dimarts, 31 de març del 2015

pd 362

CRÒNICA D'ENSENYAMENT ? ... 199?
MESTRES SOTA SOSPITA
Ricard Torrents

... Un dia els mestres són els culpables de l'anomenat fracàs escolar. Un altre són responsables dels accidents dels alumnes. Ara són posats sota sospita d'urgència psiquiàtrica...
... Avui l'escola sembla haver-se convertit en l'ase de molts cops que caldria repartir millor. Avui entre els mestres es va estenent un sentiment de desconfiança, fins i tot d'indefensió, davant de l'opinió pública, que se'ls mostra hostil. ¿On és l'Administració, on són els sindicats i on són els polítics, quan impunement es difonen brometes i sobreentesos, imatges d'impacte subliminal o estadístiques manipulades que assenyalen els mestres com a ganduls, incompetents i irresponsables?
... Com que fa molts anys que es va menysprear el factor vocacional, la professió és plena de gent ocupada en una feina no desitjada des del començament i a la fi suportada com un càstig...
... Aturar i contrarestar la injusta culpabilització dels mestres ha esdevingut una tasca de primera urgència...

dilluns, 30 de març del 2015

pd 361

... ?... ?
COLABORACIÓN CONOCIDA... (i 2)
Mario Benedetti

(... continuació)
Li  diu l'exiliat al nacionalista, reconec lo bo de la seva actitud antiimperialista; aquest li diu al socialista, potser em falta la teva obsessió per la justícia social; aquest li diu al demòcrata cristià, les nostres discrepàncies sobre el cel, no han d'entorpir les nostres concordances sobre la terra; aquest li diu a l'anarquista, m'agrada la teva passió per la llibertat; aquest li diu al maoista, no és pas dolent que s'obrin les 100 flors; aquest li diu al bolxevic, perquè no fem una excepció i coincidim en això de la igualtat per tothom; aquest li diu al troskista, tant de bó aconseguim la revolució permanent; aquest li diu al militar progre, no crec en vosaltres com a institució, però puc creure en tu com al individu al costat del poble; aquest li diu a l'obrer, quan soni allò de "treballadors del món, Uniu-vos" feu-me un lloc, ni que sigui petit. Apuntin! va dir el feixista ... i els soldats van apuntar-lo a ell, per si de cas.

diumenge, 29 de març del 2015

pd 360

... ?... ?
COLABORACIÓN CONOCIDA... (1)
Mario Benedetti

Li va dir l'obrer al militar progressista, potser tens bones intencions, però seràs manaire fins a la mort; aquest li va dir al nacionalista, la teva reforma agrària cap en un test; aquest li va dir a l'exiliat, el que passa és que t'oblides del que passa a l'interior; aquest li va dir al demòcrata cristià, jo escric déu amb minúscula; aquest li va dir al socialista, comprenc que siguis ateu, però no entenc que no creguis en la propietat privada; aquest li va dir a l'anarquista, vosaltres mai heu guanyat cap revolució; aquest li va dir al troskista, sou un grupúscul insignificant; aquest li va dir al terrorista, estàs perdut perquè et vas desvincular de les masses; aquest li va dir al bolxevic, també vosaltres veu tenir delators; aquest li va dir al maoista, nosaltres ens recolzem en la classe obrera, ¿també en això ens portareu la contrària? Apuntin! DISPARIN! Va dir el feixista ... i un camió va recollir els cadàvers.

(continuarà...)

dissabte, 28 de març del 2015

pd 359

CRÒNICA D'ENSENYAMENT núm. 27, maig 1990 ?
ELS PRINCIPALS RESULTATS DE L'INFORME MANCHESTER
Universitat de Manchester

...
Les deu fonts de pressió a què s'enfronten els mestres són: 
  1. la falta de suport del govern
  2. els canvis constants
  3. la manca d'informació sobre aquests canvis
  4. la disminució del respecte per la professió docent
  5. el currículum educatiu
  6. un salari no proporcionat amb el treball
  7. l'avaluació dels alumnes
  8. els problemes de conducta dels alumnes
  9. la falta de temps per activitats fora l'aula
  10. la nul·la relació entre les aptituds docents i la promoció laboral

divendres, 27 de març del 2015

pd 358

CRÒNICA D'ENSENYAMENT núm. 27, maig 1990 ?
ENCADENAT A UN PÚBLIC CAPTIU (i 2)
Bert Lodge

