dilluns, 16 de febrer del 2015

pd 321


PUNT DIARI, Dijous, 3 de desembre de 1987
DIRECTORS
Xavier Besalú i Costa 

Ésser director d'una escola pública a Catalunya no és cap ganga: sovint es tracta d'una feina ben ingrata i, sempre, mal pagada...
... La LODE fa del director, a parer meu: un representant de l'Administració (... que ha de fer gairebé tots els  papers de l'auca: d'assistent social, de jutge, de gestor, de psiquiatre, de guàrdia civil, de taxista, d'infermer...), un cap de personal (... aquesta és una de les funcions més odiades pels actuals directors... Han estudiat per fer d'educadors, i no per fer de cap de personal. I encara és més feixuc si aquest personal a comandar són els companys d'ahir i de demà, professionalment, la majoria d'ells, que dediquen a l'escola més temps del que reglamentàriament els pertoca...), un gerent, un administratiu i un coordinador...
...
No és estrany que la tipologia dels nostres directors sigui ben diversa i heterogènia. Hi trobem des d'aquell que és considerat "un bon mestre" fins aquell que "no sap dir que no"; aquell que "necessita calés" i aquell que "es vol promocionar socialment";  aquell "director de tota la vida" i aquell que "és l'únic home entre moltes dones"; aquell que "fa de pont entre posicions contraposades" i aquell que "té interessos a defensar"; aquell que "vol fer la revolució des de dalt" i aquell que "no es fica mai amb ningú"; aquell a qui "li va el rotllo" i aquell altre a qui "li han fet una mal jugada". I ben segur que en trobaríem encara molts altres. Tal vegada també aquell a qui li agrada fer de coordinador i dinamitzador de les activitats del centre. També n'hi ha que hi troben gust...