dimarts, 28 de febrer del 2017

pd 952

​EL PUNT / Dimecres​, 22 de març del 2006
REBUIG IGNOMINIÓS
Edgar Illas

És evident que els immigrants causen problemes de tota mena a la feina, a l'escola, als hospitals o a la via pública. També és evident, però, que en causen tants com la població autòctona, entre la qual es comenten tants actes incívics, il·legals i immorals com entre la població immigrada.
Ara bé, els problemes causats pels immigrants sovint s'expliquen amb un argument addicional, que és que han causat tals problemes, no només perquè són uns ximples o uns cafres, sinó també perquè són immigrants. Llavors sentim la típica frase:"Jo no vull ser racista, però veig que augmenta la delinqüència i que molts de fora abusen dels ajuts públics i de la sanitat gratuïta, i al final és que m'hi faran tornar, de racista!" Però aquest ja és el tipus de raonament racista per excel·lència! El que està dient és que el rebuig a l'immigrant no s'origina en la voluntat i els judicis de valor d'un mateix, sinó que és fruit de l'observació directa i neutral del comportament dels immigrants: en altres paraules, que el responsable del racisme és, no pas el racista, sinó la seva mateixa víctima. Però el mecanisme funciona a l'inrevés: en primer lloc, es té el prejudici racista i llavors es busca confirmar-lo amb les accions indesitjables de l'immigrant. Per això, tan bon punt l'immigrant fa alguna cosa que a l'autòcton no li agrada, aquesta cosa s'utilitza com a origen i justificació d'aquest rebuig ignominiós cap al nouvingut.

dilluns, 27 de febrer del 2017

pd 951

DIARI de GIRONA diumenge, 20 d'agost del 2006
EL PRESSUPOST FAMILIAR EN ALIMENTACIÓ S'HA REDUÏT DEL 70% AL 20% DES DE 1830
Mercedes Zabaleta
La despesa en alimentació de les famílies espanyoles ha passat de representar gairebé un 70 per cent del pressupost al segle XIX a menys del 20 per cent en l'actualitat. En canvi, l'apartat "altres despeses" suposava 3,3%, davant del quasi 50 per cent en l'actualitat.
...
El 1830 la despesa en alimentació (69,4%), vestit i calçat (10,3%), habitatge (10,84%) i les despeses de casa (6,2%) deixaven un escàs 3,3% al capítol de despeses diverses.
Al primer terç del segle XX van començar a figurar nous tipus de béns de consum durador a les cistelles de les famílies, com màquines de cosir, de fotografiar, bicicletes, receptors de ràdio, telèfons i automòbils.
No obstant, el consum d'aliments va mantenir una participació d'un 60% fins els anys cinquanta...
...
Entre 1950 i 1960, el consum per càpita de carn i de paper es va duplicar i el de sucre i electricitat es va triplicar, alhora que va augmentar l'accés de béns de consum durador com telèfons, cotxes o equipaments de la llar (refrigerador, rentadores, aspiradors), però la societat de consum "estava per arribar"...
... a partir de 1980 les famílies es deixen en aliments un 30% del seu pressupost, tres punts menys del que es gasten en unes altres despeses.
L'any 1900 es van matricular tres vehicles a tot Espanya... A finals de la dècada dels seixanta, les xifres rondaven els 500.000 vehicles.

diumenge, 26 de febrer del 2017

pd 950

DIARI de GIRONA
HAS VIST EL "GRAN HERMANO"?
Moisès de Pablo
Ella entra a la classe un pèl nerviosa. Bé, molt nerviosa. Però se'n surt. Com sempre. Ja l'han enviat a altres llocs i aquest xoc amb els alumnes li fa pujar l'adrenalina. La dona es presenta. Ara toca donar la lliçó.
Els nois han de saber que les primeres grans civilitzacions de la humanitat van néixer al voltant dels rius... Mesopotàmia... Egipte... s'han fet pel·lícules com ... La mòmia.
"Oh!" exclamen tots els nens, quan senten el títol de la pel·li... Així, més o menys, acaba la lliçó, i ella els demana que li
facin alguna pregunta sobre les coses que no han entès. Ells li pregunten: quina edat tens?, estàs casada?, tens fills?, has vist el "Gran Hermano" a la tele?, ...
Quan arriba a la sala de professors, se sent molt cansada. Hi ha un home de mitjana edat esparrecant de l'educació pública... No és gaire engrescador. En fi! Coses de l'ofici...

