dissabte, 5 d’octubre del 2019

pd 1624 El criat de dos amos

Sánchez es deu a la majoria social i política –amb l’esquerra i els nacionalistes– que li va donar la presidència en la moció de censura i la victòria a les eleccions. Però, home d’ordre, es deu també als poders fàctics que no volen que governi amb Podem i encara menys amb els independentistes. Es deu a dos senyors contraposats. Per tant, com el personatge de Goldoni, Sánchez es dedica a fer equilibris, jocs de mans i comèdia. No vol ser investit en cap cas amb els vots de Podem. Però necessita que sembli culpa de Podem. Només acontentarà una mica els dos amos si pot governar sol –amb equilibris de funàmbul– o si d’una manera desesperada Ciutadans li acaba donant els seus vots. Ara està dedicat a una representació teatral; fer veure que negocia amb Podem i esperar que l’establishment, espantat, pressioni Ciutadans. I si no, anar a eleccions a veure si amb cartes noves té una jugada millor. Estrictament, un 'pícaro'.
Vicenç Villatoro

pd 1623 "Non plus ultra" (i III)

(arafamesdunanyimig)
​... L​es pors que han impedit evolucionar a la societat espanyola, les inseguretats que fan que encara avui el nacionalisme espanyol necessiti enemics interiors i exteriors per assegurar la seva preeminència a la Península​..​. una Espanya que no ha estat capaç d’assumir, per por i inseguretat, les seves diversitats i que ha vist com es degraden la llibertat, la fraternitat i la igualtat...​​ l’estat d’Espanya i dels seus símbols és lamentable. La monarquia ha d’empresonar cantants​, ​la justícia es retroalimenta de la creació de causes que la justifiquen​.... Han ​hagut de substituir el terrorisme d’ETA pel dels CDR per mantenir la cohesió d’un Estat les elits del qual participen dels beneficis de l’empobriment de la seva gent.​.. Estic segur que ho podrem superar, vull dir que encara en veurem de més grosses. Encara sort que Espanya té Catalunya com a vàlvula d’escapament.Espanya té una por atàvica a l’inconegut i cada generació renova la por al futur, a l’exterior i a la diferència. D’aquí l’etern sentiment d’inferioritat davant els altres països europeus. D’aquí la descàrrega d’ira de l’Estat amb els petits​.​
Francesc Serés