FINAL DE LA ERA DE LOS GIGANTES
Eduardo de Guzman
La mort de Mao Tse-Tung posa punt i final a una etapa excepcional, als cinquanta anys més intensos, dramàtics, fecunds i dolorosos en la vida de la Humanitat. No hi ha hagut mai en el llarg transcurs de la Història cap altre mig segle tan pletòric en esdeveniments sensacionals ... ni més abundant en personalitats humanes de tan marcada rellevància... Caldria preguntar-se però si són els esdeveniments històrics els que determinen la grandesa dels personatges o viceversa...
...
En molts i diferents sentits, els darrers cinquanta anys han estat espantosos per al conjunt de la població... mai hi ha hagut en cap època de la Història tantes morts violentes, tantes tragèdies ni es vessaren tants rius de llàgrimes.
Enfront d'aquest balanç desolador, n'hi cap un altre de signe molt diferent... Malgrat totes les desgràcies, la Humanitat travessa un dels períodes menys desolats - tot i ser-ho encara molt - de llur existència... No podem pas dir que visquem en el millor dels mons possibles, ni que la nostra civilització estigui a un pas de les metes ambicionades, ni el paradís somiat és a la vista. Però comparant la situació actual del món amb la que hi havia no deu centúries enrere, sinó fa tan sols mig segle, s'adverteix un cert i consolador avenç... Hi cap l'esperança que el tram que ens queda per recórrer sigui menys penós que el que deixem enrere...
... potser hauríem de celebrar que el que podríem anomenar "època dels gegants" passi definitivament als llibres d'Història.