divendres, 24 de febrer del 2017

pd 949

​EL PUNT / dimarts, 17 de gener del 2006
EDUCACIÓ PREPARAR UN DECRET PER AUGMENTAR L'ÚS DEL CATALÀ ENTRE ELS ESTUDIANTS DE SECUNDÀRIA
Marcel Barrera
El departament vol garantir la igualtat d'oportunitats i evitar que hi hagi alumnes "monolingües en castellà"​

Josep Vallcorba admet que​ hi ha alumnes que cursen la secundària que "no tenen prou competència lingüística" en llengua catalana. Aquest problema que es dóna principalment a l'àrea metropolitana de Barcelona però també en barris de Girona i Tarragona, no és nou i ja es va plantejar fa dos anys quan el tripartit va entrar a la Generalitat...
El nombre de classes en llengua catalana - que actualment se situa en una mitjana d'entre un 60% i un 70% - augmentarà després de l'aprovació de la normativa, que tractarà el català com a llengua vehicular de l'ensenyament secundari...


dijous, 23 de febrer del 2017

pd 948

​EL PERIÓDICO​ dissab​​te, 1 d'octubre​ del 2005
MINUTS D'OR A CLASSE
M. Eugenia Ib​áñez​
"La situació a les aules de secundària és insostenible: no es pot complir la tasca d'instruir, o es fa amb deficiències; els alumnes no aprenen i el professorat està desfet, físicament i psíquicament". (Eugènia  de Pagès)
... De Pagès va arribar a la conclusió que els alumnes no aprenen perquè no escolten, no escolten perquè el seu estat mental habitual és la dispersió i estan dispersos perquè la societat així els forma.
"A l'escola, l'eix és la paraula, i a l'exterior, la imatge. Els ensenyants demanem abstracció i anàlisi, i en el món exterior es valen de la immediatesa i la dispersió, perquè utilitzar el ratolí d'un ordinador o el comandament del televisor no exigeix cap esforç", afegeix De Pagès... que ha ideat la forma de contrarestar la dispersió dels seus alumnes, només amb recursos corporals. "Es tracta de forçar la concentració, base de l'aprenentatge, amb senzilles tècniques de relaxació". El mètode consisteix a dedicar els cinc primers minuts de la classe a la respiració conscient, la relaxació muscular, la visualització guiada o la cinesiologia, cada dia una cosa. L'èxit de la pràctica exigeix que sigui voluntària, però també que els alumnes que la rebutgin acceptin que els seus companys la portin a terme. Fa cinc anys que De Pagès aplica a les seves classes aquests minuts d'or i afirma que el resultat ha estat bo: millora la concentració de l'alumne i el professor pot treballar amb més comoditat, sense tanta tensió.
​...
"A les nostres aules passa alguna cosa - afirma De Pagès -, perquè no és normal que una feina destrossi com ho fa l'ensenyament. Hi ha hagut un canvi cultural brutal i l'escola ha rebut el gran cop".​

dimecres, 22 de febrer del 2017

pd 947

REGIÓ 7
CENT PER CENT
Francesc Galindo
... Sembla que si es pogués reduir la població de la Terra a un poblet d'exactament 100 habitants, mantenint en tots els termes les proporcions actuals, s'obtindria aquesta composició: 57 asiàtics, 21 europeus, 14 americans i 8 africans. Setanta no serien blancs, trenta serien cristians i onze homosexuals. Sis persones posseirien el 59% de la riquesa de tot el poble i tots sis serien nord-americans. Sorpresa!
De les cent persones, vuitanta viurien en condicions infrahumana, setanta no sabrien llegir, cinquanta patirien de malnutrició, una persona estaria a punt de morir i una altra estaria a punt de néixer. Només una tindria formació universitària. En aquest poblet hi hauria una persona que tindria a l'abast un ordinador. D'Internet i del ciberespai val més que no en parlem.
No hi ha res com una visió global de la jugada per saber quina posició tenim dins l'equip. Si tens menjar a la nevera, roba a l'armari, un sostre que t'aixoplugui i un lloc per dormir, ets més ric que el 75% de la població mundial. Si tens diners al banc, a la cartera i quatre euros en algun calaix... ja ets entre el 8% més ric del món.
En una societat en que sembla que tothom aspira a  tenir un dúplex, arriba a fer-se fastigosament normal que s'accepti sense fer gaires escarafalls que uns quants visquin molt i molt bé mentre una gernació la passa magra. Així són les coses. De vegades, les matemàtiques són cruels. però les matemàtiques no en tenen la culpa, i això és cert al cent per cent.

