ARA divendres, 15 de maig del 2015
S'HO ESTAN CARREGANT (i 2)
Xavier Roig
(continuació)
Model Supervivència. L’anomeno de “supervivència” perquè qualsevol de
les altres dues sortides pot significar la mort de Catalunya com a
nació. El model Supervivència només pot triomfar si s’obté un suport
clar, per sobre del 55% -del 60%, millor-. És una situació que no
assegura la independència, però ofereix bastantes garanties que el
referèndum d’autodeterminació pugui tenir lloc. El missatge al món seria
nítid i obligaria al diàleg per organitzar un procés democràtic. Només
la radicalitat i l’amenaça d’una declaració d’independència del
Parlament pot fer seure Espanya a la taula per negociar. Mai ningú,
enlloc, ha negociat res sense estar en una posició de força. Per tant,
aquesta opció és la que interessa als demòcrates que opten pel no a la
independència, també. Només el triomf de les forces independentistes pot
garantir un referèndum per a tots els demòcrates.
Conclusió. Fins no fa gaire, les coses semblaven una mica encarrilades.
Les gestionaven i impulsaven les organitzacions “civils”. Ara, quan són
els partits els que han agafat les regnes, la cosa trontolla. Vaig
escriure, aquí mateix, que els únics que podien fer fracassar el procés
eren els polítics que tenim -perquè, en general, són mediocres, mesquins
i escassament patriotes-. No es va acceptar la proposta de llista única
del president Mas. Gran error, que ara es paga. Ha succeït el previst:
la politiqueta de partidet ha fet el sorpasso a l’ANC, coincidint amb el seu buit temporal de poder. El futur és més incert que mai. Per no dir fosc.
