(arafa<d'1any)
Si a això hi afegim que en la nova cultura popular digital (plataformes, xarxes socials) el català hi és marginal i que TV3 ha perdut la capacitat de penetració social que havia tingut, el panorama és preocupant. L'escola i la televisió, els dos pilars sobre els quals el consens catalanista va voler creure que havia assegurat el futur del català, trontollen. I precisament d’això ens n’adonem quan el cel independentista s'ha enterbolit. De cop, ni independència ni llengua. La patacada és forta.
La reacció natural és l’enrabiada, el derrotisme, buscar culpables sota les pedres (els polítics, així en genèric, sempre funcionen)... Està clar que la llengua no la salvaran només les actituds personals (els parlants conscients), però tampoc ho farà per si sola la política, les lleis... El català no pot quedar com a cosa de boomers indepes. És una vella lluita que corre el perill d’envellir i encasellar-se políticament.