(amb un grup d'amics) ... El primer tema de conversa són els fills... La
conclusió arriba ràpida i tots hi estem d'acord: ja són adults, han de
fer i triar el seu camí, l'important és que siguin feliços... El segon tema són els pares... El tercer tema –inevitable–: la nostra salut. El ventall és variat i
inacabable. Infarts, càncers, malalties rares, deteriorament
generalitzat dels ossos, els tendons, la vista, la dentadura. I tot just
acabem de començar. La vellesa ens atemoreix a tots... El quart tema la feina.
O estem jubilats o tenim moltes ganes d'estar-ho... Hi podria haver hagut un cinquè tema:
l'actualitat. Però l’actualitat és tan decebedora, hi ha tan poca
esperança arreu, que decidim que serà
millor no estar pendents de les notícies... És a dir, parlem molt de les coses que ens preocupen i molt poc dels
nostres projectes, de les aspiracions i opinions... Parlem molt poc de
nosaltres... De nosaltres com a persones. Tu,
jo, ell, ella. Potser és que ja només som en funció de ser pares de, o
fills de, o jubilats o malalts. Tinc l’estranya i inquietant sensació
que, mentre caminem cap a la vellesa, ens anem difuminant, cada vegada
més borrosos, fins a desaparèixer. (Perdoneu aquest article tan
pessimista. Que tingueu un bon dissabte!)
Sílvia Soler, 2.7.2022