dilluns, 30 de maig del 2022

pd 2470 Un burquini a la piscina

(arafa<d'1any)
... ¿fins a quin punt hem de ser tolerants amb maneres de presentar-se en societat que desafien els valors més generals?, ¿hi ha d'haver límits? No fa gaires anys, hauria escandalitzat molt més la néta en topless que la dona en burquini, per no parlar del noi andrògin. En canvi, en ple segle XXI, tothom que es considera progressista tendeix a negar que una buscada androgínia li creï incomoditat, i més aviat l’elogia. Però és obvi que el votant de Vox o el PP no ho veu igual. ¿Ser igual de tolerant és una virtut en tots aquests casos?¿O certes toleràncies són simplement reaccionàries? ¿No hi hauria d’haver un terreny intermedi -potser el més fèrtil- de tolerància crítica: que respecti qui vulgui ser diferent sense, per això, deixar de combatre els valors implícits en algunes diferències?
Un respecte absolut a “les identitats” pateix del mateix mal que la convivència multicultural de certes urbs: idíl·lica fins que esclata en un bany d’odi i violència. Idíl·lica, només, mentre cada identitat viu a la seva bombolla. Un reduccionisme molt propi de la correcció política sol dir: si toleres el topless i l’androgínia, també has de tolerar el burquini. Rere aquest reduccionisme hi ha la idea que no hi ha cultures ni identitats més humanes, més civilitzades, més avançades: que pensar-ho és supremacisme. Crec, ben al contrari, que la convivència exigeix confrontar, en un debat pacífic, valors -lligats a identitats-, partint de la base que no tots són igual de civilitzats i de respectables. ... Respectar el burquini ha de ser compatible amb mostrar-se crític amb els valors que encarna, amb aspirar a veure’l desaparèixer de les piscines públiques. Una societat que no aspira a ampliar els seus valors compartits no conviu: només viu junta ignorant-se.
Albert Pla Nualart, 3.10.2021