dijous, 15 de juny de 2017

pd M49

ARA divendres, 15 de maig del 2015
S'HO ESTAN CARREGANT (i 2)
Xavier Roig

​(continuació)
Model Supervivència. L’anomeno de “supervivència” perquè qualsevol de les altres dues sortides pot significar la mort de Catalunya com a nació. El model Supervivència només pot triomfar si s’obté un suport clar, per sobre del 55% -del 60%, millor-. És una situació que no assegura la independència, però ofereix bastantes garanties que el referèndum d’autodeterminació pugui tenir lloc. El missatge al món seria nítid i obligaria al diàleg per organitzar un procés democràtic. Només la radicalitat i l’amenaça d’una declaració d’independència del Parlament pot fer seure Espanya a la taula per negociar. Mai ningú, enlloc, ha negociat res sense estar en una posició de força. Per tant, aquesta opció és la que interessa als demòcrates que opten pel no a la independència, també. Només el triomf de les forces independentistes pot garantir un referèndum per a tots els demòcrates.

Conclusió. Fins no fa gaire, les coses semblaven una mica encarrilades. Les gestionaven i impulsaven les organitzacions “civils”. Ara, quan són els partits els que han agafat les regnes, la cosa trontolla. Vaig escriure, aquí mateix, que els únics que podien fer fracassar el procés eren els polítics que tenim -perquè, en general, són mediocres, mesquins i escassament patriotes-. No es va acceptar la proposta de llista única del president Mas. Gran error, que ara es paga. Ha succeït el previst: la politiqueta de partidet ha fet el sorpasso a l’ANC, coincidint amb el seu buit temporal de poder. El futur és més incert que mai. Per no dir fosc.