divendres, 6 de setembre del 2019

pd 1596 Non plus ultra 1

(arafamésdunany)
La impotència d’Iglesias és la del catalanisme possibilista, té els mateixos problemes... una de les coses que hem descobert, redescobert o comprovat és la facilitat amb què l’Estat torna a les pitjors pràctiques del franquisme sempre que pot. Al final Iglesias ha entès que l’autoritarisme no tan sols forma part de l’arquitectura institucional sinó que també és social, que una gran majoria d’espanyols s’hi senten a gust... L’Estat li diu que amb mi o contra mi... Iglesias s’ha adonat que el feixisme està molt còmode en un país on tres quartes parts de l’arc parlamentari són la dreta, la nova dreta i la vella esquerra submisa. L’altre quart és Podem i la perifèria, i la desesperació de veure que les possibilitats d’una reforma democràtica són avui inexistents. És per això que intel·lectuals, escriptors i gent amb opinió a Espanya no poden acceptar paraules com exili o presos polítics. El poder els bandejaria...
Francesc Serés

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada