(arafa...)
Té gràcia veure
la fotografia del rei d'Espanya posant flors al monument a José Martí,
l’apòstol de la independència de Cuba respecte a Espanya. Té gràcia,
perquè la monarquia espanyola de finals del XIX va combatre de totes les
maneres possibles l’independentisme cubà i sempre va perseguir en vida
José Martí, que va haver de patir la presó i l’exili per voler la
independència. Els governs de la monarquia espanyola, amb Cánovas al
davant, van afirmar que destinarien fins a l'últim home i l'última
pesseta a evitar la independència de Cuba. José Martí no la va arribar a
veure, perquè va morir en un enfrontament amb l'exèrcit espanyol l'any
1892. Algú dirà que el fet que avui el rei d'Espanya li posi una corona
de flors és un bonic símbol de reconciliació. A mi em sembla una altra
cosa. Em sembla la constatació d'una mena de llei universal que Espanya
ha ratificat plenament. Quan ha perdut o quan encara no ha guanyat, un
independentista és un sediciós, un terrorista, un rebel, al qual s’ha de
perseguir. L'endemà d'haver guanyat i de proclamar la independència,
aquest mateix independentista esdevé un heroi nacional al monument del
qual s'han de posar flors. Una definició d’heroi que val per a Martí: un
sediciós que ha guanyat.
Vicenç Villatoro