dimarts, 21 de febrer del 2017

pd 946

PRESÈNCIA - 23 de setembre del 2005
MALALTIA ESCOLAR (i 2)
Antoni Puigvert

(...continua)
... el mestre sempre ha de lluitar contra el corrent. Està obligat a defensar tot el que la societat abandona. Ha de cultivar el valor del respecte, l'ordre, la disciplina en una societat que valora el benefici ràpid i que aplaudeix la llei del més fort.  
El docent ha d'activar el gust per la lectura, les belles arts i l'humanisme en una societat que es riu de tot això. Se'n riu a la televisió, convertida en casa de tots. La casa del mal gust, del renec, l'agressivitat i el populisme. El docent ha d'ensenyar a parlar amb propietat en un món que aplaudeix el crit i la grolleria. Ha d'exigir esforç gratuït allà on predomina l'ideal del "pren els calés i corre". 
L'escola s'ha convertit en el camió de les escombraries sagrades: tot allò que la societat rebutja, oblida o menysprea, resulta que els professors han de cultivar-lo en l'ànima d'infants i joves. 
Uns joves que han perdut els pares. Perquè avui, i tot comença per aquí, els pares, impotents, han dimitit.

dilluns, 20 de febrer del 2017

pd 945

PRESÈNCIA - 23 de setembre del 2005
MALALTIA ESCOLAR (1)
Antoni Puigvert

...
La institució escolar està malalta. Però no pas a causa d'un virus propi. Sinó perquè reprodueix les malalties del present. Els subjectes de l'educació són aquests nens d'ara, sobreprotegits per uns pares que no saben dir mai no... i els adolescents d'avui: el segment més ben domesticat per la publicitat... joguines en mans dels poderosíssims mitjans audiovisuals, que els ensinistren en el consum compulsiu... formen un mercat d'incauts... en mans de tota mena de venedors que els encolomen música, moda, el que convingui. La nit s'ha convertit en la pàtria dels joves: un món al revés, amb els seus temples, ídols, litúrgies i pastilles. Només uns adults tenen entrada en aquesta pàtria nocturna: els que n'obtenen beneficis. La formació dels joves és en mans d'aquests negociants, i no en la dels pares o professors. Es diu que la malaltia de l'escola és filla de dos factors socials... el desenquadernament de la família tradicional i el consegüent augment de les famílies desestructurades (cosa que contribueix a la desaparició de moltes pautes de conducta social). I l'impacte del fenomen migratori... En algunes zones, el fenomen migratori és molt influent. Però no determina la malaltia general de l'ensenyament...

(continuarà...)

diumenge, 19 de febrer del 2017

pd 944

EL PERIÓDICO  dissabte 10 de setembre del 2005
EDUCACIÓ, "ZONA ZERO"
Fabricio Caivano
Comença el curs escolar. I cada vegada són més els docents que han de partir del que podríem anomenar "grau zero d'educació". Es veuen obligats a ensenyar una sèrie d'hàbits elementals que suposadament ja s'haurien d'haver aprés al si de la família. Em refereixo a hàbits tan bàsics com ineludibles: estar asseguts, no cridar ni barallar-se, escoltar i acceptar la ineludible ració de sentit comú, de límits i d'inhibicions per poder-se acomodar a les regles pròpies del lloc on són, de cos present almenys. Sense aquests hàbits mínims no hi ha qui pugui articular raonablement qualsevol aprenentatge instrumental i, encara menys, els valors i conductes fonamentals que avui anomenem civisme i ahir urbanitat. Aprendre és renunciar i acceptar límits i responsabilitats.
... Creixen les notícies i percentatges preocupants: pèrdua de la necessària autoritat del professorat; creixement de les baixes docents per depressió i estrès; fracàs escolar i rebuig dels aprenentatges; agressions al professorat; fatxenderia contra els febles o diferents...
La crisi és d'un model cultural. La casa, l'aula i la ciutat eren llocs fundacionals. Un mal clima fa gairebé impossible la idea il·lustrada de l'educació com a via real a la cultura individual i col·lectiva, i, finalment, a la democràcia...
... Tot sembla indicar que aquest projecte il·lustrat de l'escola s'extingeix...
...
Educar és una tasca d'herois enmig d'aquest accelerat procés del que és lúdic i permissivitat, de desinhibició moral i d'elogi de la ignorància, de soroll i de por. L'escola respira el clima del seu temps, l'aire de la seva ciutat i també els gasos del seu subsòl.

