(arafa...)
A Catalunya, el judici contra els responsables de l’1 d'Octubre ha anat
virant de l’exaltació al pessimisme a mesura que els polítics s'han
allunyat del micròfon ... i les acusacions s'han pogut recrear en el seu
objectiu únic, que és parlar de l’estricte compliment de la llei, sense
tenir en compte minúcies abstractes com són el mandat popular o els
drets fonamentals de les persones... continuo pensant que el cas es basa en un relat bàsicament fictici, i
que l’objectiu dels jutges és el càstig contra una opció democràtica que
en un cert moment va creure que la seva força electoral podria ser
efectiva; és a dir, que serviria per pressionar els poders de l'Estat en
la recerca d'una solució pactada al conflicte català. El sol fet que
Jordi Cuixart i Jordi Sànchez portin més d'un any a la presó forma part
d’aquest càstig... Cal recordar l'origen polític dels fets, el
caràcter popular del moviment, les crides constants a evitar la
violència, i girar les agressions de l'Estat contra si mateix. Cal, en
la línia de Cuixart, una afirmació orgullosa del que es va intentar fer,
una promesa solemne que la lluita continuarà, perquè és justa i perquè
fer el contrari equivaldria a reconèixer la victòria de la força bruta. ... Però tots sabem, després de tants anys de vagues i conflictes
de carrer, que el que s'està jutjant al Suprem no és una qüestió d'ordre
públic, sinó un intent real de confrontar un mandat democràtic (amb un
objectiu democràtic, com era el referèndum) amb la pura i descarnada raó
d’estat.
Toni Soler
