(arafa...)
Un dels grans dilemes del feminisme és decidir si prioritza la igualtat
adaptant-se al món real, i adoptant els seus valors, o prioritza canviar
aquests valors -i, per tant, el món- per avançar en igualtat... L’ambició del segon propòsit és
incomparablement més alta: empodera les dones humanitzant-nos a tots...
.. Carolina del Olmo, una filòsofa madrilenya ... reivindica un dret tan aparentment poc feminista
com el dret a cuidar. Del Olmo anomena “antiquat” el feminisme que veu
les cures com una càrrega que cal externalitzar, i “transformador” el
que reivindica poder-les assumir. No pas, esclar, quedant-se a casa però
sí arribant a casa prou d’hora, disposant de prou temps -tots, al marge
del gènere-, per tenir l'energia, l'humor i l'amor de cuidar i
cuidar-nos, per fer de la casa una llar i no veure'ns obligats a portar
els que més estimem a “llars d’infants” i “llars d’avis” que de llars no
en tenen res.
I és entès així que el feminisme només pot ser anticapitalista... en una societat civilitzada, cada família cuida els seus, i assumeix aquesta responsabilitat com un privilegi.
Albert Pla Nualart