dissabte, 18 de febrer del 2017

pd 943

​EL PERIÓDICO ​dissabte, 5 de febrer del 2005
ELS MESTRES CULPEN ELS PARES DE SER MASSA PERMISSIUS
Antonio M. Yagüe
Els experts demanen mecanismes d'ajuda social a les famílies que tenen més dificultats.
Els professors tenen una percepció molt negativa de les famílies. Un 87% dels docents consideren que a casa els deixen fer als alumnes "tot el que volen" i el 50% perceben que les famílies no es preocupen de l'educació dels seus fills...
També un de cada dos docents adverteix, en una enquesta, que la convivència en les famílies s'ha deteriorat els últims tres anys i falla la comunicació amb els fills.
...
"La família ha perdut la noció d'allò que és important i els límits que se li han de marcar al nen, dir-li fins on es pot arribar" (Roberto Rey)
...
"Els professors diuen que les famílies no se'n cuiden, i les famílies, que no tenen temps i que no saben ben bé què fer" (Álvaro Marchesi)

divendres, 17 de febrer del 2017

pd 942

​DIARI de GIRONA 15 d'octubre del 2002
MALGRAT TOT M'AGRADA MOLT LA MEVA FEINA (i 2)
Marc ​Vidal i Pou
(...continuació)
I tot això creieu-me que és molt difícil perquè és un repte personal diari i una resolució constant de problemes que a vegades et porten a la ratlla de l'abisme, especialment quan et sents sol davant de les dificultats permanents i quotidianes. Quan creus que ni l'administració ni les famílies fan prou. Quan sents que els mateixos alumnes et planten cara de manera irreverent. Quan els teus companys estan tan enderiats per les pròpies cabòries que no hi ha espai ni  moment per a la reflexió col·lectiva. Quan tens una necessitat mortal de dir que ja n'hi ha prou...
...
Probablement deu ser per aquesta complexitat de relacions que m'agrada més aquesta feina que qualsevol altra...
En totes i cada una d'aquestes persones hi ha hagut una escletxa que tu has pogut obrir; només una escletxa petita que potser porta el teu nom.
M'agrada, doncs, la meva feina, perquè és terriblement humana i jo no ho vull deixar de ser...

dijous, 16 de febrer del 2017

pd 941

​DIARI de GIRONA 15 d'octubre del 2002
MALGRAT TOT M'AGRADA MOLT LA MEVA FEINA (1)
Marc ​Vidal i Pou

... La meva feina ha de ser un acte permanent d'intuïció, de sensibilitat i de diàleg. D'intuïció per reconèixer les capacitats de futur ciutadà que s'amaguen darrere d'aquella imatge clínica d'adolescent. De sensibilitat per descobrir la persona dins de l'alumne, i de diàleg per saber empènyer el seu progrés en el moment convenient o per cantar-li les quaranta i marcar-li els límits tolerables.
Però per damunt de tot, ha de ser una feina de respecte.
Primer, de respecte per la professió. La professió d'ensenyar no consisteix a saber molt, sinó a relacionar el teu saber amb aquell que no sap.
Segon, de respecte pel material sensible que tens a les mans, que és l'única manera de poder reclamar-lo a l'inrevés.
Tercer, de respecte per un mateix, perquè cal creure en la feina que un fa si vol mantenir la seva autoestima.
...
(continuarà...)

dimecres, 15 de febrer del 2017

pd 940

​EL PUNT ​​Dijous​, 3 de novembre del 2005
"HOMO ZAPPING" (i 2)
Francesc Torralba Roselló

