudar a molts a prendre consciència del que són. Com a mitjà de revelació de la identitat col·lectiva, l'art hauria de ser considerat un article de primera necessitat i no pas un luxe...

... Si està reservat a pocs el gaudi dels bens terrenals, es precís que la majoria es resigni a consumir fantasies. Es venen il·lusions de riquesa als pobres i de llibertat als oprimits, somnis de triomf pels vençuts i de poder pels dèbils...

... Es domestica a la gent per a que accepti "aquest" ordre com l'ordre "natural" i, per tant, etern; i s'identifica al sistema amb la pàtria, de manera que l'enemic del règim resulta ser un traïdor o un agent forani. Es santifica la llei de la selva, que és la llei del sistema, per tal que els pobles derrotats acceptin la seva sort com un destí; falsificant el passat s'escamotegen les veritables causes del fracàs històric d'Amèrica Llatina, que ha alimentat sempre amb la seva pobresa la riquesa aliena; tant a la pantalla petita com a la pantalla gran guanya sempre el millor, i el millor és el més fort. L'excés, l'exhibicionisme i la falta d'escrúpols no provoquen fàstic, sinó admiració; tot es pot comprar, vendre, llogar, consumir, sense exceptuar l'ànima.

divendres, 8 d’abril de 2016

pd 702

TRIUNFO núm. 728 del 8 de gener de 1977
DEFENSA DE LA PALABRA (3)
Eduardo Galeano

Els qui volem treballar per una literatura que ajudi a revelar la veu dels que no tenen veu ni vot, ¿com podem actuar en el marc d'aquesta realitat?... Les nostres són repúbliques del silenci. La petita llibertat de l'escritor, ¿no és a voltes la prova del seu fracàs? ¿Fins on i fins a qui podem arribar?
Formosa tasca la d'anunciar el món dels justos i els lliures; digna funció la de negar el sistema de la fam i de les gàbies - visibles o invisibles-. Però ¿a quants metres tenim la frontera? ¿Fins on atorguen permís els amos del poder?
...
L'ordre social vigent perverteix o aniquila la capacitat creadora de la immensa majoria dels homes, i redueix la possibilitat de la creació - antiga resposta al dolor humà i a la certitud de la mort - a l'exercici professional d'un grapat d'especialistes. ¿Quants en som d'aquests "especialistes"? ¿Per a qui escrivim, a qui arribem? ¿Quin és el nostre públic real?
Desconfiem dels aplaudiments. Sovint ens feliciten els qui ens consideren innocus.

dijous, 7 d’abril de 2016

pd 701

TRIUNFO núm. 728 del 8 de gener de 1977
DEFENSA DE LA PALABRA (2)
Eduardo Galeano

No hem nascut a la Lluna, no vivim al setè cel. Tenim la sort i la desgràcia de ser en una regió del món turmentada i de viure un temps històric que pica fort. Les contradiccions de la societat de classes són, aquí, més ferotges que en els països rics. La misèria massiva és el preu que els països pobres paguen per tal que el 6 per 100 de la població mundial pugui consumir impunement la meitat de la riquesa que genera el món sencer. És molt més gran la distància, l'abisme que a Amèrica Llatina s'obre entre el benestar de pocs i la desgracia de molts; i són més salvatges els mètodes necessaris per salvaguardar aquesta distància.
...
Les classes i els països dominants recorren a la maquinària repressiva. ¿De quina altra manera podria sobreviure sense canvis un sistema social cada cop més semblant a un camp de concentració? ¿Com mantenir a ratlla, sense filats de pues, la creixent legió dels maleïts?... En els suburbis del món el sistema revela el seu veritable rostre.

dimecres, 6 d’abril de 2016

pd 700

TRIUNFO núm. 728 del 8 de gener de 1977
DEFENSA DE LA PALABRA (1)
Eduardo Galeano

(Nota de l'amanuense: intentar traduir en Galeano és una gosadia imperdonable o sigui que perdoneu-me l'imperdonable)

Hom escriu a partir d'una necessitat de comunicació i de comunicació amb els altres, per denunciar el que dol i compartir el que dona alegria. Hom escriu contra la pròpia soledat i la soledat dels altres. Hom suposa que la literatura... ens ajuda a conèixer -nos millor per salvar-nos junts. Però "els demés" i "els altres" són termes massa vagues; i en temps de crisi, temps de definició, l'ambigüitat pot semblar-se massa a la mentida. Hom escriu, en realitat, per a la gent amb quina sort, o mala sort, hom se sent identificat, els malmenjats, els maldormits, els rebels i els humiliats d'aquesta Terra, i la majoria d'ells no sap llegir...

dimarts, 5 d’abril de 2016

pd 699

TRIUNFO ....   ...  1977?
LA ARGENTINA DE LOS CUCHILLOS LARGOS
Philippe Garnier Raymond

