dijous, 22 de setembre del 2016

pd 818

ARA, diumenge, 18 de setembre del 2016
CANVIAR PER SEGUIR IGUAL
Joan B. Culla

(Nota de l'amanuense: val la pena llegir tot l'article, un encertat anàlisi de les misèries del PSC i de passada dels "comuns")
...
Núria Parlon té raó. Per agafar el timó del PSC necessitava renegar de qualsevol festeig amb el dret a decidir...

Parlon vol renovar el partit, refundar-lo, tornar-lo a fer decisiu.
És problemàtic renovar res si estàs lligat de peus i mans per aquells que han conduït el PSC a l'anèmica situació present i que no mostren cap inclinació ni a l'autocrítica ni a l'harakiri, ni tan sols a a la jubilació anticipada. No serà senzill refundar el partit sense qüestionar d'una vegada la submissió al PSOE, sense engrossir-ne els aprimats rengles amb elements nous. ¿I qui, per quins motius, voldria avui afiliar-se a un PSC en hores baixíssimes, curt de poder institucional, doctrinalment desdibuixat, capaç de pactar a Lleida amb Ciutadans, a Tarragona amb el PP i Unió, a Girona amb Convergència, a Barcelona amb Ada Colau...?

Núria Parlon ha dit que vol que el PSC torni a ser decisiu. Però, renegant del dret a decidir, els socialistes es reclouen en el camp unionista, emparedats entre el PP i Ciutadans, sense més expectativa que recuperar alguns - no gaires - punts percentuals de vot en la mesura que es desinfli el globus taronja. A la Catalunya d'avui i de demà, l'espai de veres decisiu - és a dir, susceptible de decantar majories - es troba en la cruïlla entre l'independentisme i l'autodeterminisme. És l'espai que vol ocupar i està ocupant el colauisme; de fet, si hi pensem una mica, ¿què són els "comuns" sinó una versió remasteritzada del PSC dels anys gloriosos? Governen Barcelona, guanyen les eleccions generals, ofereixen un Estat diferent, més acollidor, i dominen l'ambigüitat en el plet catalano-espanyol. Davant d'aquesta competència, Parlon arrossega massa llast.