dimecres, 4 de novembre del 2020

pd 1981 Supervivent

 
(arafa...)
 Tots els polítics volen el poder. Tots els polítics tenen idees. Però hi ha polítics que volen el poder per dur a terme les seves idees (en diem estadistes). I hi ha polítics que juguen amb les idees per guanyar o mantenir el poder. Pedro Sánchez és del segon grup. No és un estadista, és un supervivent. Valent en les derrotes, pusil·lànime en les victòries. Quan sembla derrotat, és capaç de posar sobre la taula idees sobre els grans temes de fons, per generar esperances. Però quan guanya, aparca les idees amb què ha jugat i es torna conservador i acoquinat. El Financial Times diu que Sánchez té ara l’ocasió de resoldre la qüestió catalana. No ho farà. Necessitaria coratge en la victòria, i no en té. Mentre la dreta voldria extirpar el problema català i el sobiranisme el voldria resoldre, Sánchez es conforma amb convertir-lo en un problema crònic amb el qual es pot conviure a base de somriures, gestos compensatoris a banda i banda (asimètrics) i conllevancia. L’estratègia del supervivent, que només vol durar. No la de l’estadista, que aspira a passar a la història per haver resolt problemes de fons...
  
Vicenç Villatoro