dimecres, 23 de desembre del 2020

pd 2028 Bon Nadal (des de la nostra soledat compartida)

 

(arafa...)
La soledat interior que tots amaguem dins nostre davant el misteri de la vida i de la mort.
La família. Antídot contra la soledat. L’invent social més antic, tan imperfecte i necessari com la democràcia. Abans en deien tribu. Niu de companyies i desavinences. Refugi de solituds compartides.
L’escola... Inici de socialització en el temple. Bressol d’ingenuïtats compartides. Casa comuna de la innocència...
El camp. El lloc d'on es fuig cap a la ciutat i el lloc on fugir des de la ciutat. Etern retorn a la natura. Esclat de vida, llum i olors. L'animal lliure que portem dins. L’esforç antic, físic, inhumà. La llar de foc, la remor de la música constant del riu. Els crepuscles i les albades. La por a la nit, a la mort, a la soledat...
El país. L’abstracció col·lectiva més concreta que tenim. Una estranya i inestable suma de llengua, història i futur...
Els somnis. La ficció quotidiana que ens ajuda a viure. Cinema, literatura, teatre, música... Què faríem sense mons inventats? Sense cultura?...
Els altres. Som éssers socials. La soledat és por i fugida... Però la humanitat és compartida. Els altres sempre són un mirall de la nostra individualitat intransferible. Som únics i som germans...  Col·laborem, de grat o per força: en família, a l'escola, la ciutat, el camp, el país, el món. Fins i tot en somnis no estem sols. La solitud total és impossible. Sí, la nostra és una soledat en companyia. Bon Nadal.

Ignasi Aragay