Un
 fuster carregat d’ofici i envoltat d’eines que s’inclina sobre el banc 
per fer una fina incisió de marqueteria... Una investigadora que... Un director d'orquestra que 
fa repetir de forma obsessiva un passatge a la secció de cordes perquè 
vol que tots els músics moguin els arquets a la mateixa velocitat, sense
 tenir en compte que es passaran del temps previst i caldrà pagar hores 
extres (però el so és cada cop més homogeni, cada cop millor). Tots tres -el fuster, la investigadora i el director d’orquestra- són 
artesans, perquè es concentren a fer la feina tan bé com saben. Fan una 
activitat de caràcter pràctic, però no es limiten a complir l'expedient. ... tots tres van més
 enllà. Són artesans, en el sentit ampli del terme: amics de la feina 
ben feta. “És cert que a la vida es pot anar passant sense implicar-s'hi
 gaire, però l’artesà simbolitza una condició humana particular: la de 
la persona que s'involucra i es concentra en allò que fa”. (Richard Sennett) El seu concepte d’artesà és aplicable a qualsevol persona compromesa amb la feina ben feta per la satisfacció de fer-la bé...