...
Hem exclòs del procés educatiu la memòria i, en canvi, sense l'estimulació de la memòria difícilment pot treballar la facultat imaginativa. Els nens ja no memoritzen, perquè no se'ls exigeix que recordin dades, fets, batalles, noms o obres. És veritat que moltes d'aquestes informacions que vam memoritzar essent petits les hem oblidades, però l'exercitació que vam fer ens resta com un patrimoni extraordinàriament valuós. Aquest ésser dispers i fragmentari que tenim a les aules no pot seguir el fil de la lectura, ni estar quiet davant d'una obra d'art, ni contemplar la bellesa d'un paisatge alpí, es cansa de mirar el mateix, perquè només està acostumat a veure coses, però no sap ni mirar, ni escoltar. Pateix un continu moviment de l'ànima que hauríem de ser capaços d'asserenar a través de la intervenció educativa.
En el debat sobre l'educació, no podem oblidar l'educació de la facultat intel·lectual, de la memòria, de la imaginació, del raonament i de la lògica, perquè aquestes facultats són clau per exercir correctament l'ofici de la ciutadania i tenir una bona brúixola per navegar per la vida...

... En el fons, la tesi és clara: poques idees, ben articulades i repetides fins que siguin interioritzades; idees que serveixin per orientar-se en el difícil art de viure.

dimarts, 14 de febrer del 2017

pd 939

​EL PUNT, ​​Dijous​, 3 de novembre del 2005
"HOMO ZAPPING" (I)
Francesc Torralba Roselló
Ens trobem davant de nois i noies que viuen permanentment en un clima de dispersió, que estan saturats de missatges audiovisuals i que tenen greus dificultats per seguir un discurs oral, el procés de raonament o bé el fil d'una exposició. Els professors sabem prou bé que hem de fer mans i mànigues per captar l'atenció dels nostres estudiants, en ocasions, ens convertim en autèntics showmans. Els nostres estudiants no són aliens a la influència dels múltiples missatges externs que reben i amb molta dificultat acaben fent-ne una correcta síntesi. Caldria educar els nens en el silenci, en la capacitat de meditació i de concentració, també se'ls hauria d'ensenyar mecanismes per fixar l'atenció i no  viatjar d'un univers a l'altre en una espècie de papalloneig intel·lectual que no porta enlloc... L'homo videns acaba convertint-se en un homo zapping, en un tastaolletes que no sap res en profunditat, que amb prou feines té un esquema mental i un orde de valors i de principis sòlid... També se'l defineix com un home feble o líquid...

dilluns, 13 de febrer del 2017

pd 938

​DIARI de G​​IRONA​
L'ESPESSA SOLITUD DEL PROFESSOR A L'AULA
Marc Vi​dal​
A qui defensen els sindicats?, es pregunten des de fa un temps algunes persones que treballen a l'ensenyament, de vegades amb desconcert i d'altres amb perplexitat.
...
... dos elements de la situació actual a l'ensenyament que per a mi són claus i que no estan gens resolts: la manca de definició de quins són els interessos professionals del col·lectiu i la solitud del professorat davant de l'aula. Ambdós, penso, estan relacionats.
...
... un altre aspecte que és encara més preocupant: el no afrontament d'aquests problemes, - per fugida, per cansament, per no tenir recursos o pel que vulguem -, la no acceptació de la realitat, - quan acceptar-la seria l'únic camí per transformar-la -, ens acosta cada vegada més al gremialisme, a l'individualisme i al tancament personal, ens acosta a la solitud, a una solitud espessa que ens posa permanentment a la defensiva.
...
Cal una reflexió de tots plegats just en la intersecció d'aquests dos problemes no resolts: com volem que sigui realment la feina d'ensenyar i quins elements són necessaris per no fer-la sol?
...

diumenge, 12 de febrer del 2017

pd 937

​DIARI de GIRONA .... 2003?
L'EPIDÈMIA DEL "BULLYNG"
Santiago Cucurella
Bullyng és el mot anglès que ha fet fortuna per descriure la intimidació entre companys que es produeix en alguns centres d'ensenyament i que en els darrers mesos ha saltat a la palestra pública en donar-se'n a conèixer alguns casos a través dels mitjans de comunicació...
De bullyng crec que sempre n'ha existit, però potser ara hi detectem tres diferències: 1) abans l'alumnat generava mecanismes d'autodefensa i els companys protegien els més febles i mantenien a ratlla els agressors; 2) ara està mal vist enfrontar-se als agressors o, simplement, marginar-los; 3) avui assistim a una mena de refinament de la perversió pels molts exemples que els nostres joves en tenen a l'abast a través dels mitjans de comunicació.
Els abusos contra els més febles o, simplement, contra aquells que són diferents està esdevenint un símptoma perillós de la manca de respecte en què ens estem instal·lant com a societat...
Hem de ser conscients que sense la col·laboració de les famílies en el procés educatiu resulta molt difícil consolidar hàbits com el del respecte entre els més joves...
...
La formació del professorat ha de poder donar resposta als reptes que la societat planteja en cada moment, i fer front a la intimidació n'és un dels més rellevants en el moment actual.

