"La falta de contacte físic genera estrès i ansietat", diu Byung-Chul Han, el filòsof coreà germanitzat... Cada cop ens mirem més a nosaltres, amb dues conseqüències
perilloses: la dismòrfia (atenció desmesurada als suposats defectes del
nostre aspecte físic, d’aquí que triomfi tant la cirurgia estètica o
l'augment de malalties com l’anorèxia) i el narcisisme egocèntric
(atenció desmesurada a nosaltres mateixos en general.
Sense un món físic real, el jo es replega, es concentra sobre si mateix, i la resta esdevé "consumible i disponible", diu... El pensador coreà-alemany relaciona el món digital amb el capitalisme
del consum, la producció i el rendiment, de l'èxit en termes de poder,
mercaderia, possessió. Davant d’aquesta societat... passa que, "com més èxit tinc, més
deprimit em trobo". Res no té sentit, res no transcendeix el present
prosaic. "Déu no consumeix", ens diu. Necessitem alguna divinitat... Quina divinitat, doncs? La del desig sensual, Eros, per tirar-nos als
braços dels altres, per tocar-nos. Amb totes les imperfeccions que això
comporta... És un retorn al tu, a l’altre. És perdre la por a la diferència. Celan: "Jo sóc jo quan tu ets tu"...
"Que estúpida! La intel·ligència artificial no és capaç de pensar. Només és possible
pensar amb el cos. Amb l'emoció, amb el sentiment. Només és possible
pensar amb la mortalitat". Byung-Chul Han conclou amb una reivindicació de l’esperança, que no és
el mateix que l’optimisme... L'esperança com el contrari de la por que alimenta els populismes de dretes, com a la dimensió del nosaltres.
Ignasi Aragay, 27.4.2024
