“Cal aprendre les taules de multiplicar? Els
alumnes han de recitar poemes de memòria? Se saben els elements de la
taula periòdica? Quin paper té la memòria en l'aprenentatge actual?”...
La meva mestra de primària ens feia aprendre cançons i poemes. Llavors
ens queixàvem, però avui cap de nosaltres, cap, desafina, i tots
nosaltres, tots, gaudim memoritzant. Doncs bé. Ella, que deia que la
memòria “és un múscul que s’ha d’exercitar”, ja es queixava dels que no
raonaven, dels que “recitaven com un lloro”. Amb això vull dir que la
caricatura d'una escola on un mestre avorrit feia aprendre llistes de
reis gots és interessada i incerta. Sé que la memòria està
preparadíssima quan ets un nen (diuen, i és cert, que els nens “són
esponges”) i trobo que és el gran moment d’exercitar-la... Avui, quan m’explica les mnemotècnies, tan divertides, per
memoritzar verbs i declinacions de grec i llatí (aquestes llengües
mortes que no serveixen per a res), somric...
Ara bé, i per a tots els que troben que no cal memoritzar, perquè tot
és a internet. Espero que a l'examen del carnet de conduir passi el
mateix. Que tothom aprovi per bon comportament, que es pugui fer el test
amb el llibre o el mòbil, i que els que no reconeixen els colors i
tenen problemes de lateralitat puguin aprovar presentant un treball.