...
I se suposa que cada lliçó és interessant. Una part del vell Adam s'amaga en tots els estudiants - més en uns, menys en altres-. A vegades, res no pot semblar més interessant que una mica de malícia...
Els psicòlegs educatius - observant-ho ben lluny de l'aula - tenen una explicació a aquesta mena de comportaments...
... No hi ha cap crítica negativa envers els mestres si es diu que la gran majoria d'ells no són brillants, malgrat que hi hagi una estrella o dues en cada escola.
Són obrers honestos que han adquirit les habilitats dels comerciants després d'un llarg període d'esgotadores experiències docents.
Un d'ells és el qui escrivia aquest article quan el timbre posava fi a la seva única estona lliure del dia. Esperant-lo fora hi ha el següent lot amb 30 nens, 30 minuts, 30 metros quadrats, 30 anys...

dijous, 26 de març del 2015

pd 357

CRÒNICA D'ENSENYAMENT núm. 27,  maig 1990?
ENCADENAT A UN PÚBLIC CAPTIU (1)
Bert Lodge

... un mestre experimenta gairebé 1.0000 trobades personals en un dia. "Ningú que no s'hi hagi trobat pot apreciar el desgast d'energia personal que comporta" (Bertrand Russell)
Algunes de les múltiple trobades diàries són inevitablement abrasives, punts de fricció, la meva voluntat contra la teva...
I cal recordar que els mestres no tracten amb els nens tal com tothom es pensa que són. Tracten amb alumnes, és a dir, nens que es veuen obligats per llei a passar tot el dia en un determinat edifici quan preferirien ser-ne fora fent qualsevol altra cosa.
Ah, però la solució ha de ser, certament, fer que les lliçons siguin interessants, replica la senyora Lola Activa. Agafa't fort! El mestre és damunt de l'escenari mantenint l'interès d'un públic durant sis hores cada dia. ¿Esperaríem que (Flotats) actués sis cops al dia, durant 40 anys?...

dimecres, 25 de març del 2015

pd 356

EL PUNT/ Divendres, 17 de desembre de 1993
EL MILLOR REGAL: EL TEMPS (i 2)
David Pujol i Fabrellas

... la pilota, el mecano, l'ordinador, les eines (les de veritat), les disfresses, els estris musicals, una nina de drap, un patinet, una bicicleta... són joguines dúctils i creatives, que permeten moltes possibilitats...
Els nens solen necessitar dues coses per jugar: un espai adequat ... i altres nens.
Penseu que, a vegades, un dels millors obsequis que podem fer als nostres fills és regalar-los una mica del nostre temps: jugar amb ells...
En fi, el que ens ha de fer reflexionar és que les millors joguines i les que més aprecien els nens són sovint les més barates. I al revés: les joguines més cares i més sofisticades només els interessen els primers dies de tenir-les. El mal és que això, en aquesta nostra societat de consum, no convé divulgar-ho.

dimarts, 24 de març del 2015

pd 355

EL PUNT/ Divendres, 17 de desembre de 1993
EL MILLOR REGAL: EL TEMPS (1)
David Pujol i Fabrellas

Ara que ve Nadal, a pares i a mares se'ls gira la feina de voltar per comprar joguines...
No cal comprar joguines als nens, en excés. És bo desacostumar els infants de valorar els regals només per la quantitat que en reben...
Una joguina s'ha de poder muntar i desmuntar, vestir i desvestir, trencar i enganxar...
Sospiteu, d'entrada, de totes les joguines que s'autoqualifiquen d'"educatives". Molt sovint, sota l'adjectiu "pedagògic", s'hi amaguen joguines avorridíssimes...
Jo no soc partidari de comprar joguines bèl·liques als nens, però crec que hem de desmitificar la suposada relació entre jugar a guerres de petits i fer la guerra de grans. De menut em vaig cansar de disparar amb un pal i això no em priva ara de ser pacifista.