dissabte, 11 de febrer del 2017

pd 936

​DIARI DE GIRONA 28 de gener del 2003
L'ENSENYAMENT I ELS MOVIMENTS SOCIALS
Marc V​idal i Pou​

El paper de les persones que es dediquen a l'ensenyament mai no ha sigut neutre. D'una manera o d'una altra, ensenyar ha sigut sempre una tasca que transmet valors...
...
Valors com la justícia, la solidaritat, la igualtat, o fins i tot, la llibertat, només s'entenen des d'un punt de vista de transformació social constant. I aquesta transformació només és possible amb una actitud crítica davant la realitat.
Que se m'entengui: una actitud crítica no vol dir manifestar que tot va malament, perquè això ajuda a no bellugar-se...
...quan l'individualisme ferotge s'empassa el valor col·lectiu, i quan l'enriquiment de persones, de grups i de països és més important que la solució de la misèria humana, ser neutral és injust, insolidari, desigual, i ens fa menys lliures.
...
No es tracta de canviar el món des de la classe, com somiàvem alguns ja  fa uns quants anys. Es tracta de posar-se les piles i canviar-se un mateix, si cal...
En el fons es tracta, com sempre, d'empènyer el pensament dels joves i no permetre que es conformin.

divendres, 10 de febrer del 2017

pd 935

​EL PERIODICO ... 2008?
S'HA DE PENSAR EN EL FUTUR
Luís de Sebastián

Quan sortim de l'actual crisi, perquè algun dia en sortirem, ¿on sortirem? ¿Tornarem a la situació que hi havia, diguem-ne, a començaments del 2007? ¿És a dir, tornarem al model de creixement insostenible que teníem en aquell moment, a base de consum desbocat, finançat amb crèdits barats?... Ara com ara, fa l'efecte que els governs no hi pensen. Tot sembla indicar que la seva meta és tornar al que hi havia abans de la crisi... Aquest serà el moment de pensar en noves maneres d'organitzar el treball, de canviar de model.
En realitat no reflexionem prou. Ni les persones amb més bones intencions, afectades pel patiment humà que està causant la desocupació, el tancament d'empreses i altres problemes de la crisi, no es plantegen si hem de tornar al sistema d'abans o bé iniciar la construcció d'un model econòmic nou, racional i sostenible...

dijous, 9 de febrer del 2017

pd 934

​DIARI DE GIRONA - 2004
EL DRET DE COMPARTIR 
Marc Vidal i Pou​

...
Considero que el fet d'educar només té sentit plenament quan actua com a motor de cohesió social i de desenvolupament comunitari. I tinc la sensació que l'acceptació frenètica de les demandes d'aprenentatges d'una societat occidental cada vegada més histèrica, ens estan allunyant a marxes forçades d'aquest sentit educatiu.
Ens hauríem de plantejar que als nostres fills i les nostres filles, als nostres alumnes, no els servirà de gaire per construir el món que els espera saber molt i saber més que els altres, si no els ensenyem a ser persones que tenen com a clau d'interpretació dels seus actes la vida que els envolta, si no són capaços "d'interpretar el context per desenvolupar el text" que hauran après.
...
Si l'educació ha de tenir sentit com a motor de desenvolupament comunitari, la immigració n'ha de formar part en igualtat de condicions.Tant com els exclosos. Igual que els rics. Aquest és el repte.
...
Hem d'oferir a tots els nens i les nenes sense exclusió, les mateixes possibilitats d'accés al coneixement, - també les possibilitats materials -, que les que cada un de nosaltres donaria al seu fill o la seva filla. Si això no es dóna a l'entorn familiar, s'haurà de donar a l'entorn comunitari.
...
Hem de creure en la feina que hom fa; els polítics, creure en la tasca social que se'ls ha encomanat; els educadors, en les possibilitats dels seus alumnes; els ciutadans i les ciutadanes, en el dret a compartir del seu veí que és diferent.

