diumenge, 17 d’octubre del 2021

pd 2277 La felicitat col·lectiva no existeix

 (arafa...)

... Hem posat fi a quatre dècades d'optimisme. Als anys 70 s’albirava la fi de la dictadura...Eren temps d'alegria al carrer, de prosperitat, de comunió i progrés. L’empenta econòmica, cultural i cívica va marcar aquells anys convulsos però apassionants... Després van venir els 80, amb la consolidació de l’autogovern, TV3, els Mossos, les carreteres, el Mundial de futbol, l’entrada a la Comunitat Europea, la Barcelona del disseny... Miràvem al món amb ganes de menjar-nos-el...Volíem ser feliços... I vam arribar als 90... Allò va ser una borratxera d’eufòria ciutadana, econòmica i esportiva... Encara no ho sabíem, però començàvem a morir d'èxit, de gentrificació, d’especulació i desigualtats... El canvi de mil·lenni va inaugurar el pas de l’esgrogueïda pesseta a l'euro. La globalització, per a bé i per a mal, ja era un fet... I de cop va arribar el daltabaix... A Catalunya vam emmascarar el mal moment internacional regalant-nos la il·lusió històrica de la independència, una aposta democràtica, pacífica i inclusiva que, malgrat despertar certa admiració al món, va acabar topant de nassos amb la brutal repressió de l’Estat i va suposar la fi del consens social català. Aquell final abrupte va coincidir amb la crisi mundial -sanitària i econòmica- del coronavirus. Una doble estocada que ens ha deixat estabornits i que ha segellat el canvi d'època, la fi de quatre dècades de mirar al futur amb esperança. Ningú no sap com en sortirem, d’aquesta... La felicitat col·lectiva potser no existeix, (com deia Josep Pla) però tampoc hauria d’existir el pessimisme col·lectiu. 
Ignasi Aragay 22.11.2020

pd 2276 El blindatge de la immersió

 (arafa...)

Com a lingüista que soc he denunciat sovint en aquesta columna com la ideologia que contenen les paraules és la més invisible i insidiosa i, per tant, la més poderosa a l'hora de conformar la nostra manera de veure el món. ERC ara ens ven que ha aconseguit “blindar la immersió a les escoles”... Si els mitjans sobiranistes ho diuen, i ERC en fa bandera, com els convencerem (als espanyolistes) després que el català està en perill?... Quan parlem de l'ús del català, el que troben bona part de les nostres escoles és una residual complicitat, una àmplia indiferència i una creixent hostilitat. I en aquest context els docents -amb bon criteri- prioritzen la bona relació amb alumnes i famílies a l’apostolat de la llengua...
La immersió, en moltes escoles, és només una realitat de cartró pedra... Cap política lingüística se'n surt -ni la d’una dictadura- quan les famílies hi conspiren en contra. ¿Té sentit blindar una realitat de cartó pedra?...
dir-ne “blindatge de la immersió” d’una escaramussa victoriosa en una batalla que es va perdent forma part d'una propaganda electoral ... Comencem dient immersió al que sovint ja no en té res, i després anunciem que la blindem quan l'únic que fem és posar un petit entrebanc a la constant i progressiva castellanització dels centres docents. Proclamant que blindem la immersió no només ens enganyem sinó que regalem munició als que sempre han volgut acabar amb la nostra llengua.
Albert Pla Nualart 8.11.2020