dijous, 14 de gener del 2016

pd 625

ARA, 2 de juny del 2011
LES FOGUERES ENCESES (1)
Patrícia Gabancho

...
... els discursos en positiu tampoc no arreglen les coses.
El pensament oficial ha establert que de la immigració només se n'ha de parlar en positiu; que els problemes s'atenen, quan s'atenen, però no es publiciten. De manera que el discurs diu que la immigració produeix riquesa: no s'entén, aleshores, que els països rics -tan dominats pels mercats com estan- posin pegues a l'entrada de nous immigrants. Tampoc s'entendria que les escoles privades -perversos com són els rics- no es quedessin totes les criatures immigrades per poder gaudir dels beneficis de la diversitat. Però la realitat és la que és: la immigració sí que crea riquesa, però a la llarga. A curt termini, si es vol acollir humanament i socialment, que és el que pertoca a societats avançades, la immigració costa un fotimer de quartos. És el preu de la cohesió social: cap país es pot fer ric de sobte incorporant-hi un milió de pobres.
Aleshores surten els estudis ben intencionats que diuen que els immigrant aporten més diners dels que costen. Són estudis esbiaixats,  perquè no quantifiquen el sobre-cost que té proporcionar serveis bàsics als immigrants -les aules d'acollida al'escola, per exemple, o les mediacions i traduccions a sanitat- ... És com quan diuen que no van al metge, cosa que un cop d'ull a la sala d'espera del CAP desmenteix: tan fàcil que és dir que van al metge perquè hi tenen tot el dret! Aquest és, precisament, el discurs que falta: són ciutadans, no persones diferents, no persones alienes a la societat, i tenen els mateixos drets que qualsevol altre ciutadà.
Ara bé, són ciutadans pobres...

(... continuarà)