... La República ha alterat una mica, a penes una mica, la distribució dels
dies del calendari en festius i feiners. Ha estat força prudent en
aquest capítol i no hi perdria a ésser-ho encara més. Les forces que es
consumeixen en aquests afers puerils mai no rendeixen en la proporció
que hom imagina... en general, i en les nostres latituds, l'alteració del calendari, la
imposició de noves festes i l'abolició de festes tradicionals, és un mal
negoci... les festes que hem conegut, almenys en llurs línies essencials, són més
velles que el mateix Catolicisme que hom pretén combatre amb minúcies i
anteriors al Cristianisme que hom pretén negar amb afirmacions que en
deriven o que el prolonguen. Aquests dies de Pasqua és segur que eren
celebrats pels nostres aborígens, que també volien rubricar d'alguna
manera l'entrada del bon temps i l'esclat de la primavera... No val la pena de desvincular-se d'una tradició quan un hom no
està segur d'inaugurar-ne una altra de més exemplar i substantiva. No és
pas un mal exercici d'ésser laïcitzador en un país que ha patit d'un
excés de supersticions i de lligams. Però cal no perdre mai de vista la
naturalesa humana i les seves interferències amb el calendari natural,
anterior a totes les teogonies. I si un hom vol sortir a passeig el
Dilluns de Pasqua i menjar les restes de la mona adquirida el diumenge,
que ho faci en bona hora, que no en patirà ni la República, ni la seva
neutralitat augusta!
Carles Soldevila (Barcelona 1892-1967) a 'La Publicitat' (18-IV-1933)