(Parla de Diana Athill) ... quan va fer 71 anys va entendre que estar per damunt dels setanta era ser
vell i va creure que havia arribat l’hora de fer-se’n a la idea. Havia
entrat en una última etapa i, de cop, una primera constatació: havia
deixat definitivament de ser un ésser sexual, una condició que no sempre
l’havia feta feliç però que ella havia considerat central en la seva
existència... L’editora tenia clar ... que som mortals. Sostenia que
viure és arrossegar-se cap a la mort. I que, així que passes dels
vuitanta, qualsevol minut és temps regalat i ja no tens dret a
queixar-te, si et toca morir. “És massa evident que la vida funciona en
els termes de l’espècie, no de l’individu -va escriure-. L’individu
només ha de néixer, desenvolupar-se fins al punt en què sigui capaç de
procrear i després deixar-se arrossegar cap a la mort per cedir el lloc
als seus successors”...
Eva Piquer