dimecres, 8 de febrer del 2017

pd 933

​LA VANGUARDIA  dilluns, 18 octubre 2004​
LES AULES CONTRA EL PINXO DE L'ESCOLA
Mercè Beltran
La Conselleria d'Educació preveu estendre als nens més petits un programa que promou una millor convivència entre els propis estudiants.
Els experts coincideixen en la importància de la detecció precoç de les  situacions d'assetjament... i aconsellen tallar de socarrel qualsevol gest de burla o humiliació.
...
"No afrontar un conflicte genera agressivitat, i aquesta pot anar a més" (Pepa Horno, pedagoga)
...
"Posar-se de part del més dèbil no està socialment reconegut" afirma la pedagoga Concepció Poch.

dimarts, 7 de febrer del 2017

pd 932

​T.E. Treballadors de l'Ensenyament  data?
QUE NINGÚ NO LLENCI LA TOVALLOLA!
Marc Vidal

Molts de nosaltres, quan vam començar, ho esperàvem tot de l'educació.
...
Crèiem en la nostra feina perquè ens semblava que podíem canviar el món..., o un tros de món...
(Ara) si mires a la cara de molta gent del ram, hi llegiràs un desencís profund.
Però no ens ha de venir de nou cap tramuntanada. Sempre hem tingut al davant un munt d'obstacles i hem hagut de gratar de valent per tenir el que tenim.
...
És ben cert que cada dia tenim més solcs a la pell i més enteniment a l'esquena. Que molta gent que abans deia que hi seria, ha marxat a un altre costat o mira cap a la dreta sense dissimular. Que molt del que hi havia per fer, encara està per fer. Que moltes esperances segueixen sent esperances.
Però hi ha tant de camí recorregut! Hi ha tant de treball acumulat i tanta feina feta, que el desànim seria la pitjor traïció...
Avui, tant com ahir i com abans d'ahir... ens cal aixecar el cap i alçar la veu sense esperar prodigis incerts, però sense llençar la tovallola.
Ens ho devem. Els ho devem, als que comencen i als que han plegat.
Hem de trobar el moment i la forma de poder-nos dir que encara ho esperem tot, que encara ho volem tot, que encara creiem en la nostra feina.

dilluns, 6 de febrer del 2017

pd 931


​ARA, diumenge, 29 de gener del 2017


HEROIS I LÍDERS...


Ignasi Aragay


... l'exjutge i senador (Santi Vidal), s'embolica en la seva heroïcitat. Quan un viu en una bombolla màgica, pot perdre fàcilment la noció de realitat i veritat. Doncs bé, la senzilla veritat és que en el procés - i en general en tot a la vida - sobretot ens cal sentit comú, feina callada i compromís sense protagonismes salvadors. D'herois, els justos, sisplau. Precisament la gràcia d'aquest procés democràtic i popular és la seva persistència més enllà dels líders... això seguirà. I si acaba bé serà per tantes persones, per l'acumulació de contribucions, la majoria anònimes.
...
... no són els líders, sinó el compromís cívic de tanta gent el que marca el pas.
La fortalesa d'una societat democràtica és la gent compromesa, un a un, casa a casa, associació a associació. La gent que surt al carrer no per seguir cabdills heroics, sinó per defensar i debatre idees i canviar coses concretes. La gent que participa, que raona i llegeix, que s'informa i s'apassiona... són els ciutadans els que fan els líders, no a l'inrevés.
...

diumenge, 5 de febrer del 2017

pd 930

​INFORMA maig 2004
LA POR DE VIURE 
Marc Vidal
L'altre dia em vaig trobar un antic alumne pel carrer... L'home en tenia un bon record, d'aquell vuitè d'EGB. El que més recordava de tot eren aquelles colònies salvatges on dormíem en tendes, ens cuinàvem el menjar i pujàvem muntanyes nevades en ple juny.
Jo també les recordo amb intensitat. Les vam fer uns quants anys seguits i vam aprendre molt, sobretot a conviure i a espavilar-nos junts, amb respecte per tots, que bona falta ens feia. No li vaig confessar, però, que ara no se'n fa, d'això, a les escoles ...
Ara per fer unes colònies necessites un lloc reglamentat, amb personal reglamentat, que cuini aliments reglamentats, que passi les reglamentàries revisions de sanitat. Que lloguis un autocar amb tots els papers reglamentats...
I amb tot això, si tens una desgràcia, com que els reglaments estan pensats bàsicament per trobar un culpable i no per prevenir, tu pots anar igualment a la presó.
... No estic en contra dels reglaments. Però sí que estic defensant el seny per damunt de la por. No podem acabar convertint-nos en docents temerosos rodejats d'alumnes de vidre.
No podem tancar-nos a la classe, convertir l'escola en un castell i seguir patint per l'escletxa que se'ns obrirà en qualsevol moment.
... És l'estratègia de la por que socialment s'està bastint a l'entorn de les relacions: personals, laborals, familiars... i que té per objectiu tornar-nos més mansos i menys cridaners.
...
Cal exigir una protecció legal per la nostra feina que t'asseguri que, si la fas a consciència, no has de tenir por. Una protecció ètica que t'asseguri el suport moral de la societat al teu atreviment professional.

