CARTA OBERTA ALS MEUS EXALUMNES
Dolors Cabratosa
Hola, estimats!: Avui em jubilo de mestra i avui tinc por; la mateixa por que tenia cada començament de curs quan venia a rebre-us a la fila i us veia amb aquelles cares de sorpresa, d'il·lusió, de no sé què... i m'infoníeu molt de "respecte"...
He fet de mestra. I he après molt de tu perquè el teu pensament és immensament ric. I t'he volgut escoltar, encara que massa vegades he manifestat sordesa... I et recordo quan has exercit la teva obligació de "provocar" però també has entès la meva obligació d'exercir l'autoritat. I he confiat en tu perquè ets una gran persona...
I hauria hagut de deixar que t'equivoquessis més vegades perquè, quan rectifiques, creixes com a persona. I quan t'he reprès hauria hagut de fer-ho amb més fermesa, més cordialitat, més tolerància, més..., menys agressivitat, menys permissivitat, menys...
I he viscut moments de felicitat quan he vist que "creixies" i entenies moltes situacions que ens provoca la quotidianitat de la vida. I em sap greu quan has fet veure que no em coneixies perquè en el teu interior hi deu haver algun calfred de mals averanys... I estic contenta quan, en algun indret determinat, jo no t'he reconegut i tu has vingut a escometre'm. I sempre t'he volgut tractar com a persona única i irrepetible...