diumenge, 3 de gener del 2016

pd 616

ARA  dissabte, 21 de febrer del 2015
GERMANS
Sílvia Soler

...
Dels germans cadascú en pot dir coses bones, dolentes o regulars, segons com sigui la relació fraternal adulta. Hi ha persones que sempre tindran en els seus germans els seus còmplices, els interlocutors més vàlids, els companys de viatge. N'hi ha d'altres que simplement hi tenen una relació cordial, la que es manté d'inèrcia en els dinars familiars esporàdics, i finalment, hi ha molta gent - sempre m'ha semblat que en un nombre sorprenentment elevat - que està barallada amb els seus germans.

... una persona m'argumentava la seva decisió de no tenir una segona criatura. "Jo l'hi vull donar tot, al meu fill. I si en tinc un altre, per força haurà de compartir. Des de l'habitació i les joguines fins al pare i la mare". Recordo que vaig fer un intent maldestre per aturar el seu raonament. "Què vols dir? Els pares tenen capacitat per donar amor a tants fills com arribin. No en tenen una capacitat limitada que s'hagi de repartir entre les criatures!".

Va insistir en la seva estranya teoria: però sí que has de repartir el temps que els dediques, les possibilitats que pots oferir-los... li vaig assegurar que no podia entendre que, si volia oferir-l'hi tot al seu fill, el privés de la fortuna tan gran que és tenir germans. Li vaig cantar les excel·lències dels jocs en comú, de les complicitats adolescents, del suport incondicional que t'acompanya durant tota la vida, fins i tot en el moment d'encarar la pèrdua dels pares... Jo no havia encertat a proporcionar-li l'argument definitiu: tenir germans t'ensenya de forma natural una cosa tan bàsica a la vida com és saber compartir.

Vaig pensar en aquell fill únic, privat d'aquest do per uns pares que volien donar-l'hi tot.

(Nota de l'amanuense: el dedico a tots els germans, el meu especialment, i a tots els pares)