dijous, 17 de setembre del 2020

pd 1935 Seguir acusant

 

(arafa...)
  A Catalunya, el judici contra els responsables de l’1 d'Octubre ha anat virant de l’exaltació al pessimisme a mesura que els polítics s'han allunyat del micròfon ... i les acusacions s'han pogut recrear en el seu objectiu únic, que és parlar de l’estricte compliment de la llei, sense tenir en compte minúcies abstractes com són el mandat popular o els drets fonamentals de les persones... continuo pensant que el cas es basa en un relat bàsicament fictici, i que l’objectiu dels jutges és el càstig contra una opció democràtica que en un cert moment va creure que la seva força electoral podria ser efectiva; és a dir, que serviria per pressionar els poders de l'Estat en la recerca d'una solució pactada al conflicte català. El sol fet que Jordi Cuixart i Jordi Sànchez portin més d'un any a la presó forma part d’aquest càstig... Cal recordar l'origen polític dels fets, el caràcter popular del moviment, les crides constants a evitar la violència, i girar les agressions de l'Estat contra si mateix. Cal, en la línia de Cuixart, una afirmació orgullosa del que es va intentar fer, una promesa solemne que la lluita continuarà, perquè és justa i perquè fer el contrari equivaldria a reconèixer la victòria de la força bruta. ... Però tots sabem, després de tants anys de vagues i conflictes de carrer, que el que s'està jutjant al Suprem no és una qüestió d'ordre públic, sinó un intent real de confrontar un mandat democràtic (amb un objectiu democràtic, com era el referèndum) amb la pura i descarnada raó d’estat.
Toni Soler