diumenge, 22 de març del 2015

pd 354

EL PUNT/ Dijous, 2 de desembre de 1993
CARTA ALS PARES
Emmanuel Cuyàs

Els adults us queixeu que els nens espatllem tot el que toquem. Les joguines dels Reis, per exemple. Els nens podríem llançar als adults una acusació simètrica: espatlleu tot el que toqueu. La festa dels Reis, per exemple. Primer us inventeu i ens expliqueu una mentida extraordinària, la millor del món....  Un dia descobrim la trampa, descobrim que sou vosaltres, els Reis, i ens quedem meravellats de la nostra ingenuïtat... però, dura poc, perquè tot seguit ens adonem que aquesta festa de continguts màgics l'heu convertida en un carnestoltes... i ara sabem que aquesta operació de comprar no és una operació sinó una obsessió i que, per satisfer-la, necessiteu que les botigues obrin tots els diumenges i dies festius... 
El millor regal del dia de Reis al matí és el mateix dia de Reis al matí. Després, a la tarda, trenquem les joguines i ens barallem amb els germans perquè la il·lusió ja ens ha passat. No ens renyeu. Vosaltres us baralleu tot (l'any).

dissabte, 21 de març del 2015

pd 353

AVUI ? .... 199?
QUINZE ANYS
Emili Teixidor

Tenien quinze anys... i van donar la cara a TV3 diumenge passat al programa 30 minuts...
Tots els joves passaven de política i de polítics. Olímpicament... ¿què  volem dir quan parlem d'educació democràtica? És més: ¿quina mena d'educació individualista, egoista, descaradament pràctica i miop, és aquesta que no sap inculcar als joves un respecte, ja no dic una legítima apetència, per la cosa pública?... el fet demostra la dificultat, potser fins i tot la impossibilitat, de l'escola d'avui per educar tout court...
... La dimissió educativa de l'escola, pressionada per una societat cada cop més exigent quant a l'èxit social i més feble quant a l'exigència personal, una societat que ho perdona tot als que ho tenen tot i que no permet res als que no tenen res. I l'escola no pot ser una excepció enmig d'aquesta societat infestada pel virus del diner fàcil, ràpid i irresponsable. Així no ens ha d'extranyar que les respostes dels joves als problemes comuns siguin a imatge del model que preval al seu entorn: fàcils, ràpides i irresponsables.

divendres, 20 de març del 2015

pd 352


EL PUNT/ Dijous, 4 de juny de 1992
UNA HORA
Emmanuel Cuyàs

El dia 28 de maig passat, tots els treballadors havien estat convocats a fer mitja jornada de vaga. Tots, tret dels ensenyants. Els mestres i professors, i de retop els alumnes, havien de fer vaga tot el dia... segons la consigna dictada pels sindicats. Pensar el contrari (segons un sindicalista conspicu) resultava absurd . Els ensenyants fa temps que malden per prestigiar la seva professió. Es queixen de la imatge que un sector important de la població té dels mestres: gent desvagada, amb horari reduït, sempre a punt de fer més vacances que tothom. Ells volen treure's del damunt aquesta fama explicant allò que és cert sobre la duresa de la seva professió, sobre les hores emprades en la preparació de classes, en les tutories, en la correcció i en el reciclatge imprescindible. És per això que paraules com les del sindicalista tiren per terra en dos segons molts esforços...

dijous, 19 de març del 2015

pd 351

AVUI, ... de gener de 1991
SUMMERHILL
Emili Teixidor

Summerhill és una escola fundada el 1927 per A. S. Neill, en la qual es practicaven - i es practiquen, disset anys després de la mort del fundador - els principis de tolerància, llibertat, educació individualitzada i aprenentatge centrat en l'infant, que arriben als extrems de no haver-hi cap classe obligatòria ni cap norma que no sigui consensuada i acceptada pels infants en els consells escolars o l'assemblea de l'escola...
... No és una escola convencional, és clar.  La prova és que només té 65 alumnes...
A Summerhill encara creuen que la gent neix per ser feliç i que només aprenem bé allò que aprenem de gust. No creuen en la por, la repressió ni l'obligatorietat no acceptada lliurement. Creuen que educar no és emmotllar, ni condicionar, ni reprimir, ni avorrir, ni catequitzar. Que és ajudar a descobrir el millor que tots portem a dins, sense presses ni crits, sense premis ni càstigs.
"...La gent sol pensar que la llibertat és fàcil. I és l'assignatura més difícil de treballar i d'aprovar." (Zoe Neill)