Científics, tècnics, estudiants, sindicalistes i capellans: el regim del general Videla s'ha proposat acabar amb tot el qui pensi, i ho està aconseguint.
...
La Junta del general Videla ha emprés un genocidi en tota regla. Només que aquest cop no es tracta d'eliminar una ètnia, tot un poble, els seguidors d'una divinitat sospitosa. El colpistes del 24 de març de 1976 s'han proposat exterminar tota la "intelligensia".
No veiem cada dia un genocidi de tipus suïcida. ¿Què serà l'Argentina quan hagin desaparegut els seus físics i els seus químics? L'Escola de Matemàtiques era una de les més avançades del món: ja no existeix. Els psiquiatres, els psicòlegs argentins, han acabat a la presó, a l'exili o a la tomba...
...
Cada setmana, Argentina coneix la seva "nit dels coltells llargs". S'incendien sinagogues, s'afusella intel·lectuals...

dilluns, 4 d’abril de 2016

pd 698

TRIUNFO 737  de 12 de març de 1977
12 ANOTACIONES DE UN REPORTER AMERICANO
Eric Nepomuceno

· En el país anomenat Argentina, ja quasi no es deté a ningú més. Les persones desapareixen...

· El pitjor crim d'aquests temps ha estat la mort de l'esperança dels argentins. Els que van sortir al carrer un 25 de maig, quan el dentista Héctor Cámpora assumí la presidència, i que cantaven i ballaven commemorant la victòria popular. ¿Com pagaran ara el preu de la derrota?
...
· El setembre de 1970, el president peruà era el general Juan Velasco Alvarado ...i va promulgar la Llei de Comunitat Industrial. Amb ella els obrers peruans passaren a tenir la possibilitat teòrica d'assumir la cogestió de les empreses. La llei establia que, en la mesura que augmentés la productivitat de les indústries, els empleats anirien reben accions fins arribar al cinquanta per cent de participació en el capital - cosa que, entre altres efectes, ha tornat impopulars les vagues, que retardaven els augments de la productivitat -.
Sis anys després de la promulgació d'aquesta llei, no s'havia registrat al Perú cap cas en que els treballadors haguessin assolit el cinquanta per cent de les accions. Quan s'acostaven a aquesta xifra, les empreses doblaven o triplicaven els seus capitals, i el quaranta o quaranta-cinc per cent de les accions que ja estaven en poder dels obrers, es transformaven, de cop i volta, en la meitat.
De fet aquest recurs de les empreses ja no és necessari. L'última setmana de novembre de 1976 el govern peruà, presidit ara pel general Morales Bermúdez, decidí alterar la Llei de Comunitat Industrial, eliminant els seus efectes i restablint les fórmules tradicionals i opressives de la iniciativa privada...

diumenge, 3 d’abril de 2016

pd 697

TRUNFO 737 de 12 de març de 1977
TAILANDIA: NUEVO BASTIÓN USA
Diego A. Manrique

La preparació del cop (militar) va seguir força fidelment el model xilè: es va buscar debilitar la posició del govern de civils moderats a l'hora que s'enfortia el sector militar.
...
Els efectes de l'estrangulació econòmica es deixaren sentir ràpidament a Tailàndia. Escassetat de productes, alts índex d'atur, cancel·lació de projectes d'obres públiques. I com a resposta, vagues i manifestacions que foren reprimides per les ben equipades forces policials.
... Amb l'excusa de restaurar l'ordre, els militars esclafaren els manifestants amb gran duresa, produint dotzenes de morts i ferits. Les escenes de l'assalt a la Universitat i posterior linxament de militants d'esquerres van donar la volta al món, mostrant la veritable cara dels demòcrates d'uniforme.
..El Parlament ha estat dissolt i s'ha abolit la Constitució. Tots els partits polítics estan prohibits i el pecat del comunisme es castiga amb la mort. Els tribunals militars funcionen amb eficiència, i uns quant milers de persones han desaparegut o estan en espera de judici. Qualsevol aparença democràtica ha estat escombrada.
... Les ordres dels USA són eliminar completament tota oposició armada i sembla que volen resultats ràpids...
Durant aquest any, Tailàndia s'oferirà a les multinacionals i a la inversió estrangera... Sigui la que sigui la decisió de Jimmy Carter, els titelles de Bangkok tindran un any mogut.

divendres, 1 d’abril de 2016

pd 696

TRIUNFO núm. 712 de 18 de setembre de 1976
Argentina 1976 DIARIO DE LAS VÍSPERAS (V Los adioses) 
Eduardo Galeano

...
La memòria. El meu dol i la meva alegria. El meu aliment. Ella em mou la mà. Jo escric. Jo convoco. Sento respirar les paraules, les escolto esbufegar. Els crido a tots. Jo els ajunto i els ofereixo. Seiem tots entorn del foc. Bevem vi, convidem. Alcem els gots de vi, els freguem, els xoquem; jo brindo per la formosor d'estar viu i estimar-nos tant. El besllum de les fogueres ens llepen les  cares. Nosaltres creiem. Aquesta nit no falta ningú. Ningú ha mort, ningú marxà, ningú és pres... Nosaltres restem abraçats. Riem. Escric i m'acompanya la banda completa. Som lliures. Nosaltres cantem, nosaltres creiem. Aquesta nit és prohibit oblidar. Aquesta nit som més forts que el dubte i la por.