(arafamésdunany)
La impotència d’Iglesias és la del catalanisme possibilista, té els
mateixos problemes... una de les
coses que hem descobert, redescobert o comprovat és la facilitat amb què
l’Estat torna a les pitjors pràctiques del franquisme sempre que pot.
Al final Iglesias ha entès que l’autoritarisme no tan sols forma part de
l’arquitectura institucional sinó que també és social, que una gran
majoria d’espanyols s’hi senten a gust... L’Estat li diu que amb mi o contra mi... Iglesias s’ha adonat que el feixisme està molt còmode en un país on tres
quartes parts de l’arc parlamentari són la dreta, la nova dreta i la
vella esquerra submisa. L’altre quart és Podem i la perifèria, i la desesperació
de veure que les possibilitats d’una reforma democràtica són avui
inexistents. És per això que intel·lectuals, escriptors i gent amb opinió a Espanya no poden acceptar paraules com exili o presos polítics. El poder els bandejaria...
Francesc Serés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada