diumenge, 31 de desembre del 2023

E.E. 260 CONTE UNA MICA AGREDOLÇ DE NADAL

Vet aquí una vegada que, el dia de Nadal del 1972, unes 250 persones es van congregar al davant de la Casa Blanca. Liderats pel capellà jesuïta i professor de la Universitat de Georgetown Richard T. McSorley, protestaven per la participació americana a la guerra del Vietnam. “Mentre un infant pugui ser esquinçat pel napalm i les bombes dels avions B-52 no celebrarem el Nadal de la manera habitual”, va explicar. Es referia a la coneguda com a nena del napalm, la protagonista de la fotografia presa per Nick Ut aquell juny que, encara ara, és la imatge més icònica per representar els horrors de la guerra sobre la població civil: contacontes de totes les contrades repeteixen que aquella instantània, i la indignació que va provocar entre el poble, va fer reflexionar el rei Nixon i va accelerar la fi de la participació dels seus guerrers en aquell conflicte llunyà. El cert és que, entre l’1 de desembre d’aquell any i el 15 de gener del següent, l'única referència –i encara indirecta– a la nena del napalm a les cròniques del país és aquesta declaració del capellà McSorley, recollida pel Washington Post. I els escribes del castell no han deixat mai document que sustenti l'impacte de la fotografia en les decisions de l'època. Nixon n'estava al cas perquè, a una de les gravacions secretes que ell mateix va encarregar –era un rei certament desconfiat– preguntava a un dels seus cortesans si la fotografia podia ser no espontània, sinó actuada.
El poder màgic d’aquella fotografia, però, no va ser cap falsedat. No va ajudar a portar el final de la guerra, però per la via del mite segueix alimentant la idea –qui sap si naïf, qui sap si fonamentada– que una bona imatge pot fer rectificar un rei cruel i venjatiu, amb les mans tacades de sang. Que tingueu bon Nadal.
Àlex Gutiérrez, 25.12.2022