(arafa...)
La política en minúscules és l’art de trobar les contradiccions i
incoherències en els teus oponents i l’art d’invisibilitzar o
naturalitzar les pròpies. La política en majúscules és la capacitat de
transformar les coses pactant amb la realitat sense renunciar als
ideals. És a dir, la política en majúscules implica algun grau de
contradicció, que és el que explota o dissimula la política en
minúscules. I després hi ha el cinisme autocomplaent de lluir les
pròpies contradiccions com un signe de maduresa, un cop ja no hi ha
manera de dissimular-les...
L’objectiu compartit (Valls, PSC i comuns) era evitar el mal major d’un
alcalde independentista. Coincideixen en crear el marc mental que la
independència és el problema, és el que fractura, en contra de la idea
que el problema és la manca de democràcia. Els comuns també creuen que
hi ha un problema de drets i llibertats, però per pragmatisme
(aconseguir l’alcaldia) i en part per tradició ideològica (el vell
esquema d’obrerisme contra nacionalisme) han preferit alinear-se del
costat dels qui demonitzen el sobiranisme...
Ignasi Aragay 23/6/2019