dimecres, 18 de març del 2015

pd 350

AVUI ? ... 1991?
EL FRACÀS ESCOLAR III
Jaume Vidal Alcover

... El professor que es fa càrrec de la catàstrofe que suposa el suspens, opta per la benevolència i aprova, injustament. Esclar que també hi ha professors males bèsties que, a l'hora dels exàmens, se senten tan "realitzats", tan compensats de totes les seves pròpies frustracions de l'índole que sigui, que es comporten amb rigorisme d'inquisidors i converteixen l'examen en un suplici oriental...
El que importa és assumir que si un no serveix per això, servirà per allò altre. Que no és obligatori estudiar, i menys encara estudiar dins uns plans acadèmics preconcebuts. Si és inherent a la condició humana conèixer, no cal que el coneixement s'adquireixi estudiant, sinó aprenent...
D'altra banda, l'estudi en llibres és cosa relativament recent, si ho consideram dins la història de la Humanitat...
Però això ens duu a tractar de dues coses fonamentals per la bona pedagogia: el tema del bon professor... i el del tema del llibre ben escrit...

dimarts, 17 de març del 2015

pd 349

CRÒNICA D'ENSENYAMENT núm. 46, maig de 1992
¿QUÈ VOLEN ELS MESTRES?
Emili Teixidor

... Deixem de banda aquelles persones eternament insatisfetes, que existeixen a totes les professions, i que mesuren tota la seva satisfacció professional en el compliment estricte de les normes de tot tipus...
Els mestres voldrien ser realment efectius a ajudar els alumnes a aprendre i a fer-se persones, i voldrien trobar goig en aquesta tasca, en el sentit de sentir-se contents amb ells mateixos. Efectivitat i plaer... També voldrien que la societat en general...reconeguessin el seu esforç, la seva feina. Reconeixement. Diuen que si la societat reconegués més i millor la seva tasca, ells tindrien més confiança en ells mateixos - la qual cosa faria que sortís enfortida la seva autoritat i, de rebot, el seu magisteri - i veurien amb més optimisme el futur...
... demanen només un sou digne, ja que ningú no tria fer de mestres si el que vol de veritat és fer-se ric...

dilluns, 16 de març del 2015

pd 348

AVUI, dimecres 13 de febrer de 1991
PAU I GUERRA
Octavi Fullat


La guerra és sempre un fet. La pau, en canvi, al llarg dels segles no va més enllà de ser un abatussat desig... La guerra és una situació, un succés, un fenomen, un tràfec; la pau és un valor, un estim, una prea, un desideràtum. La guerra ens toca, és real; la pau ens il·lusiona, és irreal. La guerra, en la mesura en què és una dada, un positum, dispara, engega, l'afany i l'anhel de pau. La pau, dissortadament, espera tothora a l'horitzó antropològic, per més que caminem cap a ell. ¿Pensaríem en la pau sense la guerra?...
...
... ¿La pau és un valor perquè nosaltres la desitgem  o bé la desitgem perquè ella és un valor? ... El mythos i no pas el logos és el discurs que es refereix a la pau. El logos parla del que hi ha, de la realitat; el mythos, en canvi, predica a favor del que no i ha i voldríem que hi fos; es refereix a la irrealitat del desitjable...
...
.... La pau és per a desitjar-la, per a predicar-la, per esperar-la, per a entusiasmar -hi es senzills de cor. La pau no és un estri al servei dels interessos polítics...

diumenge, 15 de març del 2015

pd 347


AVUI, divendres 22 de febrer de 1991
LA PAU DELS MESTRES
Jaume cela

Pobres mestres! Hem tornat a desvetllar les desqualificacions del senyor Porta Perales...
... I jo, cada vegada que escriu sobre els mestres i sobre l'escola, em sento més segur d'allò que faig i que ell condemna...
...
Senyor Porta, els mestres no ho tenim tot clar, no inculquem cap "mena de catecisme que té respostes per a tot". Som conscients -  i constatar-ho em produeix pena - que no aturarem la guerra des de l'escola...Però volem contribuir a fer un món més pacífic. I ho farem analitzant la realitat que ens envolta, treballant els valors, especialment els que contrasten amb aquesta societat consumista i insolidària que estem vivint. I ho farem, no en tingui cap dubte, malgrat l'aparició d'articles com el seu, plens d'incomprensió i d'ignorància, que encara és molt pitjor.
Una virtut tenen els seus escrits. Dona una gran importància al paper que tenim els mestres en la formació dels alumnes. 
... I acabo convidant-lo a visitar unes quantes escoles... 
Veurà com descobrirà la diferència entre educar i manipular.
Veurà com entendrà que hi ha actituds edificants que són formatives.
Visqui molts anys, senyor Porta. I que visqui la pau. I el colomet. I la plastilina.