dissabte, 4 de febrer del 2017

pd 929

​EL PAÍS 18 de​ juliol de 1999
UN CRONISTA EN LAS CRUZADAS
Umberto Eco

El 14 de juliol de l'any 1099 els cristians entraren a Jerusalem i causaren 40.000 morts.
Una invasió pacífica, aquest cop de turistes, ha començat per recordar aquell 15 de juliol de 1099 en que Godofred de Bouillon va entrar a Jerusalem complint el mandat donat pel papa Urbà II amb el crit de "Déu ho vol!". La gesta, tan efímera com es 88 anys que va durar el regne cristià resultant, va acabar amb un gran carnatge... l'acció pensada per tal que els cristians poguessin visitar llur ciutat santa va tenir com a primer resultat l'expulsió de tots els cristians que hi vivien. L'escletxa que s'obrí entre Orient i Occident continua sent enorme.

divendres, 3 de febrer del 2017

pd 928

​TRIUNFO núm. 798 de 13 de maig de 1978
EL PELIGRO FASCISTA​ (i 2)
Ferna
​ndo ​
González

​...
L'actitud provocadora dels grups paramilitars que s'aglutinen al voltant de Fuerza Nueva presenta un atractiu especial per sectors importants de la joventut. ​
​Des de rockers i bandes de barris fins a universitaris que comencen a ingressar en quantitat a Fuerza Joven sense que això sigui cap cosa anormal. Entre els molts factors que ho inciten ​
​caldria ressenyar  la continuada exhibició de violència que pateixen els programes televisius, la frustració política de la joventut després de les eleccions i el pacte de la Moncloa i el caràcter semiclandestí que suposa pertànyer  avui en dia a un grup para-feixista...
...
L'Europa de la crisi capitalista sap que el feixisme és un perill latent que, en ocasions, no pot controlar per el seu propi profit.

dimecres, 1 de febrer del 2017

pd 927

​TRIUNFO núm. 798 de 13 de maig de 1978
EL PELIGRO FASCISTA​ (1)
FernaGonzález
... A l'inrevés que a Europa, a Espanya es silencia el fet d'un agra ressorgiment del feixisme, el cap visible del qual són els grups paramilitars. El "perill feixista" clàssic pot ser substituït per l'enyorança d'un franquisme al que mai s'ha criticat públicament. El "amb Franco vivíem millor" podria deixar de ser alguna cosa més que una broma de mal gust...
... Adolf Hitler es presentà a les eleccions alemanyes - on, per cert, va obtenir importants victòries - i això no vol dir que cregués en la democràcia liberal. El feixisme espanyol és més ampli, inclou al seu sí a patronals, pensadors, polítics i sindicalistes. Només una petita part del gran iceberg, la branca paramilitar o la "ideològica", treuen el cap a la superfície. La resta navega al pairo, adaptant-se a les conjuntures.
...
El fenomen feixista espanyol mostra una projecció perillosa a curt termini. Aquest fet deriva de la falta de revisió del franquisme. El pertinaç i espés silenci que s'ha despenjat sobre la dictadura passada pot ser una de les espoletes d'explosió retardada del futur...
Així com a Europa el feixisme fou vençut - Hitler va arribar a ser un perill pel capitalisme que en els seus inicis l'havia armat -, a Espanya el feixisme inherent al franquisme ha viscut sempre dintre del sistema, sense ser-ne el cos essencial. Mai ha esta vençut. Ni tan sols, com a Portugal, fou revisat i airejat públicament...