LA POBRESA
Josep M. Espinàs
Hi ha una mística de la pobresa que sempre m'ha anguniejat molt. Com si la pobresa fos una sort, un privilegi o una possibilitat més gran de desenvolupament espiritual...
La "moral de l'enriquiment" com a criteri que presideix una vida no té, per a mi, cap interès;trobo que hi ha objectius molt més importants a la vida que fer-se ric. Però...
Em sembla perillós confondre la pobresa amb la virtut, com certs moralistes han intentat...
M'empipa, doncs, que la pobresa hagi estat tan defensada... precisament pels rics o pels que no necessiten diners. Hi ha rics que es miren la pobresa d'una manera que em sembla morbosa, com volent dir: "Feliços els pobres, que no tenen els meus maldecaps, que saben treure satisfaccions de la modèstia, que fan una vida més tranquil·la i més humana..."
...
Pregunteu als pobres de debò, però, si els agrada de ser pobres. Llevat dels casos, que n'hi ha, de pobres vocacionals o d'austers convençuts, la immensa majoria dels pobres voldrien tenir més diners. Alguns en voldrien molts més, d'altres es conformen amb una mica més. Ningú no en vol tenir una ica menys...
... en un món on hi ha tantes coses interessants que tenen un preu la pobresa no és cap avantatge. I quan dic coses no em refereixo nomé a objectes materials, sinó a beneficis com la llibertat i la cultura...
Refuso, doncs, la mitificació de la pobresa, que sembla tan compensadora per a la consciència dels qui no la pateixen...