dissabte, 14 de març del 2015

pd 346

AVUI, divendres 22 de febrer de 1991
LA GUERRA DE LES FAVES COMPTADES
Xavier Vega-Castellví

El senyor Porta Perales, escriptor, crític, filòsof, enginyer i - darrerament - educador d'educadors, ha tingut la deferència de confeccionar un Promptuari de Consignes per a Mestres Atabalats per la guerra del Golf (i Altres Guerres Justes)...
He de confessar que d'antuvi m'han indignat les acusacions que l'articulista ens adreça (AVUI, 13-II-91); fins i tot he arribat a sospitar que es tractava d'un simple joc de provocació...
...
Acceptem-ho: hi ha massa mestres amb "vocació apostòlica i redemptorista", manipuladors professionals que sospitem ridícules conxorxes on no hi ha més que la lògica de la història. I la història, aquesta vella dama amb la mort anunciada, està feta de violència i de guerra, recordem-ho ara que "la mare de totes les batalles" està a punt d'infantar tots els horrors. "La guerra és la mare i la reina de totes les coses", deia algú sempre mal traduït.  "A uns els mostra com a déus i als altres com a homes, a uns els fa esclaus i als altres lliures".
De la guerra sorgirà el Nou Ordre: la divina llibertat dels uns, al preu de la humana esclavitud dels altres; un benestar i una racionalitat a costa d'una misèria i un fanatisme. Aquesta és la lliçó que hem d'ensenyar: qualsevol altre traeix la deontologia del funcionariat.

divendres, 13 de març del 2015

pd 345

AVUI, ... febrer de 1991
ELS MESTRES VOLEM LA PAU
Virgili Burrel i Ferrer

El passat 13 de febrer es va publicar un article firmat pel senyor Miquel Porta Perales sota el títol La guerra dels mestres, que sembla haver estat concebut com una provocació malintencionada i barroera contra el professorat català i la seva ferma presa de posició en favor de la pau.
Des de CCOO volem expressar la indignació i el rebuig del conjunt de la nostra professió per un autèntic pamflet que només denota ressentiment i, alhora, una absoluta desconeixença de la tasca pedagògica que duem a terme a les escoles, instituts i universitats.
... ¿Com es pot insinuar que la guerra forma part de la vida quotidiana dels nostres alumnes per culpa del professorat que en parla a classe?... Nosaltres apostem per la pau i defensem el nostre dret a educar per a la pau, contra la violència directa i contra les injustícies que estan sempre al darrere de qualsevol guerra. La guerra ho arrasa tot, la convivència, el diàleg, la cooperació entre les persones i els pobles... Tot el que nosaltres considerem com a essencial en la pràctica educativa i en la formació de les persones...

dijous, 12 de març del 2015

pd 344

AVUI, dimecres 13 de febrer de 1991
LA GUERRA DELS MESTRES (i 2)
Miquel Porta Perales

(... continuació)
¿Per què els escolars han de rebre una formació unidimensional i maniquea en què hi ha bons i dolents?... ¿Per què no se'ls pot explicar que de vegades les guerres van més enllà de la defensa dels interessos econòmics dels explotadors? ¿Per què no se'ls pot explicar que l'home no és un àngel caigut, que la pau mai no ha estat un valor absolut i que en determinades circumstàncies les guerres - encara que no agradin -  poden tenir la seva justificació, la seva raó i la seva lògica? ¿Per què no se'ls pot explicar que la història és menys conspirativa i  més raonable del que sembla? ¿Per què no se'ls pot explicar que la democràcia té els seus deures¿Per què no se'ls pot explicar que les coses són més complicades del que sembla a primera vista? En definitiva ¿ per què s'ha d'inculcar a l'escolar una mena de catecisme que té respostes per a tot? ¿Per què no es pot desenvolupar efectivament el sentit crític de l'escolar fent-lo dubtar dels vells fantasmes i dimonis de sempre? ¿Per què no es pot explicar als escolars que ni la història ni els problemes es resolen amb grans afirmacions? ¿Per què no es pot explicar als escolars que voler deturar les guerres amb un acte pietós és un absurd elevat al quadrat? ... ¿Per què, en fi, la vocació apostòlica i redemptorista que pateix un cert nombre de mestres s'ha de traduir en manipulació - més o menys subtil, més o menys intencionada o no intencionada - de la consciència dels seus alumnes?

