dijous, 20 d’abril del 2017

pd 999

​AVUI,   19..? ​
DEMANEU L'IMPOSSIBLE! (1)
Josep Espar i Ticó


El relativisme ideològic, la pèrdua d'entusiasme per les panacees universals,
​ la feixistització de la democràcia, la burocratització de les iniciatives han tancat molts antics militants al confort de la vida particular i a la flonjor del desinterès​. S'ha estès com una febreta, d'aquelles que no acaben mai d'anar-se'n, que tant pot ser d'escepticisme com de desesperança, que condueix a tancar-se dins l'ensopiment casolà. Així com s'estan reprivatitzant empreses, sembla com si es reprivatitzessin les il·lusions. (Abans es compraven llibres de pensament o de política, ara més aviat llibres de cuina!) 
I no entréssim pas en la dimensió esquifida dels qui, vessant comptes corrents i llibretes d'estalvi, mai no han tingut projectes i aspiren a tot estirar a badallar al voltant d'un suquet de peix o d'una graellada, regats, quan se senten esplèndids, amb un vinet de marca...
Ni tampoc ens detinguem en la legió dels aprofitats, que esmussen el pressupost sense justificar-se en cap feina productiva i es repengen en horaris ben curts... Les coses són com són, engalten de vegades, i han esmarjat del seu llenguatge comportaments ètics, servei a la societat, dignitat i exigència.
Davant aquests panorames... un es pregunta quina resposta podria tenir aquell eslògan tan repetit: "Demaneu l'impossible!" Què podem demanar? A què ens podem atrevir?

...
(continuarà...)