(arafa<d'1any)
En la vida, com en tot, es pot suspendre. I es pot no aprendre. I també es pot, en la pitjor versió de totes, no voler aprendre...
... l’únic sectarisme realment existent, i quasi fanàtic, és el que obliga a
sacrificar-ho tot en l’altar del creixement econòmic il·limitat, tot
vantant-se de la crisi climàtica global i el declivi –peak oil–
dels combustibles fòssils, reconegut per la mateixa Agència
Internacional de l'Energia (AIE) i fixat el 2006. La fantasia, gairebé
mite, del creixement sense fi –"més, més, més"– en un planeta finit, amb
límits biofísics i en un context d’extralimitació ecològica reconegut
per tota la comunitat científica...l’any vinent farà cinquanta anys de la publicació d'Els límits del creixement
del matrimoni Meadows. Un encàrrec, per cert, del Club de Roma. El
1992, vint anys després, constataven que no s’havia fet res del que s’hi
recomanava, sinó tot el contrari...
Al final, terrible paradoxa postpandèmica, l'únic que ha aturat
desnonaments, que ha fet reduir la contaminació de l'aire, que ha permès
que es tanquessin els CIE temporalment o que ha garantit que durant un
breu lapse de temps ningú dormís al carrer, no han estat decisions
polítiques, econòmiques i ambientals sensates sinó el maleït covid-19.
Diu ben poc de tot plegat i de tots nosaltres...
David Fernàndez, 10.7.21