(Nota de l'amanuense: en propers papers veurem algunes respostes)

dimecres, 11 de març del 2015

pd 343

AVUI, dimecres 13 de febrer de 1991
LA GUERRA DELS MESTRES (1)
Miquel Porta Perales

Els mestres - i especialment els pedagògicament més compromesos - acostumen a portar inscrit en la seva bandera i amb lletres d'or, el següent lema/consigna/programa: "Desenvolupar la capacitat crítica de l'alumne i inserir l'alumne dins la realitat que l'envolta" ...
... ¿Quina ha estat l'actitud pedagògica dels mestres - i perdonin una generalització que segurament és abusiva - davant del conflicte del Golf? Resposta: aquesta actitud ha estat la pròpia del paternalisme il·lustrat que a més ha estat absolutament unidimensional. I el paternalisme i la unidimensionalitat (encara que estiguin carregats de molt bones intencions, i jo no dubto de les bones intencions de ningú) poden ser molt edificants, però no són gens formatius. Encara més, les actituds edificants acostumen a ser deformatives, però no formatives...
... Els textos evidencien tot un seguit de vicis no gens formatius com ara els següents: maniqueisme..., conspirativisme..., reduccionisme..., utopisme..., dirigisme..., aïllacionisme... i antiamericanisme...
La guerra dels mestres (és a dir, la guerra segons la veuen i la transmeten els mestres) està aconseguint que entre els nostres escolars ressuscitin els vells fantasmes i els vells dimonis de sempre. I és que aquests dies els nostres escolars (a més de patir les conseqüències de la més depurada pedagogia plastilina en forma de rodolins, cançons, balls, colometes de la pau, etc) estan calcant el missatge emès pels seus mestres més unidimensionals...
(... continuarà)

dimarts, 10 de març del 2015

pd 342

AVUI, dimecres 10 d'abril de 1991
LA DIGNITAT D'UNES DIMISSIONS
Jaume Cela

Els mestres estem indignats. La sentència que ha condemnat el director de l'Escola Pública Catalunya... ens ha omplert d'indignació i de tristesa... 
¿ Com podem acceptar que un director sigui responsable del greu accident que va patir un alumne se sisè fora de l'horari escolar i en un terreny proper a l'escola?... La justícia, a vegades, té sentències ben injustes...
... ara som un col·lectiu amb por... que podem acabar tancant-nos dins el recinte de la classe. Un col·lectiu desil·lusionat poca feina podrà fer. L'escola activa, l'escola que vol oferir un ensenyament de qualitat i que per això sap que ha de sortir de les quatre parets de l'aula ha rebut una ferida terrible.
... ¿Qui gosarà presentar-se per ser elegit responsable màxim d'un centre si està exposat a situacions com aquestes? Potser els sants. Potser els herois. Estem abocats a buscar altres professions que no ens facin víctimes de situacions con la que vivim aquests dies.
...
Vull afirmar que la societat s'ha de sentir orgullosa del col·lectiu de mestres, que - sempre hi ha excepcions - no han regatejats esforços per millorar la qualitat de les escoles... I amb la mateixa rotunditat afirmo que no ens podem sentir orgullosos d'aquesta administració que no legisla sobre temes tan importants i conflictius... i deixa que els problemes es podreixin amagats als calaixos dels despatxos oficials...
...
Senyors legisladors i senyors de l'executiu: facin bé la seva feina i si no saben què fer o com fer-ho dimiteixin, com hem fet els equips directius.

dilluns, 9 de març del 2015

pd 341

AVUI, dijous 20 de juny de 1991
PER UNA DESMITIFICACIÓ DE L'ENSENYAMENT (i 2)
Miquel Porta Perales

