dijous, 31 de març del 2016

pd 695

TRIUNFO núm. 712 de 18 de setembre de 1976
Argentina 1976 DIARIO DE LAS VÍSPERAS (III La tregua) 
Eduardo Galeano

La por és la pitjor notícia. A l'enterrament de Burnichón, a Córdoba - m'explica Héctor -, només hi havia dotze persones. De les dotze, onze eren dones... Burnichón coneixia el país pedra a pedra, persona a persona, el gust dels vins, la memòria de la gent: li rebentaren el crani i el pit a trets de Itaka i el tiraren a un aljub. De la casa, dinamitada, no en quedà ni les cendres. Els llibres que ell havia editat a mà, treballs de nois de província en els que creia descobrir talent o grapa, van anar a parar, en un tres i no res, als soterranis de les llibreries o a les fogueres. Vint-i-cinc anys de treball esborrats de cop. Els assassins han tingut èxit...
La por és la pitjor notícia. Una parella d'amics, m'explica, cremà els llibres a l'estufa de llenya. Un a un, tots els llibres: un ritual del nostre temps. Començaren per Lenin i fou com una febrada: acabaren cremant "Alícia en el país de les meravelles". Quan ja no quedava res per llençar a la foguera, feren a trossos els discos. Després ella plorà en un racó, de cara a les flames.
...
Héctor e pregunta per Haroldo. Li dic que no en sabem res. Parlem d'altres presos i morts i perseguits: de les amenaces i la màquina del silenci. ¿Qui pot pensar, parlar, dubtar, comunicar-se? ¿Fins quan seguiran prohibits en aquestes terres d'Amèrica, els homes i les paraules i els contactes? ¿Fins quan seguirà la cacera? ¿Fins quan la traïció?...
...
Seiem a menjar el picant de pollastre que Eulalia prepara per a nosaltres, mans màgiques, a la cuina... Em fa bé dinar en aquesta taula. Comparteixo amb aquesta bona gent el pa i el vi, els records i les notícies, com en els temps antics, quan la comunió era l'alè dels creients.