dilluns, 16 de gener del 2017

pd 911


​ARA  dissabte, 16 de maig del 2015
ALGÚ L'HI HAVIA DE DIR 

Albert Om                                                                

Carta a Joan Tardà

No és refinat ni glamurós ni sibil·lí. Però vostè és una cosa molt més important: noble...

Que algú es mulli quan ens han faltat al respecte a tots -es digui Tardà o es digui Coscubiela- és molt d’agrair. Hi ha polítics a qui se’ls veu el llautó quan fan el número de cara a la galeria. A vostè no. A vostè el van parir així... Algú que va de cara i que planta cara, que no s’arronsa, que ja el poden amenaçar que el faran fora... Algú que diu el que pensa i que, contràriament al que podria semblar, té bastant pensat el que vol dir. Algú que renega sovint, però mai dels seus orígens.

I així, de la dignitat aniríem a parar a la coherència. Coherència amb la seva família republicana i amb la seva lluita antifranquista, primer al PSUC i Nacionalistes d’Esquerra i més endavant a Esquerra Republicana.
...
Fa uns anys que tots ens veiem amb cor d’exhibir superioritat moral davant dels polítics. Trajectòries com la seva, diputat Tardà, ens recorden que al Congrés, al Parlament o als ajuntaments hi tenim moltes persones (de partits diferents) que simplement són allà per millorar la societat on vivim tots.