...
La realitat no sols indica que a l'ensenyament no tot és or, sinó que indica també que en el món de l'ensenyant tampoc és or tot el que es veu. Contràriament al que creuen alguns il·lusos no resulta gens difícil d'endevinar coses com ara les següents: que hi ha molts ensenyants que, literalment parlant, si poguessin fugirien cap a una altra feina menys "bonica", però socialment més valorada, més ben pagada, menys generadora de depressions...;que molts ensenyants no poden inserir l'alumne dins la realitat que l'envolta...; que la pedagogia no directiva i no normativa que llueixen molts ensenyants és generadora d'analfabetisme funcional...
... 
Que ningú s'irriti, que ningú se senti ofès, que cap susceptibilitat se senti ferida, injuriada, difamada o vexada, ja que aquestes línies només tenen la modesta pretensió de desmitificar l'ensenyament i l'ofici d'ensenyant... En altres termes, l'ensenyament no arreglarà els problemes del món ni ens portarà al millor dels mons possibles ni reconciliarà l'home amb ell mateix i amb els altres. És clar que l'ensenyament i l'educació són imprescindibles per aprendre coses i per viure millor i més dignament. Però, no cal ni és bo que s'adjudiqui l'adjectiu "sublim" a coses i feines que ni ho són ni ho han de ser...

diumenge, 8 de març del 2015

pd 340

AVUI, dijous 20 de juny de 1991
PER UNA DESMITIFICACIÓ DE L'ENSENYAMENT (1)
Miquel Porta Perales

L'articulista proposa una desmitificació de la professió d'ensenyant, que creu que és necessària i saludable perquè després de l'encantament acostuma a venir la ressaca. "L'ensenyament i l'educació són imprescindibles per aprendre coses i per viure millor, però no cal ni és bo que s'adjudiquin l'adjectiu de sublim."

    A l'ensenyament se li demana massa. A l'ensenyament se li demana allò que no pot donar ni té per què donar... Comptat i debatut, a l'ensenyament se li demana tot.... I quan diem que de l'ensenyament s'espera tot ens estem referint, i perdonin la redundància, a TOT: formació moral, social, afectiva, política, nacional, intel·lectual, plàstica, estètica, tècnica, ecològica, etc.
   Si a l'ensenyament se li demana massa (pràcticament tot,com hem vist), amb l'ensenyant succeeix el mateix... Tot plegat, molt maco. Massa maco. Massa sublim. Massa idíl·lic. Massa coses que es demanen a l'ensenyament i a l'ensenyant. Potser convindria anar a la realitat.
    ... ¿Què és el que ens diu la realitat?... que l'ensenyament no fabrica necessàriament bons ciutadans tolerants, responsables i respectuosos amb els principis de la convivència; que l'adquisició de coneixements no prové únicament de l'ensenyament reglat...; que l'origen familiar és determinant i l'ensenyament té els seus límits a l'hora de superar determinades barreres socials i intel·lectuals; que l'ensenyament no capacita tècnicament...; .... que l'escola té molt de pàrquing d'alumnes i professors.

(continuarà)

dissabte, 7 de març del 2015

pd 339

AVUI, dijous 25 d'abril de 1991
L'ESCOLA: UNA ESPERANÇA
Jaume Cela

"A les escoles, els mestres compromesos en l'educació per la pau continuen parlant de la crisi del golf Pèrsic, ara centrada en la sort del poble kurd... És possible que aquesta actitud sigui considerada utòpica, però l'articulista creu que la utopia és una realitat que anem construint a poc a poc."
... 
Què fem a les escoles?... continuem col·laborant a crear espais de llibertat on els nois i noies, on els nens i nenes se sentin i se sàpiguen subjectes actius de la seva educació. Continuem treballant perquè paraules com "solidaritat, democràcia, respecte, consens, participació, diàleg, justícia", entre altres, no siguin només paraules, continuem treballant per omplir-les de contingut i d'un contingut proper a tot allò que vivim... És una feina difícil perquè els valors dominants de la nostra societat van per altres camins. Aquest model d'escola vol impulsar el que som per sobre del que tenim, tot i que se'ns diu des de molts llocs que som només el que valem... 
Treballem en aquesta línia per col·laborar a formar un present més humà i amb l'esperança que, quan aquests nois i noies, aquests nens i nenes siguin adults, sàpiguen sortir al carrer, deixant el sopar calent a la taula, per exigir solucions als conflictes del seu temps...